La Trobada de Gegants de Calvià ha celebrat aquest dissabte el seu vint-i-cinquè aniversari als carrers de Santa Ponça. L’esdeveniment, emmarcat en la programació de les Festes del Rei en Jaume, ha congregat les colles de l’amfitrió Calvià, Salou i Fondarella. S’hi han sumat figures d’una dotzena de municipis de Mallorca, entre els quals destaquen Inca, Palma, Llucmajor i Campos.
Les figures de Calvià i el seu origen
El municipi amfitrió ha exhibit el seu conjunt escultòric propietat de l’Ajuntament, gestionat per l’Associació de Geganters de Calvià. L’agrupació està formada per tres parelles: els gegants cristians Rei Jaume I i Reina Violant d’Hongria, els àrabs Abù Yahyà i Fàtima, i els gegants cristians nous.
Aquestes peces es van construir l’any 2000. L’escultor Vicente Alberola, natural de Montuïri, va ser l’encarregat de l’obra, mentre que la indumentaria porta la firma d’Enric de las Heras. L’estètica històrica manté un fort rigor iconogràfic. La Reina Violant llueix una corona i sosté un mocador a la mà esquerra. El Rei Jaume I duu l’espasa Tisó al cinturó i està coronat amb el representatiu elm de la cimera del drac alat.
La desfilada ha incorporat també el teixit associatiu més jove. Una trentena d’infants del taller de caparrots han acompanyat les estructures de gran format, juntament amb els caparrots Els Germans Montcada i el gegantó Tio Pep de sa Pipa.
Representació convidada de Catalunya
La participació exterior ha aportat riquesa cultural a la presentació. Des del Pla d’Urgell, l’Associació Gegantera de Fondarella ha fet ballar en Pau i na Treva. Aquestes escultures, que reprodueixen figures de la noblesa, van ser creades el 2020 pel mestre geganter Jaume Cots. El seu nom commemora l’assemblea de la Pau i Treva celebrada a la localitat l’any 1173.
L’agrupació de Salou, municipi agermanat amb Calvià, ha completat la comitiva. La Colla Gegantera de Salou ha portat tres parelles diferenciades. D’una banda, els gegants històrics que representen el Rei Jaume I i la Reina Violant, elaborats el 1987 per l’artista Ramon Ferran. Del mateix autor són els gegants pescadors, en Ramon (creat el 1990) i na Maria del Mar (del 1987). Finalment, han intervingut els arlequins de la cort, coneguts com el Pepot i la Nena. Aquestes escultures pertanyen a la tipologia de «manotes», caracteritzades per tenir els braços solts per donar cops durant els girs. En Pepot va ser construït el 1988 per Josep Pascual i Ramón Ginovart, mentre que la Nena va néixer el 2012 de la mà de Manel Llauradó.
