En un moment en què els referents queer en llengua catalana eren escassos, Vicenç Calafell, Ferran Pi i Àngel Exojo van decidir unir forces per donar forma a Fades, un projecte musical que busca treure a la llum aquella essència artística que durant anys ha viscut als marges de la cultura underground. La seva proposta neix del desig de visibilitzar identitats diverses i de reivindicar un espai propi dins el panorama musical català i balear. Des dels seus inicis, la cultura pop ha mantingut un vincle estret amb la comunitat LGTBIQ+, servint com a refugi, altaveu i camp d’experimentació estètica. En aquesta tradició s’inscriu Fades, un trio que ha irromput amb força per marcar un abans i un després en la música feta en català, combinant discurs, actitud i so en una proposta que desafia les etiquetes i celebra la diversitat.
Una revelació ben consolidada
El passat 5 de novembre es va celebrar la darrera edició dels Premis Enderrock, on el jove trio mallorquí Fades es va endur dos reconeixements destacats: el premi al Millor Disc Urbà pel seu projecte Metallix i el premi a la Millor Cançó per Mon Cheri Go Home, la seva col·laboració amb Maria Jaume. Amb aquests guardons, Fades es va convertir en un dels grups més premiats de la nit, consolidant-se com una de les propostes més potents i prometedores de l’escena musical catalana actual. “Sentir que ets reconegut per l’acadèmia i també pel públic realment és com aquesta espurna que necessites per validar-te. Al final, Fades va començar com una broma, com una anècdota, i sempre ens hem sentit molt qüestionades, perquè també reunim moltes dissidències. Un premi sempre fa que t’enorgulleixis i t’encoratgis una mica”, declara Vicenç Calafell.
Allà on tot va començar
Curiosament, un concert de Plan-ET va marcar el primer esglaó d’aquesta gran història. El Mobofest va ser el punt de trobada entre dos dels membres del grup, Vicenç i Ferran, que hi van assistir i van conèixer per primer cop el manacorí. Poc després, en assistir a altre un concert del jove artista, alguna cosa va despertar dins seu, donant inici al que acabaria definint el projecte.“Allà vàrem començar a dir: ‘Que xulo el que està fent en Plan-ET! M’encanta l’ambient que està creant i m’encantaria també participar-hi, perquè necessito més cançons així, més bauxa…’”, confessa Calafell.
Referents per a noves generacions
Un artista no és només aquell que puja a un escenari, agafa un micròfon, interpreta una cançó i desapareix indiferent. La música recull molt més, és un vehicle de discursos clars, d’estètiques que defineixen identitats, d’experiències compartides i de connexions que van més enllà del so. És una manera de comunicar emocions, de qüestionar la societat i de construir ponts entre els artistes i les seves comunitats. Tot és part d’una narrativa que transcendeix l’escenari i deixa empremta en qui escolta. “Jo crec que nosaltres hem entès la música com una plataforma per difondre un discurs. Fades agrada perquè som molt clares i evidents en la nostra ideologia. Sempre estem difonent un discurs que reivindica la llengua catalana i el col·lectiu LGTBIQ+. No és només música, que és molt important, sinó que també és una estètica, és una coreografia, és una performance… Quan parlem de Fades, parlem d’artistes”, exclama el jove.
Clars referents dins del col·lectiu, que han patit la manca de models durant la infància, en un temps en què aquells artistes semblava que estaven amagats. La seva obra i trajectòria serveixen com a inspiració, obrint camí per a noves generacions i demostrant que és possible construir una identitat artística sense renunciar a la pròpia diversitat. “És trist pensar que no en tenim de referents. El que ens ha passat a Fades és que, directament, vam cercar a nivell internacional. Vam trobar, sobretot en la indústria musical nord-americana, els referents que necessitàvem, Troye Sivan, David Bowie, Madonna, Lady Gaga… De petits vam beure molt d’allà”, manifesta l’artista.
El preu de ser artista
Cada vegada és més habitual conèixer artistes independents que gestionen tots els aspectes de la seva carrera, des del vessant creatiu fins al tècnic i administratiu. Aquesta dedicació constant, que esdevé un treball de 24 hores, pot suposar una càrrega excessiva que, amb el temps, pot derivar en esgotament. “Per sort, aquest any ja vam signar amb un management, Montebello, i la veritat és que ha estat un àngel caigut del cel. Aquest any hem tingut la sort de créixer bastant i si ho haguéssim fet tot nosaltres, hauríem acabat… bojos”, assenyala Vicenç.
