L’actriu nord-americana Susan Sarandon va comparèixer aquest divendres davant els mitjans de comunicació a Barcelona, a penes vint-i-quatre hores abans de recollir el Goya Internacional. Aquest guardó, atorgat per l’Acadèmia de Cinema, reconeix la trajectòria de personalitats que han contribuït a la cinematografia com un vehicle d’unió entre cultures. L’intèrpret neoyorquina arriba a la capital catalana avalada per una filmografia que transita entre els clàssics del sistema d’estudis de Hollywood i produccions de culte, a més d’una coneguda implicació en causes socials i polítiques que la Junta Directiva de la institució ha volgut destacar.
L’encontre, celebrat a El Born Centre de Cultura i Memòria, ha servit perquè Sarandon analitzi la seva professió des d’una òptica que vincula la creació artística amb la responsabilitat civil. L’actriu ha manifestat la seva satisfacció per tornar a una ciutat que aprecia per la seva oferta cultural, però ha posat l’accent en la “lucidesa moral” que percep actualment en el context social de l’Estat, un factor que atorga un valor afegit al reconeixement que rep.
Una carrera marcada pel sentit polític de la ficció
Lluny de considerar el cinema com un mer entreteniment evasiu, Sarandon ha sostingut durant la roda de premsa que tota narració audiovisual és, en essència, una declaració política. Segons l’actriu, les històries poden actuar de dues maneres: o bé reforçant l’estat de les coses o bé qüestionant-lo. En aquest sentit, ha assenyalat que qualsevol film transmet una visió sobre els rols de gènere, el funcionament dels sistemes de justícia i la definició de l’adversari o de l’humor en una societat determinada.
Aquesta visió connecta directament amb la seva faceta com a activista defensora dels Drets Humans. Davant el que descriu com un retrocés de llibertats als Estats Units, Sarandon entén la seva posició pública com una eina per donar veu a col·lectius que no en tenen. Per a l’actriu, l’activisme no és una opció triada, sinó una conseqüència necessària de la seva observació de l’entorn.
La complexitat de les protagonistes femenines
Un dels punts centrals de la conversa ha estat la construcció dels personatges femenins que ha interpretat des de la dècada dels 70. Tot i que molts dels seus papers, especialment el de Louise a Thelma y Louise, són considerats referents feministes per la seva fortalesa, l’actriu ha ofert una lectura més matisada. Ha explicat que les seves protagonistes sovint no són conscients d’un poder inherent, sinó que actuen mogudes per la necessitat i la resiliència, malgrat les dificultats personals i estructurals que troben.
Aquesta evolució professional, que inclou títols com Pena de muerte (pel qual va guanyar l’Oscar el 1995), El cliente o Las brujas de Eastwick, ha estat per a ella una font d’aprenentatge vital. L’exercici d’interpretar vides alienes, segons ha descrit, fomenta la compulsió cap a la generositat i redueix el judici moral, en permetre entendre la interconnexió entre les experiències humanes.
Perspectives de futur i comunitat
Pel que fa a l’estat de la indústria, l’artista ha mostrat la seva confiança en les noves generacions de cineastes. Ha defensat que la figura del narrador és inherent a totes les cultures des dels inicis de la humanitat i que el cinema conserva la capacitat de transformar la mirada de l’espectador sobre el món.
Sarandon, que recentment ha rodat a Itàlia i ha passat pels escenaris de Londres, ha destacat el valor de la comunitat que es genera en els sets de rodatge. Amb una trajectòria que inclou nou nominacions als Globos de Oro i cinc als Oscar, l’actriu sumarà aquest dissabte l’estatueta de l’Acadèmia espanyola a un currículum on figuren obres com Atlantic City, Mujercitas o la sèrie Feud.
Foto ©Xavier Torres Bacchetta
