L’entitat Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dijous que s’han complert 1.000 dies des que el govern espanyol es va comprometre a impulsar l’oficialitat del català a la UE. L’organització considera que el retard en el reconeixement lingüístic no respon a traves tècniques, sinó a una decisió política de l’executiu de Pedro Sánchez. Davant la paràlisi de la mesura al Consell de la Unió Europea, l’entitat ha posat en marxa una campanya de pressió ciutadana dirigida a la Moncloa, al Ministeri d’Afers Exteriors i a la Generalitat de Catalunya.
Una prioritat política qüestionada
L’organització en defensa de la llengua sosté que el govern espanyol ha prioritzat altres interessos en l’agenda europea per davant dels drets dels catalanoparlants. Segons l’entitat, durant el període en què l’oficialitat del català a la UE ha restat encallada, l’Estat ha demostrat capacitat de negociació en altres àmbits, assolint fites com la presidència del Banc Europeu d’Inversions per a Nadia Calviño o la vicepresidència de la Comissió Europea per a Teresa Ribera.
L’entitat assenyala que, des de l’any 2023, s’han aprovat més de 400 actes legislatius al Consell de la Unió Europea, fet que, a parer seu, evidencia que la manca d’avenços en el reconeixement de la llengua és fruit d’una manca d’esforç polític. Per aquest motiu, reclamen a Pedro Sánchez que intensifiqui els contactes amb els estats membres que mantenen reticències, amb un focus especial en el govern d’Alemanya.
Campanya de pressió institucional
Per canalitzar el malestar pel bloqueig, s’ha habilitat un portal web on la ciutadania pot enviar postals digitals a Pedro Sánchez, al ministre José Manuel Albares i al president Salvador Illa. Aquesta acció s’emmarca en una estratègia de mobilització que l’entitat manté activa des de fa dos anys.
Entre les actuacions prèvies de Plataforma per la Llengua, destaquen les reunions amb el relator especial de les Nacions Unides, Nicolas Levrat, per exposar la situació, així com accions de sensibilització com la projecció de contingut reivindicatiu a la Pedrera de Barcelona. L’organització reitera que l’oficialitat del català a la UE és una eina indispensable per garantir la igualtat de condicions per als deu milions de parlants de la llengua i els seus drets dins les institucions continentals.
