La comunicadora Marta Pérez Verge publica Peti qui peti!, un llibre editat per Penguin Llibres que recull refranys, dites i expressions populars catalanes amb l’objectiu de reivindicar-ne l’ús, reflexionar sobre el seu sentit actual i contribuir a preservar aquest patrimoni lingüístic.
El volum parteix d’una pregunta recurrent: per què deixem d’usar certs refranys, si formen part del nostre llenguatge habitual? I com podem actualitzar-los o adaptar-los al context social present?
Un recorregut pel saber popular
El llibre s’obre amb una anàlisi sobre la relació entre el temps meteorològic i els refranys, amb exemples vinculats a les estacions, les collites o el comportament animal. L’autora estructura aquest primer capítol en grups temàtics, com ara dites associades a cada mes de l’any o a fenòmens com el sol, la lluna, el vent o la pluja.
En aquest apartat es poden llegir expressions com “si a l’hivern trona, l’anyada serà bona”, “pluja de tardor fa bona saó”, “quan trona pel febrer, tremola el vinyater”, o “lluna tapada, boira o ruixada”.
També hi apareixen dites amb animals com a referents per predir canvis de temps: “orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes”, “quan canta el gripau, mal temps adeu-siau” o “quan vegis la gavina per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta”.
Contextos i significats
Una part destacada del llibre es dedica a explorar l’origen d’algunes expressions encara habituals, com “molta merda”, vinculada al món del teatre i la tracció animal. Pérez Verge explica diverses teories sobre el significat original d’aquesta expressió, relacionada amb la presència de públic i l’èxit d’una obra.
També s’hi aborden dites relacionades amb l’escatologia, com “caga el rei i caga el Papa”, “menja bé, caga fort i no temis la mort”, o “ofici de caca, butxaca de plata”, i se’n contextualitza l’origen històric a partir d’oficis com el dels mestres poaters, responsables de recollir excrements per fer-ne fertilitzants.
De transmissió oral a reivindicació
La proposta de Marta Pérez Verge posa l’accent en el valor dels refranys com a forma de transmissió de coneixement i experiència. Són expressions nascudes en un temps on la cultura oral era l’eina principal per conservar la saviesa. Per això, molts dels refranys rimen, i responen a estructures fàcils de memoritzar.
A banda dels àmbits meteorològic i escatològic, Peti qui peti! inclou altres àrees temàtiques: consells de vida, relacions socials o valors morals. S’hi llegeixen refranys com “a la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell”, “el millor rellotge i la millor campana és menjar quan es té gana”, o “el dia no creixerà, fins que Jesús no naixerà”.
Amb una combinació d’explicació, context històric i to divulgatiu, l’autora convida a recuperar frases fetes del català popular, tot analitzant si encara tenen vigència o si cal adaptar-les a noves formes de pensar.
Marta Pérez Verge
L’autora és realitzadora audiovisual, càmera i muntadora. A més, participa com a col·laboradora al programa La tarda de Catalunya Ràdio, on també parla de refranys i expressions catalanes. Amb Peti qui peti! obre una proposta editorial que busca revisar, contextualitzar i reivindicar l’ús de frases que formen part de la memòria col·lectiva.
