El físic i escriptor Agustín Fernández Mallo publica el pròxim 26 d’agost de 2026 el seu nou assaig teòric, El ángel de la Inteligencia Artificial, editat per Galaxia Gutenberg. L’obra planteja que l’actual intel·ligència artificial (IA) respon a la necessitat antropològica humana de crear una divinitat per delegar-hi la resolució dels nostres problemes. L’autor aborda aquest fenomen de la intel·ligència artificial des d’una combinació de disciplines, incloent-hi la física, l’antropologia, la teologia i la metafísica, per oferir un nou marc de pensament.
La IA com a nova religió i àngel caigut
El text parteix de la premissa que l’expressió intel·ligència artificial és una metàfora consentida, ja que aquesta tecnologia, fins a la data, ni és veritablement intel·ligent a l’estil humà ni és pròpiament artificial, sinó una creació indestriable de la nostra pròpia naturalesa tecnològica. Agustín Fernández Mallo utilitza la figura teològica de l’àngel caigut per il·lustrar l’evolució de la IA: una entitat no humana que, en un hipotètic futur, podria arribar a desenvolupar voluntat pròpia i desprendre’s de l’entitat creadora.
Aquesta pulsió humana per crear quelcom que ens superi es relaciona directament amb el desig històric de construir sistemes religiosos. Segons l’assaig, contemplem els cervells artificials amb la mateixa fascinació i por amb què els primers humans observaven el foc.
Més enllà del mite tecnològic
L’assaig també aprofundeix en la diferència ontològica fonamental entre els humans i les màquines algorítmiques. La memòria complexa i la consciència deriven de l’experiència física, el desgast biològic i la certesa de la mort, elements vinculats al temps termodinàmic i a l’entropia. Una intel·ligència artificial purament digital i inorgànica manca d’aquesta consciència de mortalitat, impossibilitant una autèntica complexitat analògica i un raonament compulsiu humà basat en l’error.
Trajectòria literària i premis
L’autor compta amb un extens reconeixement nacional i internacional. La seva darrera novel·la, Madre de corazón atómico (2024), va ser destacada com una de les millors de l’any. A més, ha estat guardonat amb premis de prestigi com el Cercador Prize 2024 per El libro de todos los amores, el Premio Biblioteca Breve per Trilogía de la guerra, i el Premio Europeo de Literatura 2022 per Proyecto Nocilla. La seva obra narrativa i d’assaig està traduïda a catorze idiomes.
