La Comunitat de Sant’Egidio i Amnistia Internacional han tornat a convocar, aquest 30 de novembre de 2025, la Jornada Internacional “Ciutats per la Vida”, que arriba a la seva 22a edició. La iniciativa, impulsada des del 2002, vol visibilitzar el rebuig a la pena capital i promoure la seva abolició a escala mundial.
Amb motiu de la commemoració, més de 2.000 ciutats d’arreu del món han reafirmat el seu compromís amb els drets humans. A les Illes Balears, ja són 22 els municipis que s’hi han adherit oficialment.
Municipis de Balears contra la pena capital
Segons Amnistia Internacional, a finals de 2024 hi havia 20 municipis balears que formaven part de la xarxa “Ciutats per la Vida”. A Mallorca, hi constaven Alaró, Algaida, Artà, Bunyola, Calvià, Capdepera, Esporles, Felanitx, Manacor, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Palma, Pollença, Puigpunyent, Sant Llorenç de Cardassar, Santanyí i Son Servera.
Enguany s’hi han afegit quatre municipis més: Binissalem, Consell, Inca i Sencelles. A Menorca, Maó i Ciutadella també formen part de la campanya internacional.
L’acte recorda la prohibició de la pena de mort decretada pel Gran Ducat de Toscana el 1786 i representa un símbol del moviment abolicionista mundial, coordinat per la Comunitat de Sant’Egidio amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, que agrupa més de 60 organitzacions i entitats internacionals.
Augment global d’execucions
La jornada es produeix en un context de creixement alarmant de l’ús de la pena capital. Durant els primers nou mesos de 2025, diversos països han incrementat notablement el nombre d’execucions.
A l’Iran, les autoritats han executat més de 1.000 persones fins al setembre, superant ja la xifra registrada el 2024 (972). També a l’Aràbia Saudita es preveu que es bati el rècord d’execucions de l’any anterior, amb un mínim de 345. Als Estats Units, 10 estats han acumulat 34 execucions en nou mesos, un augment superior al 30% respecte de l’any anterior.
Aquestes dades posen de manifest, segons Amnistia Internacional, l’ús de la pena de mort com a eina per infondre por, reprimir l’oposició política o projectar una imatge de control i seguretat per part d’alguns governs.
Alguns avenços a escala internacional
Malgrat el context global desfavorable, també s’han produït avanços significatius. El juny de 2025, el Parlament del Vietnam va aprovar la supressió de la pena de mort per a vuit delictes, entre ells el de transport de drogues. A Malàisia, on el 2023 es va eliminar la pena de mort obligatòria, es manté activa la moratòria d’execucions decretada el 2018, i el govern ha anunciat la creació d’una comissió per estudiar-ne l’abolició definitiva.
Actualment, 113 països han eliminat la pena capital per a tots els delictes. Segons Amnistia, gairebé tres quartes parts dels estats del món ja l’han abolit per llei o en la pràctica. Tot i així, l’organització adverteix que l’augment de la inestabilitat global, la inseguretat i l’afebliment de l’Estat de dret han contribuït a un repunt preocupant d’aquesta forma de càstig.
Una mobilització ciutadana per mantenir el rebuig
Amb la jornada “Ciutats per la Vida”, els municipis participants volen expressar la seva oposició a la pena de mort i alçar la veu davant un context internacional en què els drets humans estan en retrocés. Amnistia Internacional insisteix que l’abolició total d’aquesta pràctica inhumana continua sent una prioritat per a les organitzacions de defensa dels drets fonamentals.
