La Llibreria Embat celebra aquest any el seu 50è aniversari. Fundada el 1975 per un grup de mallorquins, va ser el 1979 quan Glòria Forteza-Rey i Francesc Sanchis es van incorporar a l’equip. Poc després, a principis dels anys vuitanta, van assumir la gestió del negoci, consolidant-lo com un espai de referència per a la literatura i la cultura a Mallorca.
En una entrevista concedida a UEP! Mallorca, Glòria Forteza-Rey, i amb espipellades de Francesc Sanchis, repassa les cinc dècades de trajectòria de la llibreria, les personalitats que hi han passat i els reptes del sector.
Dels inicis a la consolidació
“No, no la vàrem obrir nosaltres”, explica Forteza-Rey. “Hi havia un grup de mallorquins, entre ells una persona vinguda de Barcelona, i varen obrir la llibreria el 75. Nosaltres no ens hi vam incorporar fins al 79, jo com a dependenta i en Francesc Sanchis com a comptable. Poc després, la llibreria va afrontar dificultats econòmiques i vam decidir tirar endavant per salvar-la”.
Els anys vuitanta van ser clau per a Embat. A banda de vendre llibres, van començar a acollir activitats culturals. “Un dels primers actes que record fer és la presentació de Jo pos per testimoni les gavines de Carme Riera”, diu. “També record amb molta emoció la visita de Mario Benedetti”.
“Sempre hem fet una aposta ferma pel llibre en català”
“Molta gent ve aquí no només per comprar llibres, sinó per trobar un espai on parlar-ne.”
– Glòria Forteza-Rey

Un espai per a la cultura
Durant aquests anys, la llibreria es va convertir en seu de premis literaris i actes culturals. “Els primers anys de la democràcia, els ajuntaments impulsaven premis d’educació ambiental. A Embat també acollíem els premis de literatura infantil de Caixa Colonya. Tot això donava vida a la llibreria i fomentava l’hàbit de la lectura”, explica.
Un punt de trobada per a autors i intel·lectuals
Embat no ha estat només una llibreria, sinó un punt de trobada per a escriptors, intel·lectuals i amants de la literatura. “Han passat per aquí autors com Mario Benedetti, Raimon, Ferrater Mora, Llorenç Capellà, Janer Manila, Guillem Cabrer i Damià Huguet. Fins i tot Blai Bonet va presentar un llibre d’ornitologia de Joan Mayol, en una de les anècdotes més curioses que record”, comenta.
A la llibreria també s’hi han organitzat i encara ara, presentacions de nombrosos autors mallorquins, espanyols i internacionals. “Durant anys, els escriptors sabien que Embat era un espai on podien compartir la seva obra amb lectors interessats. Hem vist passar generacions d’autors i lectores, i molts d’ells encara ens visiten quan publiquen un nou llibre i fem sa presentació”, afegeix Forteza-Rey.
Embat i el teixit social de Palma
Més enllà de la seva funció com a llibreria, Embat ha format part activa del teixit social i cultural de Palma. “No érem només un comerç, sinó un lloc de trobada per a la reflexió i el debat. Des dels anys 80, hem col·laborat amb moviments culturals, pedagògics i socials. Record especialment les setmanes dedicades a la literatura infantil i juvenil, que organitzàvem amb escoles i institucions per fomentar la lectura entre els infants”, destaca.
També esmenta la importància d’acollir presentacions d’entitats com el GOB o projectes de divulgació científica. “Hem fet exposicions sobre Darwin, sobre ciència en català i sobre molts altres temes que consideràvem rellevants. La nostra idea sempre ha estat anar més enllà de la venda de llibres i contribuir activament a la cultura de Mallorca”.
Clubs de lectura, un vincle amb els lectors
Un dels aspectes que ha permès que Embat segueixi sent un espai viu dins la comunitat lectora són els seus clubs de lectura. “Des de fa anys, hem impulsat diversos clubs de lectura, i han estat una eina fonamental per mantenir el contacte amb els nostres clients i fomentar la reflexió al voltant dels llibres”, explica Forteza-Rey. “Tenim grups dedicats a diferents gèneres i autors, com el club de literatura russa, que ha tingut una gran acceptació. És una manera d’apropar-nos a un públic divers i crear un espai on els lectors poden compartir impressions i debatre sobre allò que llegeixen”.
Els clubs de lectura han servit també per fidelitzar un públic que, amb els anys, ha anat canviant. “Molta gent ve aquí no només per comprar llibres, sinó per trobar un espai on parlar-ne. Embat no és només un lloc de venda, sinó un punt de trobada per als qui estimen la literatura”, afirma.

