Ahir, uns quants privilegiats, vàrem poder ser testimonis d’un espectacle, d’una energia i un vibra extraordinaris. Des del primer acord, Aiko no va aturar d’interpretar un tema rere l’altre amb una intensitat, un caràcter genuí, que no vivia en directe des de fa molt temps. Quasi hora i mitja de pur show a càrrec d’un grup que ja dona, i seguirà donant, molt què parlar.
Podem intentar posar etiquetes: punk, rock, indie, nova onada, música post feminista, riot grrrl… Sempre encertaríem, però, alhora, estaríem equivocats. És un so propi, desprenen un feeling molt especial que a mi em va captivar en una mil·lèsima de segon. I tot, amb una maduresa sobre l’escenari, dignes de grans consagrats.
Un mil·liennial com jo, volia anar al Club Mutante perquè, després de veure dilluns un petit tast de Lyra’s Hëll i saber que tocaven aquesta nit, no podia deixar escapar l’oportunitat de veure un show sencer. Amb tot el pesar del món, per problemes de salut no varen poder oferir l’espectacle. Els substituïren Ritual Nepal, uns extraordinaris teloners que varen encalentir els motors per un públic que anhelava l’inici de les protagonistes de la nit.
Com moltes altres vegades, ja havia volgut escoltar Aiko el grupo prèviament i havien cridat la meva atenció. Però mai hauria imaginat un espectacle com aquest. L’heterogènia del públic era evident, des d’adolescents als quals se’ls notava l’emoció als ulls per poder viure una nit com aquesta, als seus pares, passant per mil·lennials curiosos com noltros. Un Club Mutante ple i expectant que es va quedar amb ganes de més.
Teresa, Lara, Bárbara i Jaime, varen oferir un concert amb tot el seu repertori: «A mí ya me iba mal de antes», «Si me conoces tanto…», «k pesao» «Peñacastillo», «amigos para nunca». I, sense necessitar-ho (perquè amb les seves basta per aixecar l’esperit de tot el públic), varen interpretar una versió espectacular d’un himne del rock underground com és «Toro» de Columpio Asesino. Finalment, varen acabar amb «Niños furbito y niñas lo que sea» que va deixar el públic entregat i demanant-ne més.
Extraordinari concert el d’ahir. Sense dubte, una gran esperança per a la perpetuïtat de la bona música, i per una manera molt clara de viure-la: a les sales. Gràcies a Aiko el grupo. Gràcies a Club Mutante i gràcies a Maraca Fest.
