Imagineu entrar en una sala i deixar de ser un simple observador assegut a la butaca. Imagineu que, només travessar el llindar, us convertiu en còmplices, en testimonis i, finalment, en la clau per resoldre un misteri. Aquesta és la premissa que Àgueda Morey, ballarina, coreògrafa i directora artística, porta a Palma els pròxims 7 i 8 de febrer de 2026. Sota el títol DANZSCAPE: El Cabaret, la creadora mallorquina presenta una proposta arriscada i vibrant que fusiona la dansa contemporània d’alta qualitat amb el teatre i les mecàniques del joc d’investigació.
No estem davant d’un espectacle convencional. Aquí no hi ha teló ni distància de seguretat. El públic es troba immers en l’escenari d’un crim fictici, i les seves decisions determinaran la resolució de la trama. És una aposta per la cultura viva, palpable i, sobretot, participativa. Des de UEP! Mallorca hem parlat en profunditat amb l’ànima d’aquest projecte per entendre què s’amaga darrere d’aquesta experiència que promet sacsejar l’escena cultural de l’illa.
Més enllà de l’espectador passiu
El concepte de DANZSCAPE neix de la necessitat de reformular la relació entre l’artista i l’audiència. Segons explica Morey, la proposta es defineix d’entrada com un “format escènic immersiu i multidisciplinar”. La clau resideix en la mescla: dansa contemporània, teatre i joc s’entrellacen per generar una atmosfera única.
“La característica principal és que el públic es torna una part activa i co-crea l’experiència”, confessa Morey. No és una frase feta. La directora admet que, d’entrada, pot resultar “un poc difícil d’imaginar”, però la validació del format ja ve donada pel seu èxit previ al Regne Unit, on va gestar la idea durant la seva etapa acadèmica. Ara, el repte és traslladar aquesta vivència a casa, i connectar amb el públic local.
“Les decisions que prenen en funció del que van entenent de les escenes, del diàleg i del que està passant a la història, són la solució final del joc”
– Àgueda Morey
El Cabaret: trencar estereotips
Quan sentim la paraula “Cabaret”, els prejudicis poden portar-nos a imaginar espectacles de tall eròtic o purament de varietats. Morey és contundent a l’hora de matisar aquesta percepció. Tot i que l’estètica pot derivar cap al jazz o l’estil modern, el cor de la peça és la dansa contemporània.
La creadora insisteix que no vol que la proposta s’identifiqui només com un joc. “És més una actuació. Ens centrem en dansa contemporània, volem oferir un espectacle de qualitat”, reivindica. Aquesta base artística es complementa amb monòlegs i diàlegs d’un intèrpret que actua com a fil conductor, guiant la narrativa sense que la dansa perdi el seu protagonisme central.
Una immersió total des del minut u
La màgia de DANZSCAPE: El Cabaret comença molt abans que soni la primera nota musical. “El públic, just entrar, ja ha començat l’experiència”, explica la directora. L’elecció de l’espai és fonamental: no es tracta d’un teatre a l’ús. Es busca un “espai no convencional” on la quarta paret —aquella barrera invisible que separa l’artista de l’espectador— queda totalment dissolta.
En entrar, els assistents ja són “damunt l’escenari”. No hi ha refugi. Poden sorgir voluntaris, i hi ha diferents nivells d’immersió dissenyats perquè tothom se senti part del relat. “Les decisions que prenen en funció del que van entenent de les escenes, del diàleg i del que està passant a la història, són la solució final del joc”, detalla Morey. És una narrativa viva, que respira i canvia amb la gent.
La figura de la facilitadora
Perquè aquest engranatge funcioni sense caure en el caos, la figura de la “facilitadora” és essencial. Interpretada per una actriu mallorquina —estudiant de l’ESADIB—, aquest personatge guia al públic pas a pas.
El seu rol és crucial: guia per les pistes, gestiona l’espai i, el més important, “s’assegura que sigui tot consensuat i respectuós tant per part dels ballarins com per part de l’audiència”. És el pont necessari entre l’art i el joc, garantint que la interacció sigui fluida i segura per a tothom.
