El filòsof i docent Antonio Gómez Villar publica ¿Qué hacemos con la clase media? (Lengua de Trapo), un assaig que aborda el paper social, polític i emocional d’una classe que, segons el text, ha entrat en un estat d’inestabilitat permanent. El llibre parteix de la hipòtesi que la classe mitjana és una construcció que mai arriba a consolidar-se plenament i que necessita reafirmar-se constantment a través de pràctiques simbòliques i quotidianes.
La frase clau què fem amb la classe mitjana? actua com a eix central d’un relat que connecta transformacions econòmiques, culturals i afectives. L’autor analitza com aquesta classe ha passat de ser una promesa d’ascens social a un espai de frustració i incertesa. El llibre es pregunta per les condicions de possibilitat d’aquesta classe dins un projecte de transformació col·lectiva.
Una performance eterna per mantenir l’estatus
Segons Gómez Villar, la classe mitjana viu en una “eterna performance de classe”. Aquesta necessitat de demostració contínua és, per l’autor, un símptoma de la seva inestabilitat estructural. L’assaig no es limita a la descripció econòmica del fenomen, sinó que aprofundeix en les emocions i els desitjos que hi ha darrere: l’aspiració de consum, el sentiment de pèrdua, la nostàlgia del benestar, o l’anhel de reconeixement social.
El llibre connecta referències culturals com el SEAT 600 o la sèrie Cuéntame cómo pasó per mostrar com s’ha escenificat el somni de classe mitjana en el relat col·lectiu de l’Estat espanyol. Aquestes imatges formen part d’un imaginari compartit que avui es veu desencaixat davant la precarització generalitzada i l’expansió de la societat low cost.
El declivi com a ferida social i política
A ¿Qué hacemos con la clase media?, Gómez Villar apunta que el desplaçament de la classe mitjana ha generat una “ferida social” que encara no s’ha resolt. Aquesta desestabilització ha estat, segons l’autor, una de les condicions que ha alimentat el sorgiment de moviments polítics reaccionaris.
L’assaig observa com l’anhel de retorn a un estatus perdut pot convertir-se en un motor d’identificació política, no sempre progressista. La classe mitjana, davant el seu declivi, mira enrere per recuperar un passat idealitzat, en comptes de projectar un futur comú. L’autor se centra en aquest punt com una clau per repensar el seu lloc en les lluites col·lectives.
Una proposta per imaginar aliances i futurs compartits
El llibre parteix de la qüestió què fem amb la classe mitjana? per explorar si és possible articular un projecte de transformació que inclogui aquesta categoria social. Per fer-ho, Gómez Villar dissecciona els vincles entre classe, cultura i política, i proposa pensar en noves formes de subjectivitat i aliances.
L’autor interroga la capacitat d’agència de la classe mitjana, així com les tensions i contradiccions que la travessen. L’objectiu no és traçar una resposta definitiva, sinó generar les condicions per imaginar altres escenaris de futur.
Un autor amb trajectòria en filosofia i política
Antonio Gómez Villar és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona i codirector del festival Barcelona Pensa. La seva recerca gira entorn de la construcció de subjectes polítics, la reconfiguració del concepte de classe i les relacions entre cultura i política.
Entre les seves obres recents hi ha Transformar no es cancelar (Verso, 2024), Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022), i E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021). També ha editat títols com Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021) i Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), juntament amb María Ruido i Marta Echaves.
Amb ¿Qué hacemos con la clase media?, l’autor proposa un exercici de pensament crític sobre una categoria social que ha estat central en la configuració del relat polític i cultural de les darreres dècades, però que avui es troba en un procés de redefinició profund.
