La politòloga i jurista Adriana Hest presenta el seu nou llibre, La ultraderecha contra la verdad (Penguin), una obra que neix amb la premissa de combatre la desinformació i els relats de l’extrema dreta mitjançant l’anàlisi de dades i el rigor jurídic. L’autora, especialista en seguretat internacional, estructura el text com un manual pràctic per rebatre fins a 50 enunciats comuns en el debat públic actual, que van des de la negació de la violència de gènere fins a les teories sobre la “substitució cultural”.
L’anàlisi de la postveritat en el quotidià
L’obra parteix d’una diagnosi sobre com les fal·làcies han passat a fonamentar bona part de la interacció social, des de les xarxes socials fins a les converses familiars o laborals. Hest sosté que la “posverdad” ha relegat les dades a un segon pla, permetent que discursos d’odi contra col·lectius vulnerables s’instal·lin en les institucions democràtiques. El llibre s’allunya de l’abstracció teòrica per aterrar en situacions concretes: la bretxa de classe, el masclisme institucional o la criminalització de la immigració.
A través de seccions com “Dades davant el soroll” o “Diccionari antifa”, l’autora desmunta conceptes com la meritocràcia, explicant que la desigualtat d’oportunitats és un factor estructural. Per exemple, s’assenyala que a l’Estat espanyol el 74% de les persones més riques ho són per herència, contraposant aquesta dada a la idea que l’èxit econòmic depèn exclusivament de l’esforç individual.
Desmuntar el negacionisme de gènere i històric
Un dels eixos centrals del llibre és la defensa del feminisme i la visibilització de la violència masclista. Hest defineix la violència de gènere com aquella exercida per un home contra una dona amb l’objectiu d’exercir control, aportant xifres globals: el 2023, prop de 51.100 dones i nenes van ser assassinades per les seves parelles o familiars a tot el món.
D’altra banda, l’obra dedica espai a la revisió de la història d’Espanya, combatent la nostàlgia cap al període franquista. El text recorda que el règim de Franco va ser una dictadura d’ideologia feixista que va utilitzar la repressió i la tortura com a elements de dominació, deixant un rastre d’entre 115.000 i 130.000 desapareguts. L’autora subratlla la importància de la justícia i la reparació de les víctimes davant els intents de blanquejar aquest període històric.
Drets civils i crisi de l’habitatge
L’argumentari d’Adriana Hest també aborda la diversitat familiar i els drets LGBTIQ+. El llibre qüestiona el concepte de “família tradicional” com una construcció social artificial i cita estudis, com els de la Universitat de Cornell, que determinen que no existeixen diferències en la criança entre parelles del mateix gènere i parelles heterosexuals.
Així mateix, l’obra tracta temàtiques com el canvi climàtic, l’habitatge i els mites econòmics sobre la pressió fiscal, oferint eines per identificar la manipulació informativa que busca, segons l’autora, justificar la violència i el racisme en el context europeu actual.
