L’Ajuntament de Palma es converteix avui, dijous 29 de gener, en l’escenari d’un xoc frontal entre la política de despatx i la gestió cultural professional. El ple municipal debatrà una moció presentada per VOX —que previsiblement comptarà amb el suport del Partit Popular— per realitzar un “anàlisi exhaustiu” de tots els fons bibliogràfics municipals. L’objectiu declarat és garantir una oferta equilibrada entre castellà i català, però la resposta del sector no s’ha fet esperar. L’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB) ha emès un comunicat contundent on qualifica la proposta d’instrumentalització i alerta d’una greu ingerència política a les biblioteques.
El criteri tècnic contra la sospita ideològica
La moció arriba en un clima de tensió cultural i planteja, de facto, una auditoria sobre com els professionals han conformat les col·leccions públiques fins ara. Per a l’ABADIB, aquesta iniciativa no és un exercici de transparència, sinó un qüestionament directe de la independència tècnica dels treballadors i treballadores del sector. L’associació recorda que la selecció de llibres i documents no es fa —o no s’hauria de fer— sota paràmetres de quotes polítiques, sinó seguint criteris professionals fonamentats en les necessitats reals de la comunitat.
En el seu comunicat, l’entitat defensa “l’exercici tècnic dels professionals” i rebutja qualsevol intent de segmentació arbitrària. Segons argumenten, acceptar que el ple municipal decideixi què han de llegir els ciutadans sota el pretext de l’equilibri lingüístic suposa obrir la porta a un control ideològic que xoca amb els principis deontològics de la professió.
Un marc legal que protegeix la llibertat intel·lectual
Més enllà de la polèmica del dia, l’ABADIB situa el debat en el terreny jurídic. Les biblioteques no són magatzems de llibres neutrals, sinó institucions regulades per lleis que blinden la llibertat intel·lectual. L’associació cita la Llei 10/2007 de la lectura i la Llei 19/2006 del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears per recordar que valors com la pluralitat, la privacitat i l’accés equitatiu “no són opinables des d’un posicionament polític”, sinó mandats legals.
L’entitat adverteix que la legislació vigent preveu la coordinació i el desenvolupament de serveis culturals, però en cap cas empara auditories de fons basades en paràmetres partidistes. La normativa autonòmica busca garantir l’accés a la informació, no fiscalitzar la llengua en què aquesta es presenta.
La llengua com a arma llancívola
El rerefons de la moció torna a situar la llengua al centre de la confrontació política, un fet que els bibliotecaris qualifiquen de “profundament preocupant”. Des de l’ABADIB es defensa que la pluralitat lingüística ja és una realitat a les biblioteques de Palma, on es treballa diàriament per respondre a les demandes dels usuaris tant en català com en castellà i altres llengües.
Convertir aquest dret lingüístic en un argument per posar sota sospita la gestió d’un servei públic àmpliament valorat és, segons l’anàlisi de l’associació, una estratègia contraproduent. La ingerència política a les biblioteques es manifesta aquí com una desconfiança cap a la capacitat de la ciutadania i dels professionals per gestionar la diversitat cultural sense tutela institucional.
Defensa de la democràcia cultural
El comunicat conclou amb una crida a la responsabilitat. L’ABADIB es nega a legitimar propostes que, sota una aparença d’avaluació administrativa, posin en risc la independència d’espais que són fonamentals per a l’educació i la democràcia. Davant la votació d’avui, el sector reclama que les polítiques bibliotecàries es basin en l’evidència i el respecte professional, i no en les batalles ideològiques de torn.
