Aquest diumenge 7 de desembre, el Teatre Principal de Palma acollirà tres funcions de Conte de Nadal (Encapsulant Dickens), una revisió escènica i tecnològica del clàssic de Charles Dickens dirigida per Tolo Ferrà i guardonada amb el Premi Max 2025 al millor espectacle per a públic familiar. L’èxit de convocatòria ha obligat a afegir una funció extra al migdia. Xisca Ferrà és l’actriu protagonista de la funció a Palma, i UEP! Mallorca ha conversat amb ella en una entrevista sobre el seu paper, la proposta escènica i la seva trajectòria dins i fora dels escenaris.
Una responsabilitat compartida entre mecanismes
“Hi ha responsabilitat, clar. Contar un conte així per Nadal, i més amb aquesta posada en escena, té un pes”, admet Ferrà. La seva veu, però, transmet entusiasme i gratitud. L’escenari recrea el taller d’una inventora obsessionada per transmetre la història de l’avar Scrooge. El relat es desplega a través de maquetes, titelles i mecanismes que semblen cobrar vida. “És una funció molt especial. Tot està pensat per funcionar gairebé sol. El teatre d’objectes i mecanismes hi té molt de pes”, explica.
El muntatge ha rebut diversos reconeixements: premi Fetén 2024, premi de la crítica literària i el Premi Max 2025. “És una proposta molt diferent, no només per l’estètica, sinó per com es conta la història. Aquesta inventora, un poc boja i encantadora, construeix una manera única de fer arribar el conte.”
Proximitat i immersió amb el públic
La proposta escènica no només aposta per l’enginy, sinó també per la proximitat física amb el públic. “És una sala de 75 persones màxim. El públic està dins l’escenari amb mi. Estan molt a prop. I això m’encanta. És una oportunitat per llegir-los, escoltar-los, estar junts en el moment”, destaca l’actriu.
L’experiència, segons Ferrà, esdevé així més vivencial que representativa. “Hi ha una resposta molt emocional. Grans i petits reaccionen amb sorpresa i participació. És molt emocionant veure com els dispositius fan sentir el públic part de la història.”
“No és un espectacle llarg, però sí molt intens. I el públic ho rep com una cosa especial, diferent”
– Xisca Ferrà
Dispositius i esperits que cobren vida
La proposta escènica reinterpreta els esperits clàssics del conte de Dickens mitjançant objectes i tècniques diverses. Marley és una titella; l’esperit del passat, un objecte narratiu; el del present, un llibre-cinema. “Tot el que ha construït la inventora són, alhora, dispositius escènics i personatges. El públic veu com es despleguen i es transformen davant els seus ulls. És com un llibre que s’obre i d’on surt màgia.”
Amb una durada de 45 minuts, la funció ha estat pensada per tots els públics. “No és un espectacle llarg, però sí molt intens. I el públic ho rep com una cosa especial, diferent.”
Una trajectòria marcada pel teatre familiar
Tot i haver treballat en diversos registres, Ferrà reconeix sentir-se molt còmoda al teatre per a públic familiar. “No sé si és el meu perfil o la meva trajectòria, però m’hi sent molt bé. Aquest tipus d’espectacles poden tenir exactament la mateixa qualitat que qualsevol altre. I, de fet, l’han de tenir. El públic familiar també es mereix respecte.”
Reivindica, però, que sovint aquests espectacles no reben el mateix reconeixement. “A vegades les expectatives no són molt altes quan es parla de teatre familiar. Però aquest muntatge està fet amb molta cura i estima pel teatre, independentment del públic a qui s’adreça.”
Una connexió familiar dins i fora de l’escenari
El muntatge també té una dimensió personal per a l’actriu. El director de l’obra, Tolo Ferrà, és el seu germà. “Fer feina amb el meu germà és meravellós. Hem compartit molts projectes i tenim una complicitat natural. Ell està en una nova etapa amb Coma 14, associat amb Vera González, i tot flueix d’una manera molt orgànica.”
També destaca la complicitat amb la coproductora, Vera González. “Amb la Vera també duim molts espectacles juntes. No és família, però és com si ho fos. Tenim una manera de fer teatre molt pròxima, molt compromesa.”
“El teatre té aquest poder de concentració. Quan estàs a escena, estàs amb les persones davant teu. I respireu junts. No hi ha una altra manera de fer teatre. És ara i aquí. És meravellós”
– Xisca Ferrà
Més enllà de l’escenari: activisme i projectes diversos
L’actriu compagina la feina als escenaris amb una altra activitat professional. “Fa un temps que treball a una ONG dedicada al diàleg intercultural. I encara que organitzi coses que no siguin teatre, sempre hi pos algun component teatral. És qui som. Vaig començar als 15 anys i el teatre sempre surt.”
Actualment participa en tres produccions simultànies, a banda de Conte de Nadal. “Compagin projectes teatrals amb aquesta altra feina. És exigent, però enriquidor. El teatre t’obliga a estar en el present, centrar-te. Quan estàs a escena, no hi ha res més.”
Itinerància i continuïtat de l’obra
Després de Palma, el muntatge continuarà la seva gira. “Venim de Galícia i la setmana que ve anem a Menorca. També estarem a Matadero Madrid del 20 al 30 de desembre, amb set funcions diàries. Allà compartirem escenari la Vera González i jo.”
El muntatge s’interpreta tant en català com en castellà, i compta amb més d’una actriu per facilitar les gires i les múltiples funcions. “És esgotador fer tants passis. Compartim la funció entre actrius. I a més, és una funció que, tot i parlar de Nadal, no hauria de ser només estacional. És una excusa per parlar de moltes més coses.”
L’essència del teatre, segons Ferrà
L’entrevista conclou amb una reflexió sobre l’ofici. “El teatre té aquest poder de concentració. Quan estàs a escena, estàs amb les persones davant teu. I respireu junts. No hi ha una altra manera de fer teatre. És ara i aquí. És meravellós.”
Fotos: Xisco Alario
