El cicle musical WOMEN don’t WAIT for WAITS finalitza amb un concert de Courtney Marie Andrews, coincidint amb el desè aniversari del projecte. L’impulsor del cicle, Tomeu Gomila, en conversa amb UEP! Mallorca, repassa dues dècades de trajectòria com a promotor, des del primer Waiting for Waits fins a aquesta darrera proposta centrada en artistes femenines. ENTRADES.
Una celebració abans de tancar
“La decisió de tancar el cicle és meva, i ho faig a títol personal”, diu Gomila. “Tancam el dia exacte que fa 10 anys del primer concert, i també coincideix amb els 35 anys de Courtney Marie Andrews.” Aquest darrer concert es presenta com una doble celebració: “No serà un acomiadament trist.”
El final d’un cicle pensat per recuperar les artistes oblidades
WOMEN don’t WAIT for WAITS va néixer amb un objectiu clar: donar continuïtat al llegat de Waiting for Waits (2001–2010) i tornar a donar veu a les dones que havien format part d’aquell cicle. “L’objectiu artístic s’ha assolit. Hem recuperat moltes de les artistes femenines que ja havien passat per aquí.”
Gomila parla d’una experiència de llarg recorregut. “He vist artistes que començaven amb empenta i que, al llarg dels anys, han crescut amb el seu públic. Moltes han tornat més enriquides humanament. Han mantingut la il·lusió.”
“Els concerts en teatre, sense distraccions, sense bar, sense selfies amb el mòbil, no interessen als menors de 40 anys. És un problema greu, perquè l’oferta musical es deriva cap a un altre concepte que no té res a veure amb el fet estrictament musical.”
– Tomeu Gomila
Públic jove absent: “No els puc comptar, perquè no hi són”
Un dels motius que han conduït al final del projecte és la manca de públic jove. “Després de deu anys, hem vist que aquest cicle no resulta atractiu per a menors de 40-45 anys”, afirma. “Jo no els puc comptar perquè no hi són.”
Segons Gomila, la forma de consumir música en viu ha canviat radicalment. “Els concerts en teatre, sense distraccions, sense bar, sense selfies amb el mòbil, no interessen als menors de 40 anys. És un problema greu, perquè l’oferta musical es deriva cap a un altre concepte que no té res a veure amb el fet estrictament musical.”
“Volia que els meus fills s’acostumassin a veure música en viu”
Gomila també parla des de la perspectiva de pare. “Tenc dos fills, van a classes de música, i sempre he fet política d’entrada gratuïta per a menors, però ni així. Hi ha pares que apunten els fills a música i després no els duen a concerts. És una paradoxa.”
Per ell, és una qüestió d’educació. “Han d’acostumar-se des de petits. Potser només aguanten mitja hora, però ja els has donat l’oportunitat. I això queda, a nivell pedagògic. Si no hi ha relleu generacional, la lògica és que aquest circuit de concerts íntims desaparegui.”
Finançament i espais: tres concerts a l’any, 150 persones per sessió
El segon factor que ha marcat el final del cicle és la dificultat per sostenir econòmicament el projecte. “És un cicle de tres concerts anuals, amb aforaments reduïts. Finançar-ho ha estat complicat.”
Tomeu Gomila ho explica amb transparència. “Quan perds, no hi perds molt, perquè el pressupost és contingut. I quan guanyes, guanyes poquíssim. El balanç és més o manco equilibrat, però no pots fer comptes de viure’n.”
La manca de suport privat també ha estat clau. “Patrocinadors privats per a esdeveniments tan petits no els interessa gens. M’encantaria que venguessin 200 persones i no haver de recórrer a finançament extern.”
“Vaig sol·licitar el Castell de Bellver i em varen dir que no era coherent”
El tercer obstacle ha estat la dificultat creixent per trobar espais a Palma. “Els concerts que sempre funcionaven millor eren a Palma. Però aquests darrers anys ha estat complicat.” Gomila relata un episodi concret: “Vaig sol·licitar el mateix espai on havíem dut la Jacqui McShee fa dos anys, el Castell de Bellver. Aquesta vegada venia Jackie Oates, un nou talent, i me varen dir que no era coherent amb la programació. M’he quedat al·lucinat.”
Durant anys, aquest espai havia acollit diversos concerts del cicle. “Jo hi he organitzat fàcilment quasi una desena de concerts des de 2005, amb èxit de públic i de crítica.”
“En Tom Waits va actuar per primera vegada a l’Estat. Sabíem a quin hotel era a Donosti. Li vàrem enviar un pòster preciós dissenyat per en Max Capdevila i una carta. Que tant de bo algun dia vingués a Mallorca. Sé que li va arribar.”
– Tomeu Gomila
El concert de comiat: una artista desitjada fa anys
El concert final serà protagonitzat per Courtney Marie Andrews, en la que serà la seva única actuació a l’Estat espanyol dins aquesta gira. “Fa anys que tenia ganes de dur-la. Hem intentat fer-ho coincidir amb una gira europea, i aquesta vegada hem tengut la sort que tenia dates buides entre Lisboa i Helsinki.”
Com a aperitiu, hi actuarà Katie Spencer, una guitarrista britànica recomanada per dos músics amb qui Gomila ha establert amistat. “Sempre em deien: tu que promous aquest cicle amb dones, hauries de contactar-la. En directe és una meravella.”
“Quan una artista torna per segona vegada, tot és més relaxat”
Un dels aspectes que més satisfacció li ha donat és veure artistes que han tornat. “Quan tornen per segona vegada, tot és molt més relaxat. El públic ja els coneix, ja els ha vist abans, els han comprat els discs. I elles ho noten. És com un petit viatge dins ca teva.”
Moments personals: Tom Waits, una postal i una amistat
El nom del cicle és una picada d’ullet a Tom Waits. Tot i que mai ha actuat a Mallorca, Gomila va tenir dues connexions indirectes amb ell.
“Una vegada, una periodista britànica, Sylvie Simmons, li va parlar del projecte. I ell li va donar una postal signada per a mi. Deia: Stay green. Això pot voler dir moltes coses. La tenc guardada, i li tenc molt de carinyo.”
També recorda una altra anècdota del 2008: “En Tom Waits va actuar per primera vegada a l’Estat. Sabíem a quin hotel era a Donosti. Li vàrem enviar un pòster preciós dissenyat per en Max Capdevila i una carta. Que tant de bo algun dia vingués a Mallorca. Sé que li va arribar.”
El futur: Rudy Sessions i The Impossible Word
Tot i el final de WOMEN don’t WAIT for WAITS, Gomila seguirà actiu dins el món musical a través de dos col·lectius: Rudy Sessions i The Impossible Bird.
“Amb Rudy Sessions som persones que tenim les nostres feines, però ens agrada la música i puntualment ens ajuntam per organitzar concerts. És molt democràtic: si una proposta agrada a la majoria, es tira endavant.”
Amb The Impossible Bird, el format és més semblant al cicle que ara s’acomiada. “Concerts de petit format, cuidats. Però el més satisfactori és fer-ho en grup. Dividir les feines i disfrutar.”