“Embat és un lloc on la paraula escrita ha resistit el pas del temps i els canvis del mercat“
– Glòria Forteza-Rey
Canvis en el públic lector
El públic de la llibreria ha evolucionat al llarg dels anys. “Abans, els nostres clients eren universitaris, docents i professionals que cercaven literatura de qualitat”, diu. “Ara, el jovent ha canviat la manera de llegir. No vol dir que la llibreria tingui data de caducitat, però és preocupant que a les escoles es recomanin llibres digitals en lloc de fomentar el paper”.
Malgrat els canvis, Embat manté el seu compromís amb la literatura en català. “Sempre hem fet una aposta ferma pel llibre en català. Ha estat un pilar essencial del nostre projecte”.
Una anècdota amb Blai Bonet
Entre les moltes històries que han marcat la trajectòria d’Embat, n’hi ha una que Forteza-Rey recorda amb especial afecte. “En Blai Bonet va venir a presentar un llibre d’ornitologia de Joan Mayol. Era curiós veure’l parlar d’ocells i natura. La llibreria ha estat testimoni de moments entranyables com aquest”.
També han passat per la llibreria figures com Raimon, Ferrater Mora, Llorenç Capellà i Janer Manila, entre molts d’altres. “Aquests noms han donat vida a Embat i han fet que sigui un espai imprescindible per a la cultura”.
“Embat no és només un lloc de venda, sinó un punt de trobada per als qui estimen la literatura”
– Glòria Forteza-Rey

La UIB i la llibreria Embat
Forteza-Rey destaca un fet curiós: “Un dia es va presentar un llibre de la UIB a Embat, i va ser la primera vegada en 30 anys que la universitat portava una publicació seva a la nostra llibreria. Això diu molt de la desconnexió que hi havia entre la universitat i la realitat cultural de la ciutat”, explica.
El fet que el campus universitari estigui situat fora de Palma ha tingut conseqüències en la interacció amb la ciutat. “Qui sap què hauria passat si el campus hagués ocupat palaus o edificis històrics del centre? Potser hauria estat un motor cultural més integrat amb la vida ciutadana. Però es va optar per ubicar-lo a la perifèria, i això ha fet que molts estudiants no tinguin contacte directe amb espais culturals com el nostre”, reflexiona Forteza-Rey.
La dificultat d’organitzar actes culturals
A més de les dificultats pròpies del sector, la llibreria també ha hagut d’afrontar traves administratives a l’hora d’organitzar actes culturals. “Per fer un acte cultural a l’exterior de la llibreria ens van imposar una taxa de 240 euros. És un impost absurd que no té sentit si el que es vol és fomentar la cultura”, lamenta.
Un futur per a Embat?
Sobre el futur de la llibreria, Forteza-Rey és clara: “No ens plantejam una data de caducitat. Ens agradaria que algú, el dia de demà, pugui seguir aquest projecte”.
Amb mig segle d’història, la Llibreria Embat continua sent un espai imprescindible per a la literatura i la cultura a Mallorca. Com remarca Glòria “Un lloc on la paraula escrita ha resistit el pas del temps i els canvis del mercat”.
Dissabte dia 29 a les 12h celebrarem amb un vermut els 50 anys d’Embat llibres al mateix lloc de sempre. Per molts d’anys!!!