Amb motiu del desè aniversari de TACA, UEP! Mallorca entrevista el seu impulsor, l’artista Julià Panadés, que en continua al capdavant després d’una trajectòria marcada per l’autogestió, l’experimentació i la resistència. Situat al carrer Sant Feliu de Palma, aquest espai ha acollit al llarg dels anys desenes de propostes culturals que van més enllà de l’exposició convencional. A través d’aquesta conversa, Panadés repassa l’origen i l’evolució del projecte, així com els reptes de sostenir un espai independent des de la pràctica artística.
Un espai que va començar per no quedar buit
Quan li oferiren un local al carrer Sant Feliu de Palma per convertir-lo en estudi, Julià Panadés no estava en condicions d’assumir-lo. Artista visual, amb una economia inestable, va estar a punt de dir que no. Però alguna cosa li va fer pensar que aquell espai no podia quedar desert. “Era com un oasi al centre de Palma. Em feia molta pena que quedàs buit”, recorda. Sense una idea clara però amb la voluntat que “passassin coses”, Panadés va ajuntar tres artistes més i posaren en marxa TACA.
Avui, gairebé deu anys després, aquell espai improvisat s’ha consolidat com una plataforma per a projectes artístics experimentals, una estructura autogestionada que fuig de les relacions comercials convencionals i que ell defineix, sobretot, com “un espai de trobada”.
“Galeries convencionals ja n’hi ha. Nosaltres volíem fer una altra cosa”
– Julià Panadés
Artists Run Project, a Palma
TACA és més que una sala d’exposicions. Panadés ho té clar: “Galeries convencionals ja n’hi ha. Nosaltres volíem fer una altra cosa”. A banda d’exposicions, l’espai ha acollit presentacions de videoclips i publicacions, actuacions musicals, performances o esdeveniments gastronòmics. Però, per damunt de tot, la voluntat ha estat oferir cabuda a projectes que no encaixen fàcilment a les galeries comercials. “Projectes més experimentals, site-specific, que intervenen en l’espai”, explica.
La filosofia que hi ha darrere és pròpia dels Artists Run Spaces, una etiqueta amb què es coneixen, a escala europea, els espais culturals autogestionats per artistes. “Són relacions més horitzontals, de tu a tu. No hi ha gallerista ni corredor al mig”, resumeix Panadés. Aquesta forma de fer, assegura, facilita la llibertat creativa i la possibilitat d’arriscar-se.
Una pràctica artística que travessa la comunitat
La gestió de TACA, diu Panadés, és indestriable de la seva pròpia pràctica artística. Per ell, mantenir viu aquest projecte és també una forma d’expressió. “Hi ha projectes que queden molt tancats en un lloc, no tenen incidència real. En canvi, a través de TACA pots incidir a la comunitat”.
Com a exemple, menciona un projecte recent amb alumnes de la Fundació ESMENT. “Aquestes experiències, per a mi, tenen més recompensa que moltes exposicions individuals”, reconeix.
Una trajectòria orgànica, sense pretensions
L’evolució de TACA ha estat lenta i no planificada. “No hi havia una idea clara. Simplement, vàrem començar mostrant la nostra feina. I ha anat agafant forma de manera orgànica, sense pretensió de voler ser res concret”, explica. Amb els anys, Panadés ha assumit en solitari la direcció del projecte. Molts dels artistes que l’han acompanyat inicialment han marxat per dedicar-se a altres feines.
Després d’una dècada, TACA es manté amb una programació tancada per al 2025 i previsions per al 2026. Fins fa poc, reconeix, s’havia plantejat tancar. “Feia deu anys, semblava un bon moment per tancar. A més, he tengut un fill fa un any i mig, i les prioritats canvien”, admet. Però, lluny de posar punt final, ha decidit continuar: “Hem agafat força per seguir almenys un any més”.
Sostenibilitat i reconeixement per la feina feta
Panadés és conscient que el futur del projecte depèn de trobar fórmules que permetin sostenir-lo econòmicament. “No volem fer doblers amb això, però sí que hi pugui haver una recompensa per la gestió, pel muntatge, per la comunicació…”. En aquest sentit, està cercant vies de finançament, incloent-hi subvencions. “Si no aconseguim això, també és per pensar-s’ho”, reconeix.
El projecte, per ara, es manté gràcies a la generositat dels artistes i a un sistema de col·laboració basat en la confiança. Però Panadés defensa que seria just reconèixer la feina que implica mantenir viu un espai com TACA: hores de coordinació, comunicació, muntatge i atenció a les propostes.
“No ho vaig cercar. Però ara no podria deixar-ho de fer.”
– Julià Panadés
L’agenda de Panadés com a artista
Tot i la dedicació a TACA, Panadés continua amb la seva producció artística. Entre els projectes recents hi ha la seva participació a la Biennal B, organitzada per Es Baluard Museu, i una exposició col·lectiva a Santanyí amb artistes com Laia Bentayol, Mar Guerrero i Esmeralda Gómez. També té prevista una mostra individual el 2026.
No obstant això, admet que la paternitat li ha canviat els ritmes: “Et lleva molt de temps, però els projectes personals segueixen. I, en certa manera, seguir amb TACA també forma part de la meva pràctica”.
Un espai viu al cor de Palma
Situat al local 12 del número 17 del carrer Sant Feliu, TACA no penja cartells ni fa gaire soroll. Però és, des de fa gairebé una dècada, un lloc on passen coses. Un lloc on artistes troben un espai per crear, compartir i mostrar. I un espai que, segons el seu impulsor, només pot existir des de la implicació directa i l’amor pel que es fa. “No ho vaig cercar. Però ara no podria deixar-ho de fer.”