Presència i diversitat
Amb grups com les Spice Girls es va descobrir què significava tenir diferents personalitats dins d’un mateix projecte artístic. Es va veure com cadascú aportava una veu, un estil i una energia única, i com aquestes diferències es complementaven per crear un conjunt potent i inoblidable. Fades recull tres essències que, juntes, creen un univers propi que celebra la diversitat i deixa empremta en els seus projectes. “Fades són tres personalitats molt grosses, tres imaginaris que, per algun error, per sort i per esforç, s’han entès”, subratlla el performer.
Que el públic et reconegui tant per la teva estètica com per la teva essència no és alguna cosa de què puguin presumir tots els artistes. En recollir un dels seus premis en la darrera gala dels Premis Enderrock, van deixar clar que no es consideren només cantants, sinó performers. El seu projecte és completament performatiu, on la imatge i la presència escènica constitueixen un pilar fonamental dins la indústria musical emergent i que permet a qualsevol reconèixer-los. “Partim d’un imaginari molt clar, que és l’imaginari pop. Fades té la sort de ser tan eclèctic i tan irònic que també tenim molt més marge per jugar amb l’estètica. Si ara volguéssim anar vestides de militants o de circ, crec que s’entendria”, reconeix Calafell.
Reinvenció queer
Durant el confinament, Vicenç Calafell va aprofitar el temps per perfeccionar les seves habilitats en costura i, a partir d’aquí, va començar a forjar de manera autodidacta el seu talent com a estilista. La seva feina vestint els companys i ell mateix per al projecte Fades li ha obert, a més, les portes per col·laborar amb altres artistes. “Sempre m’han agradat les grans passarel·les. A l’hora de Fades, tenia una premissa molt clara: volia vestir amb modistes que fossin catalanes. Ara sempre anem vestides d’Alineo, que és una al·lota de Palma que ho fa meravellosament. També hem fet feina amb Aina Losange i amb moltes altres marques de Catalunya. Reivindiquem el talent local i sempre intentem anar cap a dissenyadors d’aquí, que són espectaculars”, ressalta el jove.
Dins de la indústria musical persisteix una forta heteronormativitat i un patriarcat que dificulta que els artistes dissidents vagin més enllà dels límits establerts. Per a Fades, l’estètica és tan rellevant com la música mateixa, i des del principi han volgut reivindicar la feminitat, ja que són tres persones queer amb un discurs clar i compromès. Així i tot, no va ser fàcil des del començament. “Al principi, era realment por a la crítica, por a fer el ridícul… Hem après a estimar-nos, a desvergonyir-nos i també ens hem descobert a nivell de gènere, en el sentit d’abraçar la feminitat que tenim i també abraçar la masculinitat. Dur una falda, dur uns tacons o no dur-los tampoc és tan transcendental mentre t’identifiqui”, exclama Vicenç.
Quan la música no troba lloc a casa
Cada vegada és més comú veure com artistes emergents de les Illes Balears es veuen obligats a traslladar-se a grans ciutats per aconseguir fer-se un lloc dins de la indústria musical. Això posa de relleu les dificultats de créixer dins d’un escenari local limitat per causes polítiques i socials. “A Mallorca hi ha un clima polític horrorós, on no es mou cap tipus de cultura, ni catalana ni LGTBIQ. És trist perquè jo sento que a Mallorca hi ha moltíssim talent, com Maria Hein, Maria Jaume, Aina Losange… És trist veure com tota aquesta gent se n’ha anat de Mallorca. Quan creix un projecte, de cop necessites una infraestructura o uns mitjans que, tristament, Mallorca ara no pot oferir, i no perquè no sigui vàlida, sinó perquè des del govern s’està limitant tot això”, assegura l’artista.
Fades acomiada el 2025 i prepara un 2026 ple de novetats
El pròxim 29 de desembre, Fades posarà punt final a la seva gira per tot lo alt amb un concert a la sala Es Gremi, tancant així un any ple d’èxits i celebrant les alegries que els ha portat el seu últim àlbum, Metallix. “És el tancament de gira d’un disc que ens ha donat moltes alegries, i la veritat és que ho volem fer una mica “por lo grande”. Hi haurà col·laboracions, a més, crec que inesperades, i alguna sorpresa”, detalla Calafell.
El 2026 tornarà a portar els artistes amb un nou disc i un munt de novetats per descobrir, que deixaran més d’un amb la boca oberta. “Jo crec que a partir de febrer o març ja començareu a veure coses. D’aquí a poc ja arriben les Fades un altre cop. Serà un canvi bastant dràstic. Crec que és una cosa que la gent no esperaria. Anirem cap al passat”, conclou Vicenç Calafell, membre del grup.
