Sebastià Serra tenia 21 anys quan es va demanar si ser cantant depenia del talent natural o de l’estudi. La resposta el va dur a descobrir la seva vocació. El jove estudiava teatre quan va decidir apuntar-se a les seves primeres classes de cant, que el van portar a qüestionar-se si era tan complicat dedicar-se a allò que li agradava i l’apassionava. “No sé a quin nivell m’hi podré dedicar, però jo m’hi vull dedicar. Com dedicar-li esforç no em costa perquè m’agrada, doncs aniré cap endavant”, declara Serra.
Disciplina i passió
El món de l’òpera no és gens fàcil, requereix molta formació tècnica, disciplina i una resistència emocional ferma. “És un món on et diuen moltes vegades que no, i et desanima molt, però jo crec que acabar fent una feina que t’agrada val la pena, i això va ser un poc el que em va fer seguir cap endavant i no rendir-me. Gràcies a això, ara m’hi puc dedicar”, afirma el baríton.
Quan la curiositat obre les portes
La seva primera professora va detectar la inexperiència de Serra en el món del cant i li va recomanar incorporar-se a un cor juvenil, un espai en el qual el nivell musical de cada integrant no era el més important, sinó la passió i l’entusiasme. Tot i ser un principiant, el cor del Sant Josep Obrer li va obrir les portes al seu primer contacte amb la indústria musical, interpretant un repertori divers que anava des de temes lírics fins a pop, gospel i musicals. Temps després es va introduir al cor de l’Acadèmia 1830 de la mà de Fernando Marina, on es va centrar més específicament en repertoris lírics i clàssics. El seu següent gran salt va ser al cor del Teatre Principal, on va debutar amb els seus primers papers.
El doble motor d’un baríton
“Em va marcar el teatre que vaig fer a la meva escola, quan tenia potser 8, 9, 10 anys”, declara el jove, que en complir els 18 anys es va apuntar a classes d’improvisació, on va descobrir una altra afició que va despertar la seva passió per la interpretació, la qual li va permetre combinar actuació i música, establint així les bases del seu futur artístic. “Crec que va ser el teatre, més que el cant, el que em va portar cap a l’òpera”, exclama Sebastià, qui es va adonar que ambdues passions podien anar de la mà i que existia una mena de teatre cantat, l’òpera.
Un inici que va transformar el seu futur artístic
El cantant va ser un dels cinc becats per la Fundació Òpera Actual l’any 2023. “Fora de l’illa hi ha un món que vosaltres no coneixeu”, li digué un company a Serra. Així, el mallorquí es va endinsar encara més en el món de l’òpera i va visitar una escola a Sabadell, on va conèixer una companya cubana becada l’any 2022. Aquella trobada el va motivar a centrar-se en aconseguir ell també aquesta beca i a preparar amb dedicació les audicions.“Gràcies a ells vaig poder pagar moltes classes, conèixer molts professors i pianistes, comprar partitures que mai no m’hauria pogut permetre, i fer el màster que vaig cursar al Conservatori del Liceu. Gràcies a aquesta fundació, vaig estar envoltat de mil consells i d’un ambient que només t’incita a fer créixer la teva carrera”, subratlla el cantant.
Casualitats adients
La 40a Temporada d’Òpera del Teatre Principal de Palma ha començat de la millor manera, penjant el cartell d’entrades exhaurides amb el cèlebre títol de Giacomo Puccini, Tosca. “Jo, en teoria, no podia fer l’òpera. Però, al final, per un canvi d’agenda, he pogut estar aquest mes a Mallorca i no he dubtat en anar al teatre perquè és casa meva. Després d’haver cantat al Teatre Principal i de conèixer una mica tota la família, és com arribar a casa. Com quan arribes i et trobes el teu llit, la teva taula i el teu dinar… Allà no arribes només a fer feina, arribes a casa, estàs a gust i no te n’aniries. No vaig dubtar d’agafar aquest paper, tot i ser molt petit, perquè és casa meva”, relata Serra.
L’art de la veu baixa
Sebastià Serra ha participat en rols operístics com Leporello a Don Giovanni, Tom a Un ballo in maschera, Luka a The Bear… “Qualsevol paper de Mozart et marca. Ell ens dona una importància a la nostra veu de baix que altres autors no. És veritat que cada compositor dona una certa preferència a les veus, i Mozart, per exemple, sempre ens ofereix un lloc a les veus baixes. Un paper com Don Giovanni és dels que més gaudeixes, no només per cantar el teu propi paper, sinó també per compartir escenari i conèixer bé les parts d’altres que també són per a la teva veu”, admet el baríton.
De l’estigma al descobriment
En una època en què la majoria de joves consumeixen artistes contemporanis com Quevedo o Aitana, que encapçalen les llistes d’èxits, el món de l’òpera sembla quedar al marge dels seus interessos, tot i que cada vegada hi ha més indicis que aquesta tendència està canviant. “He anat coneixent gent de tot el món i m’ha sorprès descobrir que hi ha molta gent jove a qui li agrada això; jo em pensava que era una cosa només de vells”, declara el jove. És un estil musical difícil de fer arribar als adolescents, però no és impossible. És un ofici que s’aprecia amb el temps, que es valora tard. “Antigament no es feien funcions només per a gent jove, però ara cada dia els teatres inclouen aquesta proposta, i això vol dir que l’òpera està arribant a nous públics. Crec que aquest art va creixent i no s’està perdent, com jo pensava que passaria”, subratlla.
Una inversió necessària
Segons Sebastià Serra, acostar l’òpera als joves no hauria de centrar-se només en les campanyes o promocions, sinó que hauria de començar per l’educació dels mateixos cantants. Encara que existeixen projectes molt interessants per acostar els més petits a l’òpera, Serra creu que, sense la implicació dels grans teatres, el públic jove difícilment s’hi acostarà. La clau, segons ell, està en crear oportunitats formatives i professionals que facin de l’òpera un espai accessible i proper per a la nova generació. “A Itàlia, gairebé cada teatre té una acadèmia lírica, aquí a Espanya no hi ha absolutament res. Crec que faria falta que les grans entitats es preocupessin de crear una acadèmia, una formació per a joves artistes amb projecció i que els permetés treballar per agafar rodatge”, conclou Serra.
