La fotògrafa Pilar Estevez (26 anys) ha estat guardonada amb el Premi Art Jove de Fotografia 2025 per l’obra De lo que no se habla. El projecte parteix d’una experiència personal —un avortament— que l’artista converteix en relat visual dins la temàtica del certamen, centrada en les fronteres. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Estevez explica com entén la fotografia, com afronta el seu procés creatiu i quins reptes l’esperen després d’aquest reconeixement.
Els inicis i la relació amb la fotografia
Quan se li demana si es considera fotògrafa, Estevez respon amb dubtes. “És complicat de definir per a mi, o de sentir-me identificada amb el terme fotògrafa”, diu. Tot i això, fa anys que treballa en camps diversos: gastronomia, arquitectura, moda, retrats. “Per la part laboral abraço moltes àrees. M’agrada provar tècniques diferents i trobar la meva mirada a cada encàrrec. Ho visc com un exercici”, explica.
El que més la mou, però, són els projectes personals: “M’interessa qualsevol temàtica que m’interpel·li i que em sembli rellevant de contar. Això s’allunya bastant del professional, que és més comercial.”
“A Instagram i Facebook les imatges s’han convertit en una cosa que la gent dona per feta. Com que qualsevol pot fer-ne, han perdut valor.”
– Pilar Estevez
El valor de la imatge i la mirada pròpia
Estevez constata que el públic sovint no entén el preu d’una fotografia. “A Instagram i Facebook les imatges s’han convertit en una cosa que la gent dona per feta. Com que qualsevol pot fer-ne, han perdut valor.”
Treballa principalment en digital amb una càmera Sony híbrida. “M’agrada perquè em permet combinar fotografia i vídeo, i vull aprofundir en el vídeo.” Per als projectes personals, opta per l’analògic: “En viatges o treballs més artístics trio analògica, em connecta amb un altre ritme.”
La temàtica que la mou no és fixa. “Treball molt amb emocions. Pot ser una persona al carrer, la textura del mar o del cel. El social i l’ambiental són dos àmbits que em criden molt.”
De lo que no se habla: creuar la frontera més íntima
El Premi Art Jove de Fotografia li ha suposat un punt d’inflexió. “Ha estat un gran desafiament. No havia participat mai en un concurs així ni en una residència. Treballar un projecte des de zero, amb una temàtica imposada, ha estat enriquidor”, explica.
El tema del certamen era “fronteres”. Estevez va decidir enfocar-lo des d’una vivència personal: “El meu avortament va ser l’any passat. Em vaig adonar que havia estat la frontera més gran que havia travessat a l’hora de prendre una decisió a la meva vida. Va ser molt representatiu i vaig sentir que volia contar-ho.”
Parlar-ne públicament no li ha estat fàcil: “Sí, va ser arriscat despullar-se així, però va sortir molt de dins, molt genuí. Volia expressar-ho no només per mi, sinó també per moltes altres dones que han passat pel mateix i no han pogut parlar-ne. Vaig sentir que tenia aquest lloc per fer-ho.”
“Mallorca es deixa fotografiar. Li costa pagar, però es deixa.”
– Pilar Estevez
Del certamen a l’exhibició internacional
L’obra ha estat exposada a Can Balaguer i continuarà el seu recorregut fora de Mallorca. “Gràcies al premi exposarà a Perpinyà i a Girona l’any que ve. Tornaré a mostrar-la i segurament hi haurà canvis a l’exposició”, comenta.
Sobre el futur, confessa que li agradaria exposar més treballs personals: “Ara començo a treballar en obres amb missatges que considero importants. Sí, m’agradaria molt poder exposar més.”
També celebra que la fotografia torni a tenir espais a Mallorca: “Crec que la fotografia és un art més i hauria de tenir el seu lloc com totes les altres disciplines.”
Una trajectòria marcada pels viatges i la natura
Estevez va començar la relació amb la càmera de manera amateur. “De petita viatjava molt. Quan vaig comprar la meva primera càmera, sempre la portava. Estava molt connectada amb la natura, amb els paisatges i les cultures. Fotografiar era intentar retratar el que vivia i el que veia.”
El procés creatiu i el treball amb clients
El seu procés de creació arrenca amb una idea clara: “Sempre començo per entendre què vull transmetre. Amb un client, primer hi ha una xerrada per conèixer la seva identitat i objectius. Després armo un mood board amb idees i referències, i ho adapto al temps, espai i recursos disponibles.”
Tot i partir de referències, el resultat final és únic: “Mai no es repeteix. Sempre acaba quedant alguna cosa molt personal amb el client.”
Una comunitat de suport
Sobre la comunitat de fotògrafs a Mallorca, Estevez és positiva: “He tingut la sort de creuar-me amb gent que m’ha obert moltes portes. No m’he trobat amb hostilitat. Això em fa sentir que hi ha un camí possible.”
Mirant cap al futur
Després del premi, Estevez combina treballs comercials —bodes, hotels, gastronomia, esdeveniments socials— amb projectes creatius. “Abans del concurs havia començat un projecte artístic que vaig deixar a mitges i ara l’estic reprenent. Potser serà la meva pròxima exposició.”
El seu estil en fotografia gastronòmica també es diferencia: “No faig fotos de catàleg. M’interessa més captar l’essència del lloc, els cuiners, el moment. És més lifestyle, més espontani.”
I conclou amb una reflexió sobre Mallorca: “Sí, Mallorca es deixa fotografiar. Li costa pagar, però es deixa.”
