Aina Losange fa més de quinze anys que ocupa un lloc reconegut dins l’escena musical i creativa. Coneguda com a Sa Dimoniona quan es posa als plats, és DJ oficial del RCD Mallorca i ha compartit espai amb noms com Aitana, Marc Seguí, Belén Aguilera o Xavibo. Però el seu projecte va molt més enllà de les cabines: combina la direcció creativa, la moda i la música en una proposta amb mirada pròpia. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, repassa el seu recorregut, les seves idees i els nous camins que explora.
La necessitat de fer coses diferents
“No sabria triar una sola cosa”, diu Losange quan se li demana què li agrada més del que fa. “M’agrada canviar. Aprendre coses noves. Supòs que per això faig moltes coses diferents”. Aquesta obertura als canvis forma part d’una manera de fer que, segons explica, la manté activa i motivada dins un entorn cultural on sovint es demana especialització.
Punxar, reconeix, li agrada molt. Però només punxar li resultaria avorrit. És per això que defensa una manera de fer música en què l’estètica, l’actitud i la performativitat també tenen pes.
“M’interessen molt les tendències. Sóc tendència pura. Tot el que es posa de moda m’interessa”
– Aina Losange
Música i versatilitat a l’escenari
Des del seu lloc com a DJ, Losange ofereix sessions on conviuen reggaeton, tecno, pop, indie i house. “Jo vaig començar punxant indie, però també m’agrada molt el reggaeton, el tecno, el house…”, explica. “M’interessen molt les tendències. Sóc tendència pura. Tot el que es posa de moda m’interessa”.
Aquest enfocament ha derivat en una manera de punxar eclèctica, que sovint barreja estils que a priori no conviuen fàcilment. “He punxat de tot: dubstep, drum’n’bass, pop, hits dels 2000… menys metal, crec que he passat per gairebé tot. El que m’agrada és provocar, sorprendre i mantenir la gent activa”. Defensa una manera de punxar basada en la reacció del públic, en la intuïció i en el coneixement dels estils. “Mesclar reggaeton amb house o amb una cançó indie és molt més difícil que fer una sessió d’electrònica, perquè tot no va al mateix tempo”.
Sobre això, Losange puntualitza: “Conec molts DJs que són molt bons, però enfocats només a l’electrònica. Jo faig un tipus de mescla que no és tan habitual perquè és molt més complexa i exigeix estar molt atenta al públic i a l’energia del moment”.
Més que una DJ: estètica i concepte
Losange es defineix com a artista multidisciplinar. “No m’he considerat mai només una DJ”, afirma. El seu projecte inclou una forta càrrega estètica i conceptual que beu de la seva experiència com a dissenyadora de moda, fotògrafa, estilista i directora creativa. “Vaig dedicar molts anys a la imatge. Això fa que el meu projecte tingui una dimensió que va més enllà del que s’espera d’una DJ convencional”.
També diferencia clarament entre posar música i fer de DJ. “Qualsevol pot comprar una taula de mescles, mirar quatre vídeos de YouTube i posar cançons”, afirma.
Reflexió sobre el mercat musical
Pel que fa a la contractació d’artistes, Losange apunta que les comparacions entre DJs i bandes en directe són complexes. “Hi ha bandes més econòmiques, com les que fan versions per a casaments o festes privades, i després hi ha artistes amb projecte propi”. Ella se situa dins aquest segon grup. “Punxar és una part del que faig, però darrere hi ha una feina de molts anys, coneixement tècnic i creatiu, i una inversió d’equip considerable”.
També reconeix que les condicions de treball són diferents: “Jo puc punxar cinc hores seguides, però un cantant no pot cantar cinc hores. Això influeix molt a l’hora de posar preus”.
“Mesclar reggaeton amb house o amb una cançó indie és molt més difícil que fer una sessió d’electrònica, perquè tot no va al mateix tempo”
– Aina Losange
Moda, creativitat i llibertat
Losange va estudiar disseny de moda i va arribar a presentar col·leccions amb les quals varen vestir-se artistes com Aitana i Belén Aguilera. Té tres col·leccions pròpies, però reconeix que la manca de recursos econòmics ha frenat la seva continuïtat en aquest àmbit. “La moda és molt cara. Necessites finançament per tenir un taller, producció, materials… Jo no vaig tenir aquesta possibilitat”. Tot i les dificultats, manté viva la idea de recuperar-ho: “Si tingués el suport econòmic, segur que hi tornaria. M’encanta dissenyar”.
També reconeix que la seva manera de vestir, tant en escena com en el dia a dia, forma part del seu discurs artístic: “M’agrada provocar reaccions, però no m’hi sent obligada. Em vesteix el que em flueix. A vegades una amiga em fa un pentinat hores abans d’una actuació. No ho forç, però sí que forma part del que sóc”.
Nous camins: producció musical i col·laboracions
A diferència d’altres estius, enguany Aina Losange s’ha pres la temporada amb més calma. Després de muntar un festival l’any passat, aquest 2025 el seu objectiu és dedicar més temps a la creació. “Estic tranquil·la, però amb molta feina. Ja m’estan sortint bolos sense que hagi de moure fils i això és una novetat per a mi”.
Actualment, Losange es troba immersa en la creació de música pròpia. Ja ha publicat alguns temes, com Neochulita, i està treballant en noves col·laboracions amb artistes de l’escena local. “Estic aprenent a cantar i m’endins en el món de la producció. És molt difícil, però vaig fent passes”.
També prepara un remix per a un altre artista i segueix explorant possibilitats dins l’escena musical. “No ho tenc tot tancat, però hi ha bastanta cosa de fons”, avança.
Una trajectòria feta a foc lent
Aina Losange ha construït una trajectòria pròpia en què la creativitat, l’estètica i l’energia conviuen en equilibri. Amb una mirada crítica però també curiosa, continua obrint camins dins la música i l’estètica des d’una posició que defuig les etiquetes fixes. I ho fa mantenint la mateixa filosofia: crear des del que li fa ganes.
