Aina Moll: Cinc anys sense la veu que enaltia la llengua catalana

Aina Moll: Cinc anys sense la veu que enaltia la llengua catalana

La Institució Francesc de B. Moll i la Nova Editorial Moll reivindiquen el llegat d’Aina Moll, en el cinquè aniversari del seu traspàs i el 90 del segell de publicacions que va crear el seu pare el 1934

El 9 de febrer del 2024, es compleixen cinc anys de la desaparició d’Aina Moll Marquès, destacada figura en la defensa i normalització de la cultura i la llengua catalanes. La Institució Francesc de B. Moll, dipositària dels drets del Diccionari català-valencià-balear, i la Nova Editorial Moll, heretera de l’empremta deixada pel seu pare el 1934, celebren aquest aniversari recordant la seva contribució cabdal.

Aina Moll, nascuda a Ciutadella el 1930, va dedicar la seva vida a la promoció i preservació de la cultura i la llengua catalanes. Des de la seva adolescència, va participar activament en activitats culturals a Mallorca, tot desenvolupant un paper gairebé clandestí. Amb només quinze anys, va col·laborar amb la seva germana Francesca en la compilació del vocabulari de Joaquim Ruyra, obtinguent el prestigiós premi Marian Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans el 1948.

La seva passió per la filologia la va portar a llicenciar-se en Filologia Romànica el 1953, amb un premi extraordinari. El mateix any, va iniciar un viatge d’enquesta dialectal a Eivissa, començant així el seu projecte de tesi doctoral sobre El dialecte eivissenc. A més, va ser part important del Diccionari català-valencià-balear, treballant codo a codo amb Manuel Sanchis Guarner de 1954 a 1961.

Aina Moll va destacar com a directora de col·leccions clau de l’Editorial Moll, com ‘Les Illes d’Or’, ‘Raixa’ i ‘Balenguera’. Alhora, va ser professora a l’Institut Joan Alcover de Palma des del curs 1960-61, on va impartir classes de català de manera extraoficial. A mitjans dels anys setanta, va tenir un paper fonamental en la organització del Congrés de Cultura Catalana i en la campanya a favor de la cooficialitat del català.

El seu compromís amb la preservació de la llengua la va portar a ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya restaurada, entre el 1980 i el 1988. Posteriorment, va exercir com a coordinadora general de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears del 1989 al 1996. Aina Moll també va deixar el seu llegat com a autora del volum “La nostra llengua” (Moll), basat en els seus programes de divulgació del català a TVE-Balears.

La seva empremta perdura en les publicacions i projectes culturals que va impulsar, consolidant-se com una figura clau en la preservació i promoció de la cultura i la llengua catalanes. Amb aquest record, la Institució Francesc de B. Moll i la Nova Editorial Moll volen mantenir viva la memòria d’Aina Moll, elogiada no només pel seu llegat literari, sinó també pel seu compromís inquebrantable amb la identitat catalana.

Redacción

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore