El diumenge 2 de novembre, a les 12.00 h, s’inaugura al Museu de Pollença l’exposició 25 anys sense Il Maestro, una mostra dedicada al pintor italià Aligi Sassu. La cita coincideix amb els 25 anys de la seva mort a Pollença, on residí i treballà durant dècades. L’exposició restarà oberta fins al 18 de gener de 2026.
La mostra reuneix obres ja conegudes de l’artista, així com peces menys habituals, amb l’objectiu de repassar la seva trajectòria i tornar a posar en circulació una producció artística que manté una relació estreta amb Mallorca.
Aligi Sassu (Milà, 1912 – Pollença, 2000) va ser una figura destacada de la pintura italiana del segle XX. Fill d’Antonio Sassu, un dels fundadors del Partit Socialista Italià a Sàsser, i de Lina Pedretti, de Parma, es va formar en contacte amb les avantguardes milaneses. Amb només set anys va visitar l’Exposició Nacional Futurista a la Galleria Moretti del Palazzo Cova. Aquest primer contacte amb el moviment futurista va marcar l’inici de la seva vinculació amb l’art.
El 1928, gràcies a l’amistat amb Bruno Munari, Sassu va participar a la Biennal de Venècia per invitació de Filippo Tommaso Marinetti. Tot i les dificultats econòmiques familiars, va compaginar la feina en una impremta litogràfica i com a ajudant de decorador mural amb els estudis artístics.
Durant la seva estada a París, el 1934, va estudiar l’obra de mestres com Delacroix i els impressionistes, cosa que va influir en la seva manera de pintar. A la dècada de 1930 va fundar el Grup Roig amb altres artistes com Renato Guttuso, centrant-se en un art compromès amb la realitat social i política. D’aquesta etapa destaca la sèrie dels “Hombres rojos”, on conviuen figures mitològiques i populars en un món allunyat del realisme.
Amb el temps, la seva obra va esdevenir més eclèctica. Va pintar escenes religioses, cafès, boxejadors i, sobretot, cavalls, que es convertiren en una icona recurrent del seu llenguatge pictòric. No obstant això, la seva producció no es limita a aquest motiu i es caracteritza per una gran varietat de tècniques i temàtiques.
L’any 1964 es traslladà a Mallorca, on va experimentar amb noves tècniques, especialment amb l’acrílic, per explorar les possibilitats cromàtiques que li oferia l’illa. En aquest període va crear la sèrie Tauromaquias, inspirada en la cultura taurina espanyola.
Als anys 80, de retorn a Milà, va continuar col·laborant amb editorials i va il·lustrar obres literàries, entre les quals destaca I Promessi Sposi d’Alessandro Manzoni.
La seva producció entre 1927 i 1996 fou donada a la ciutat de Lugano, on es va crear la Fundació Aligi Sassu i Helenita Olivares.
Aligi Sassu va morir a Pollença el 2000, el mateix dia del seu aniversari, amb 88 anys.
L’exposició 25 anys sense Il Maestro, que ara presenta el Museu de Pollença, sorgeix amb motiu d’aquest aniversari i proposa una mirada retrospectiva a la seva trajectòria, amb obres que documenten les diferents etapes d’un artista amb una llarga vinculació amb la localitat.