Un assassinat, una investigació i molta dansa
L’argument d’aquesta producció específica, El Cabaret, és clàssic però efectiu: dins l’ambient d’un cabaret, la ballarina principal ha estat assassinada. El públic, a través de les escenes de ball, la música i els monòlegs, ha de descobrir la identitat de l’assassí.
Tanmateix, Morey fa una distinció vital entre el format i la producció. “El format Dance Scape és l’estratègia que nosaltres hem emprat”, aclareix. Aquest format permet, en el futur, adaptar la mateixa estructura a temàtiques radicalment diferents, com “rondalles mallorquines o un vaixell encantat”. El format és el contenidor; la història, el contingut variable.
“És una manera molt atractiva de dur la dansa a llocs on, a la millor, no hi ha tant de moviment”
– Àgueda Morey
L’acadèmia darrere del joc: el mètode IPCDE
Darrere de la diversió hi ha un rigor acadèmic indiscutible. Àgueda Morey ha dedicat anys a perfeccionar aquest sistema, que ella anomena tècnicament Immersive Play Contemporary Dance Experiences (IPCDE). Desenvolupat durant el seu Bachelor of Arts i el seu màster al Regne Unit, aquest format no és fruit de la improvisació.
“Té una estructura molt clara”, assegura. Tot està basat en la narrativa. Es guia a l’audiència mitjançant les seves emocions i el seu “viatge sensorial”. En funció d’això, es dissenyen mecàniques de joc, de moviment, coreografies específiques i recorreguts. És una arquitectura escènica complexa dissenyada al mil·límetre.
Democratitzar la dansa contemporània
Un dels objectius més nobles del projecte és l’accessibilitat. Morey creu fermament que el públic de Mallorca està preparat per a aquestes experiències. “És una manera molt atractiva de dur la dansa a llocs on, a la millor, no hi ha tant de moviment”, reflexiona.
La directora ha detectat que la idea de “joc” i “experiència” atrau a un perfil de gent que potser no compraria una entrada per a un espectacle de dansa contemporània convencional. Utilitzar el joc com a esquer permet introduir l’art a nous públics. “Quan comentes que és un joc, a la gent li interessa més”, admet amb sinceritat. És una estratègia per fer les arts escèniques accessibles sense rebaixar-ne la qualitat artística.
Un equip internacional amb cor local
Tot i que la idea original, la direcció i la coreografia són d’Àgueda Morey, el projecte es sosté gràcies a un equip de primer nivell. “Compto amb un equip molt bo, tot s’ha de dir”, reconeix. Els ballarins són professionals que venen de fora, incloent-hi una ballarina holandesa i un ballarí equatorià, que es sumen al talent local.
L’apartat tècnic tampoc es queda enrere, amb un especialista en llums, so i multimèdia amb experiència a IB3 i mitjans forans. Ha estat un procés creatiu on, tot i les pautes de Morey, els ballarins han ajudat a crear l’obra “entre tots”.
El futur: arrels i ales
Quan se li pregunta pel futur, Àgueda Morey es mostra ambiciosa però arrelada. “La meva idea és tenir base aquí a Mallorca perquè me sent molt unida i arrelada a la meva illa”, confessa. Això no obstant, està “oberta a tot”.
Després de l’estrena al febrer a Palma, la intenció és donar una empenta al projecte. S’estan explorant vies com activitats de team building per a empreses o grups d’amics, aprofitant la naturalesa participativa de l’obra. “Estic mirant de moure això tant per aquí com per la Península o per Europa”, afirma.
L’obra depèn molt del local, ja que cada espai requereix adaptar la circulació de l’audiència i la coreografia. Tot i que hi ha converses amb espais com el Teatre de Lloseta o la Sala Ànima, de moment, les dates confirmades són les de febrer. És el tret de sortida per a un format, el Dance Scape, que vol fer història des de Mallorca cap al món.
