El Bastión de las Lágrimas, publicada per Cabaret Voltaire, és la nova obra de l’autor marroquí Abdelá Taia. Després de ser un dels títols destacats de la temporada literària a França, la novel·la arriba ara a les llibreries en traducció al castellà. El llibre ha estat guardonat amb el premi Décembre 2024, el Premi de la Llengua Francesa i Le Choix Goncourt de Bèlgica.
El retorn a Salé i les conseqüències del passat
El protagonista del llibre és Yusef, un professor marroquí que viu exiliat a França. Anys després de la mort de la seva mare, decideix tornar a Salé, la seva ciutat natal, per vendre el pis familiar. Aquesta estada el confronta amb la memòria personal i col·lectiva d’una ciutat on la diferència —de classe o sexual— encara implica un cost alt.
La novel·la narra el retrobament de Yusef amb les sis germanes, que durant tres dies recorren el barri de Hay Salam per saldar els deutes que la seva mare va deixar. Es tracta d’una pràctica que diuen inspirada per la tradició marroquina, tot i que el mateix Yusef mai n’havia sentit a parlar. Les germanes es neguen a acceptar ajuda dels germans, i assumeixen com a deure propi localitzar tots els creditors de la seva mare, Malika, i retornar-los els diners.
Una missió col·lectiva en nom de la memòria
Els imports pendents eren modestos, però l’acció d’aquestes dones desperta reaccions entre els veïns i comerciants de Salé. Alguns renuncien a les quantitats, d’altres col·laboren facilitant informació. L’acte esdevé una manera de preservar la memòria de Malika i d’oferir-li descans en l’altre món, segons les creences expressades al text.
El relat avança entre la descripció del dol familiar, la complexitat de les relacions entre germans i el procés íntim de reconciliació amb el passat. Tot plegat porta Yusef fins a un indret simbòlic: el Bastión de las Lágrimas, les muralles de Salé, on pretén complir una promesa feta a Nayib, un amic desaparegut.
Fragments de vida i crítica social
El llibre s’obre amb un capítol on Yusef rememora la decisió de les germanes de saldar els deutes de la mare, i continua amb una visita onírica de Nayib, que li parla des del record i el dolor. A mesura que avança, la narració recupera escenes de la infància, referències religioses, dinàmiques de gènere i qüestions socials del Marroc contemporani.
Trajectòria de l’autor i publicació
Abdelá Taia, nascut a Rabat el 1973 i resident a París des del 1998, ha publicat onze novel·les en francès. Entre els seus títols més coneguts hi ha El Ejército de Salvación, Un país para morir i El que es digno de ser amado. També ha treballat com a cineasta i articulista. El 2024 ha estrenat el film Cabo Negro.
La traducció al castellà de El Bastión de las Lágrimas ha estat a càrrec de Lydia Vázquez Jiménez, catedràtica de Filologia Francesa a la Universitat del País Basc, especialista en traducció i estudis de gènere.
