Quan surt el sol, la nova traducció de Cal Carré de Méditerranée. Lever du soleil, recull les primeres experiències de viatge d’Adrià Zograffi, alter ego de l’autor romanès Panait Istrati. Publicat originalment en francès el 1934, aquest volum forma part d’una sèrie de relats autobiogràfics ambientats a l’Orient mediterrani durant els primers anys del segle XX.
Amb només vint-i-dos anys, l’Adrià fuig de la fredor de Braila, a la riba del Danubi, i embarca des de Constanta cap a Alexandria. Ho fa amb una idea clara: trobar el seu amic Mikhail i iniciar una nova vida lluny de la tutela familiar. Aquest trajecte, però, esdevé un recorregut ple de trobades, reflexions i contradiccions sobre la llibertat, la pobresa i la justícia.
El Mediterrani com a espai de descobriment i de contrastos
La novel·la Quan surt el sol transcorre entre Egipte, el Líban i Síria, territoris que en aquell moment formaven part de l’Imperi Otomà. A través de la mirada del jove narrador, s’hi reflecteix l’impacte del paisatge mediterrani en algú procedent de les estepes de Romania. L’Adrià es mostra fascinat pel clima i la llum del sud, però aviat es veu arrossegat per les contradiccions de les societats que travessa i pels conflictes morals que viu com a observador implicat.
Un viatge amb noms propis
L’Adrià coneix en Mussa, un pintor de parets de seixanta anys que viatja a Egipte a la recerca de la seva filla Sarah. Aquesta, presumiblement prostituta, encarna una de les múltiples figures femenines que l’autor descriu des de la compassió i l’anàlisi social. A Alexandria, el jove protagonista descobreix un món nou on els somnis i les misèries conviuen sense separació.
Al Caire, es retroba amb Mikhail, que ja no és l’idealista que havia conegut anys enrere. Ara treballa com a porter nocturn en un hotel i ha assumit una nova escala de valors. El canvi d’actitud d’aquest personatge es converteix en un dels conflictes principals del relat. L’Adrià s’enfronta a la contradicció entre la fidelitat als principis i la necessitat de sobreviure.
A Beirut coneix Klein Solomon, un personatge cínic que els contracta com a pintors de parets a Ghazir. La convivència amb ell serveix per aprofundir en la crítica social i en la noció de llibertat individual dins una societat desigual.
Un relat autobiogràfic i fragmentat
La novel·la està dividida en quatre capítols, cadascun centrat en un personatge i un indret: Mussa (Alexandria), Sarah (i els seus bars), Alegries i misèries «egípcies» (Caire) i Solomon Klein (Beirut i Ghazir). Aquesta estructura facilita un seguiment clar del viatge i de l’evolució del protagonista.
El relat s’estén entre desembre de 1906 i agost de 1907. Cinc anys més tard, l’Adrià torna a Alexandria i comprova que res no és com abans: la seva amiga Sarah ja no el reconeix i està totalment envellida.
Panait Istrati, una veu entre dues ribes
Panait Istrati (1884-1935) va ser mariner, pintor de parets i escriptor autodidacte. Nascut a Braila, d’una mare romanesa i un pare grec, va passar gran part de la seva vida viatjant pel Mediterrani i Europa Central. Va escriure en francès i va publicar la seva primera novel·la, Kyra Kyralina, l’any 1923. A la dècada de 1920 va mantenir contactes amb cercles intel·lectuals de París i va viatjar a la Unió Soviètica amb Nikos Kazantzakis. Més endavant, denunciaria el règim estalinista, fet que li valdria l’aïllament polític i personal.
La seva obra se centra sovint en personatges desclassats, situats als marges, i en paisatges que oscil·len entre el record i l’observació directa. L’Adrià Zograffi és la seva projecció narrativa més recurrent, i protagonitza diversos llibres de l’autor, entre els quals La domnitza de Snagov, Mikhail i ara Quan surt el sol, tots publicats en català per Cal Carré amb traducció d’Anna Casassas.
Amb la publicació d’aquest primer volum dedicat al Mediterrani, Cal Carré inicia una nova etapa dins el projecte de recuperació de l’obra d’Istrati. El segon llibre d’aquesta sèrie, Méditerranée. Coucher du soleil, encara inèdit en català, està previst per més endavant. Mentrestant, Quan surt el sol ofereix una nova ocasió per conèixer la veu d’un autor que va travessar fronteres físiques i ideològiques a través de la literatura.
