Bàrbara Duran presenta el seu llibre dimecres 10 a les 18.30 h a Embat Llibres, acompanyada de Laia Malo. L’obra recupera les cançons de treball recollides per Baltasar Samper i Ramon Morey entre 1922 i 1936 a Mallorca, i ofereix una lectura del treball femení a través de la música popular.
Cant i treball a Mallorca és el nou llibre de la musicòloga i investigadora Bàrbara Duran, que es presenta dimecres 10 de desembre a les 18.30 h a Embat Llibres, a Palma. L’acte comptarà amb la participació de l’autora i de la poeta i traductora Laia Malo, membre del grup Jansky. El llibre analitza les cançons recollides a Mallorca entre 1922 i 1936 per l’etnomusicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, en el marc de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Duran proposa una revisió crítica d’aquest corpus musical com a testimoni del treball quotidià —especialment femení— en els pobles de l’illa.
Una investigació a partir d’un arxiu inacabat
El projecte etnomusicològic de Samper es va iniciar el gener de 1922 i es va interrompre de forma abrupta el 1936 a causa del cop d’estat i l’inici de la guerra civil. En aquell moment, ell i Morey havien recollit centenars de cançons a diferents municipis mallorquins. Bàrbara Duran parteix d’uns papers retrobats i d’una màquina d’escriure per reconstruir aquella feina, que defineix com una de les iniciatives culturals més significatives del segle XX.
El llibre Cant i treball a Mallorca combina l’anàlisi qualitativa amb la lectura estadística. Segons explica Duran, el treball s’ha basat en una base de dades amb més de 1.500 ítems identificats. Les dades inclouen el nombre de cançons recollides, les professions esmentades, les localitzacions i la presència femenina. “És un llibre de consulta, d’investigació, però també de divulgació”, afirma l’autora.
Cançons com a registre laboral
A través de les notes de camp de Samper, l’obra documenta oficis femenins absents dels censos oficials. Talleres de brodadores a Sant Llorenç, espardenyeres a Campanet, barraqueres a Santa Maria. Aquestes ocupacions apareixen descrites de forma incidental dins les cançons i anotacions, i permeten reconstruir una part del treball vinculat a la terra i al teixit productiu domèstic de principis del segle XX.
Duran posa èmfasi en el valor d’aquestes dades fragmentàries. En la majoria de casos, no es conserven registres oficials del treball de les dones, excepte en comptades excepcions com la fàbrica de perles de Manacor. “El treball que va fer Samper és tan important perquè ho anotava tot. Això ens permet accedir a una imatge més precisa del treball femení de l’època”, explica.
Música, context i imaginari col·lectiu
El llibre recupera també el context històric i cultural en què es van recollir les cançons. Segons l’autora, el treball conjuga “passió pels materials” i “exactitud metodològica”. A més de les transcripcions i anàlisis, el volum inclou fotografies i materials complementaris que ajuden a situar el lector dins l’imaginari col·lectiu dels pobles mallorquins.
Cant i treball a Mallorca se situa a la cruïlla entre la musicologia, la història oral i els estudis de gènere. L’aportació principal és la reinterpretació de l’arxiu sonor com a font per documentar el treball femení invisible. D’aquesta manera, les tonades populars es converteixen en una eina per comprendre millor la vida quotidiana i laboral de moltes dones que, malgrat la seva presència fonamental, sovint han quedat fora dels relats oficials.
