Aquest dissabte, 31 de gener, la línia de costa de Mallorca deixarà de ser una simple postal turística per convertir-se en un crit d’alerta. L’Encesa de Torres 2026 celebra el seu desè aniversari amb una mobilització que pretén sacsejar consciències: 102 punts de l’illa encendran bengales i senyals de fum per recordar que la Mediterrània no pot ser una fossa comuna. L’acte, presentat aquest dimarts a La Misericòrdia, arriba amb una novetat tècnica rellevant: un mapa interactiu dissenyat per facilitar l’organització veïnal i visibilitzar l’abast d’una protesta que ja suma 170 punts arreu de les Balears, la península, el Marroc i Cisjordània.
Una eina digital per a la mobilització veïnal
La principal novetat d’aquesta desena edició és la incorporació d’un mapa digital creat pel geògraf Llorenç Guasp. Aquesta eina no és només un recurs estètic; respon a la necessitat d’organitzar una participació ciutadana creixent. El mapa permet localitzar el punt d’encesa més proper a cada municipi i sumar-s’hi, trencant la barrera entre l’organització i la ciutadania.
Durant la roda de premsa a Palma, Llorenç Perelló, president del Fons Mallorquí i batle d’Alaró, ha subratllat que la iniciativa es construeix des de la base, amb la implicació directa dels municipis i la gent. Segons Perelló, l’acció uneix territori i drets humans, una fusió que busca transformar el paisatge en un missatge polític. Per la seva banda, Maribel Arnau, directora insular de Patrimoni, ha destacat el valor simbòlic de reutilitzar talaies històriques, antigament de vigilància, com a fars de valors socials i dignitat humana.
Foc contra la indiferència
El manifest d’enguany, que es llegirà simultàniament a les torres, és contundent en el seu rebuig a les polítiques de fronteres tancades. Sota la premissa que “cap persona és il·legal”, l’Encesa de Torres 2026 vol combatre la “fredor de les xifres” i els relats que redueixen les vides humanes a simples estadístiques. Els organitzadors insisteixen que l’acte no és un espectacle visual, sinó un compromís col·lectiu per afirmar que la Mediterrània ha de ser un espai de vida i no de mort.
El text de la convocatòria posa l’accent en la memòria de “qui no hi és” i en la reivindicació de la tasca de qui rescata i acull. En un context on la solidaritat sovint es criminalitza, l’acció defensa que salvar vides i donar menjar són actes de decència innegociables. “No podem permetre que cap mar es converteixi en cementeri invisible o en trinxera d’odi”, resa el document que s’escoltarà dissabte.
De la talaia a la xarxa global
L’acció, impulsada per la societat civil, ha aconseguit teixir una xarxa que supera els límits insulars. Amb 108 punts al total de les Illes Balears, la iniciativa s’ha estès fins a punts del Líban i el nord d’Àfrica, connectant ribes oposades sota una mateixa reivindicació. La participació de col·lectius com Amnistia Internacional, representada per Carlos Martín, i membres del grup motor com Magdalena Rosselló, evidencia la transversalitat de la proposta.
Aquest dissabte, quan el fum s’alci, es demanarà un instant de silenci pels noms desconeguts i les il·lusions ofegades. Però el silenci es trencarà immediatament amb un clam: els drets humans no són una opció ni un privilegi, sinó la base irrenunciable de qualsevol pacte social. Des de la costa de Mallorca, l’encesa promet ser una espurna de futur per exigir, un any més, vies segures i acollida.
