El Jazz Voyeur Festival compleix la seva 18a edició. Noms com Bill Frisell Trio, Fred Hersch, Tony Ann i Chicago Mass Choir formen part del cartell d’aquest 2025, que s’estendrà entre setembre i desembre per escenaris com Es Baluard Museu, el Teatre Principal, el Trui Teatre i el Conservatori. Roberto Menéndez, director del festival des de l’inici, repassa amb UEP! Mallorca el recorregut, les dificultats i el sentit d’un projecte que es manté fidel al jazz en un territori amb limitacions estructurals, demogràfiques i culturals. ENTRADES.
Una forma de vida
“Per a mi, el jazz ha estat la banda sonora de la meva vida”, explica Menéndez, nascut a Buenos Aires i vinculat a la música des de l’adolescència. Va créixer escoltant figures com Duke Ellington o Teddy Wilson en directe, i va decidir dedicar-se a la promoció d’aquesta música. Des de fa dècades, combina projectes a l’Argentina i Europa, i fa 40 anys que viu a Mallorca. “Jo vaig triar venir aquí, ningú em va obligar. Tenc tres nets mallorquins. Aquest festival és també part de la meva vida aquí.”
“El temps i el mercat et posen al teu lloc. Aquesta música necessita treball, vocació i resistència”
– Roberto Menéndez
Un festival que s’ha adaptat al territori
El Jazz Voyeur Festival va començar el 2004 i ha anat mutant segons les condicions del mercat local. “Mallorca és un lloc complicat. Per la seva escala, per la dispersió, per la diversitat de públics. Hi ha mallorquins, espanyols, alemanys, suecs… i cada tribu té estètiques diferents. Comunicar per arribar a tots és una feina molt difícil.” A més, el públic local no és abundant. “Pensava que en 5 o 10 anys tindríem una base de 5.000 persones fidels. No ha estat possible.”
Per això, el festival ha reduït el nombre de concerts. “Vam començar fent 10 o més actuacions. Ara en feim 5 o 6, perquè no pots tenir dos concerts similars la mateixa setmana. No hi ha públic per a tant.” L’experiència li ha ensenyat a ajustar expectatives. “El temps i el mercat et posen al teu lloc. Aquesta música necessita treball, vocació i resistència.”
La dificultat de fer jazz a Mallorca
Menéndez insisteix que, sense ajuts públics, no es podrien sostenir festivals d’aquest tipus. “A Mallorca no hi ha circuits de sales permanents. Els clubs de jazz han desaparegut. I això és un problema greu, perquè és en aquests espais petits on neix aquesta música.” Afegeix que cal adaptar-se a les convocatòries i formats que exigeixen les institucions. “Si no et converteixes en especialista en això, estàs mort.”
També reconeix que el jazz no és una música fàcil de programar comercialment. “Té moltes tribus internes, molts estils. Nosaltres intentam cada any oferir concerts per a diferents públics.” Aquest 2025, la programació combina figures internacionals com Bill Frisell, que actuarà al Conservatori Superior de Musica de les Illes Balears, amb propostes més obertes com el gospel de Chicago Mass Choir.
La selecció dels artistes
“Programar és una equació difícil. Tens idees, noms, referents… però al final depens de qui pot venir, què pots pagar, quines condicions pots oferir.” En aquest sentit, destaca que molts artistes accepten venir per l’atractiu de l’illa. “Mallorca és un reclam brutal. Quan arriben aquí, no es volen anar. Venen del fred del nord i es troben amb el mar, la llum, el clima… això ajuda molt.”
Un dels noms més esperats d’enguany és Fred Hersch. “Fa quinze anys que intento portar-lo. És un artista discret, difícil de lligar. Finalment, l’hem pogut programar. El concert a l’aljub serà una nit especial.”
També es mostra satisfet d’haver pogut incorporar actuacions al Conservatori Superior, un escenari que permet assajos i propostes més arriscades. “Amb aquest acord, podem oferir concerts de música més experimental, més de vanguarda.”
“Cada concert és una aposta. El jazz és això: improvisació, risc, imprevisibilitat. Però també honestedat, emoció i connexió”
– Roberto Menéndez
El mercat del jazz avui
La conversa amb Menéndez deriva cap a una reflexió més àmplia sobre el panorama musical actual. “Amb quatre acords i una musiqueta enganxosa, avui pots fer-te ric en cinc mesos. El jazz, en canvi, demana anys d’estudi, disciplina, coneixement d’harmonia i capacitat d’improvisació. És una altra lògica.” No ho diu com a queixa, sinó com a constatació. “El públic jove busca altres coses. No sempre sap com accedir al jazz. I això fa que el mercat creixi poc.”
Tot i això, es mostra convençut de la vigència del projecte. “No ens hem rendit fins ara, no ens rendirem ara.” Reivindica el que s’ha fet durant aquestes gairebé dues dècades. “Hem portat a Mallorca grans noms del jazz, molts per primera vegada. Hem resistit la crisi, la pandèmia, els canvis de govern, les dificultats de sempre. I aquí seguim, amb il·lusió i amb equip.”
Persistir, improvisar, resistir
El Jazz Voyeur Festival, segons Menéndez, és una rara avis dins el circuit. Un projecte independent, autosuficient, sense grans estructures. “Depenem de vendre entrades, de fer compatible la nostra proposta amb les ajudes públiques. No és fàcil.” Però hi ha una cosa que el manté actiu: la passió per la música. “Cada concert és una aposta. El jazz és això: improvisació, risc, imprevisibilitat. Però també honestedat, emoció i connexió.”
Aquest 2025, el festival arriba a la seva majoria d’edat. Sense grans artificis, però amb un compromís intacte amb la música que el va fer néixer.
