Les companyies La Tribu Juliana, Global Impro, Però més coses i Cia La Peixera han presentat les seves propostes a Santanyí després d’haver estat seleccionades amb la beca de residència organitzada per la Fundació Teatre Principal de Palma i gestionada pel centre de creació Sa Talaia.
La Tribu Juliana va inaugurar el cicle amb I ara què?, un projecte de creació col·lectiva destinat al públic familiar. Durant tres setmanes, la companyia va treballar la peça a Santanyí, culminant amb una mostra el 1 de juny de 2025 a Can Timoner. L’obra, en format de conte escenificat, aborda la gestió de les emocions davant la pèrdua d’un ésser estimat, especialment en la infància, i ofereix eines per reconèixer i expressar aquests sentiments.
Global Impro explora la memòria històrica amb “Llegint la terra”
La segona residència va correspondre a Global Impro, que va presentar Llegint la terra el 13 d’abril de 2025 al Teatre Principal de Santanyí. El projecte utilitza objectes trobats en processos d’identificació de desapareguts durant la guerra civil espanyola i la dictadura franquista com a punt de partida per crear noves històries i reflexionar sobre la memòria col·lectiva. La mostra va comptar amb la participació d’actors i actrius convidats que van enriquir el procés creatiu.
“El Verd també era”, una aproximació escènica a Blai Bonet
La companyia Però més coses va dur a terme la tercera residència becada, treballant El Verd també era, estrenada el 25 de maig de 2025 al Teatre Principal de Santanyí. L’espectacle, encàrrec del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, proposa una aproximació a l’obra poètica de Blai Bonet a través del gest, la música i la dansa. El muntatge compta amb les interpretacions de Clara Fiol, Miquel Aguiló, Aina Crespí, Maya Triay, Mariona Jaume i Joan Vallbona, i amb la sonorització i il·luminació de Lluc Martí i Juanro Campos, sota l’assessorament literari de Margalida Pons.
Cia La Peixera tanca amb “Mai no m’ha agradat el meu nom”
La quarta residència va ser per a Cia La Peixera, que va presentar Mai no m’ha agradat el meu nom després de tres setmanes de treball a Santanyí. La peça segueix una dona que revisita records i construeix la seva identitat mentre explora els límits físics i mentals que l’han condicionada. El muntatge combina un joc poètic amb l’espai i la reflexió sobre la pressió social i personal.
Un programa consolidat a Santanyí
Aquestes mostres formen part d’un programa que, durant dotze anys, ha ofert un espai de treball i exhibició a companyies escèniques a Santanyí. Les residències permeten compartir el procés creatiu amb el públic, generant debat i retorn per a la finalització dels projectes.
