La Fundación Contexto y Acción presenta ‘Sofá y Samantha’, un nou espai de conversa on l’analista política Sarah Santaolalla i l’artista Samantha Hudson reflexionen sobre el cost personal de l’exposició pública i la vigència de les xarxes de suport feminista.
L’estrena del podcast ‘Sofá y Samantha’ no és només una nova proposta audiovisual; és una declaració d’intencions en un escenari mediàtic cada cop més polaritzat. En aquest primer lliurament, Samantha Hudson rep Sarah Santaolalla, analista política que ha viscut en primera persona el setge de l’extrema dreta. La conversa, que s’allunya de la rigidesa de les tertúlies convencionals, serveix per desgranar com operen els mecanismes de silenciament contra les dones que ocupen l’espai públic.
Sarah Santaolalla: “Busquen domesticar la resta a través meu”
Santaolalla exposa amb claredat la tesi del seu setge: l’assetjament no és un fi en si mateix, sinó una eina pedagògica de la por. Segons l’analista, quan grups organitzats filtren les seves dades personals o vandalitzen espais amb amenaces de mort, l’objectiu és “l’amedrentament per exemplificar”. Santaolalla relata com ha hagut de gestionar la deshumanització que implica ser l’objectiu de campanyes de desinformació que la vinculen amb delictes greus, una estratègia que busca minar la seva credibilitat professional.
Davant d’aquesta pressió, Santaolalla reivindica la seva trajectòria en mitjans de diferent signe ideològic, on afirma haver mantingut sempre el mateix discurs “antifeixista” que ara molesta. Per a ella, la clau de la supervivència resideix en la solidaritat veïnal i les xarxes digitals de suport, que contraresten la solitud de la víctima davant l’agressor.
Samantha Hudson: La identitat com a camp de batalla
Per la seva banda, Samantha Hudson aporta l’anàlisi sobre la intersecció entre estètica i política. Hudson critica la “dictadura del perfil baix” que s’imposa als artistes actualment, on evitar la polèmica sembla l’única via per sobreviure laboralment. L’artista defensa que la cura de la imatge i l’ús de codis femenins no han de ser interpretats com una alienació, sinó que poden ser una forma de resistència: “Sembla que si parlo de geopolítica no puc tenir els llavis carnosos”.
Hudson també reflexiona sobre la seva experiència escolar com a “única persona trans visible del seu municipi”, un aprenentatge de ferro que ara li permet afrontar les crítiques amb un escepticisme analític. Per a l’artista, el discurs de “no es pot dir res” que esgrimeixen certs sectors conservadors en programes de màxima audiència és una fal·làcia, ja que són ells qui mantenen els altaveus més potents.
L’anàlisi: Un país d’avorrides o de resistents?
El diàleg conclou que l’actual estratègia de l’odi busca “domesticar” les veus dissidents. Santaolalla adverteix del perill que les noves generacions de dones i periodistes renunciïn a participar en l’esfera pública per por a les “caceres” digitals. Tot i això, ambdues coincideixen que la resposta no ha de ser la masculinització ni el silenci, sinó la reafirmació de la pròpia identitat i el reforç dels vincles col·lectius.
‘Sofá y Samantha’ es presenta així com un refugi intel·lectual on s’explica que, darrere de cada insult a les xarxes, hi ha una voluntat política de retorn al passat que només es pot combatre amb dades, rigor i, per què no, una mica de “glamour” subversiu.
