Lórien compleix 35 anys. I ho fa amb la barra intacta, els tiradors en marxa i en Pep, el seu fundador, fent memòria des de l’altre costat del taulell. El bar, obert l’any 1990 juntament amb n’Aina al número 5A del carrer Caputxines de Palma, ha viscut canvis de barri, de clientela i de cultura cervesera. Però encara hi és. I això, segons en Pep, ja és una notícia.
Un bar que ha resistit el pas del temps
“Cansats, però contents”, resumeix en Pep quan li demanen com han arribat fins aquí. Parla d’una doble mirada: la dels parroquians antics que tornen després de vint anys i exclamen “encara hi sou?”, i la dels joves que cerquen una cervesa local a Google i acaben asseguts a la barra. “Som un punt de resistència al centre de Palma. Un dels pocs llocs que encara aguanten.”
Aquesta resistència, diu, no és romàntica. És precària. “Això no és una casa, és un negoci. I qualsevol negoci pot canviar d’un dia per l’altre.” Però ells han aguantat, diu, “per caparruts” i per voler continuar fent les coses com sempre.
“Ni tota l’artesana és bona, ni tota la industrial és dolenta, però aquí oferim allò que ens agrada a nosaltres”
– Pep de Lórien
Les vivències darrere la barra
Amb només 50 metres quadrats, Lórien ha estat testimoni de dècades de vida social. “Han passat dues o tres generacions: la gent que venia a la universitat, que després va tenir fills, i ara ve amb els nets.” Però més enllà del temps, en Pep destaca les connexions humanes: “El que més m’ha agradat és connectar gent. Dos desconeguts que es troben a la barra i acaben compartint birres i converses.”
La quotidianitat hi juga un paper clau. “Sabem si estan de vacances, si venen de viatge, si tenen un mal dia a la feina… Hi ha contacte real.” Una dinàmica que ha evolucionat amb la clientela, però que no s’ha trencat.
D’un recorregut de bars a una ciutat sense volta
A més de parlar de cervesa, en Pep reflexiona sobre el canvi d’ambient al centre de Palma. “Abans hi havia set o vuit bars a la vora, com Sa Font, Es Pinzell… i la gent feia sa volta. Ara només quedam tres: es Girigall, sa Bodega i nosaltres”, recorda. El paisatge d’oci ha canviat, diu, i amb ell la manera de sortir.
“No és només que tanquin els locals. És que la gent ja no surt de bar en bar. Queden per WhatsApp i van directament a la Xina o a on sigui més barat. Ja no descobreixen música, ja no hi ha aquell ambient.” El concepte de trobada s’ha diluït, i amb ell, part de la cultura del bar com a espai social. “Això també m’ha fet ràbia”, admet, mentre rememora els anys en què el seu entorn era un circuit viu.
Una cervesa pròpia per celebrar
Per celebrar els 35 anys, en Pep ha fet una passa simbòlica: ha tret una cervesa pròpia, la Lórien 35, elaborada per la cervesera Dougall’s, de Cantàbria. “Ens han fet 2.500 litres. Massa per vendre’ls tots aquí, així que hem decidit compartir-los.” La iniciativa s’ha estès a una xarxa de 70 bars de l’Estat espanyol, que serviran la cervesa d’aniversari durant el mes de juliol. “Això és el que m’agrada dels bars: compartir.”
Una carta de birres que no segueix modes
Quan parla de cervesa, en Pep ho fa amb criteri i ironia. “Vàrem començar sense tenir ni puta idea, però ja teníem clar que no volíem vendre cervesa espanyola industrial.” Durant dècades, ha anat filtrant marques i estils per oferir productes amb identitat. “Ni tota l’artesana és bona, ni tota la industrial és dolenta, però aquí oferim allò que ens agrada a nosaltres.”
A diferència del que ha passat amb el cafè d’especialitat, diu, la cervesa no ha estat absorbida per la moda ni per la decoració. “El boom del cafè ha anat de pressa i homogeni. En canvi, la cervesa ha crescut a poc a poc, però s’ha mantingut.”
“Igual que amb el vi, pagues pel procés. Però el que és car, de veritat, és una Estrella a cinc euros a segons quina terrassa”
– Pep de Lórien
Educació cervesera i consciència crítica
Durant els primers anys, Lórien va contribuir a “educar el paladar” d’una clientela que no estava avesada a provar cerveses belgues, alemanyes o de petites produccions. Ara, en Pep observa que hi ha més cultura cervesera, però també més confusió amb les etiquetes. “Hi ha marques que es venen com a mallorquines, però es fan a Múrcia o Barcelona. Això no és ser una cervesa de Mallorca.”
També parla del valor real de les birres. A la seva carta, s’hi pot trobar una Làmbic canadenca per 38 euros. “Igual que amb el vi, pagues pel procés. Però el que és car, de veritat, és una Estrella a cinc euros a segons quina terrassa.”
Una mirada sobre el futur
Quan li demanam per la continuïtat de Lórien, en Pep respon amb claredat: “Em queden deu anys. Després, ja veurem.” La decisió dependrà de molts factors, inclosa la possibilitat de rebre una oferta que “no pugui rebutjar”. Tot i això, reconeix que és una feina dura i que mantenir un negoci de forma honesta no és fàcil. “Intentam pagar com toca, fer les coses bé, no fer trampes. Però això també és una lluita.”
En Pep ha viscut crisis, recessions i la Covid. Ha treballat amb pocs recursos i amb l’ajuda de col·laboradors com en Diego. Ara, amb 35 anys d’història, Lórien continua sent un lloc on la cervesa és una excusa per trobar-se, i la barra, un espai de connexió entre desconeguts.
