L’artista escènica Alba Vinton participa enguany a la desena edició de la Fira B! amb Betadine, una peça que combina dansa, dramatúrgia i llenguatge audiovisual. L’espectacle es presenta el 5 d’octubre a l’Aljub, en el marc d’un festival que s’ha consolidat com a punt de trobada per a la creació escènica emergent i contemporània.
La creadora mallorquina, formada en dansa i interpretació al Conservatori Professional i a l’ESADIB, travessa disciplines i escenaris amb una pràctica artística que creix en col·lectivitat, crítica i moviment.
La peça: ferida, llenguatge i multiplicitat
«Betadine és la nostra darrera peça, la primera que ha tengut un any complet de procés creatiu», explica Vinton. Concebuda des del seu origen com a site-specific, la peça ha passat per diferents residències a Mallorca, Holanda i altres indrets. La companyia Fiblada, que ella mateixa cofundà el 2020, és qui signa aquesta producció multidisciplinària.
La proposta s’articula al voltant de la idea de ferida, entesa no només des del vessant físic sinó també simbòlic i emocional. «És una peça que viatja entre l’òpera formàtica i el compositiu», afirma, i on el joc d’identitats i la multiplicitat esdevenen eina dramatúrgica. El dispositiu escènic inclou dansa, llenguatge audiovisual en directe, ràdios i intervencions instal·latives que trenquen amb la narrativa clàssica.
Una aposta per la mirada activa de l’espectador
Vinton cita El Conde de Torrefiel com a influència fonamental per entendre un tipus de llenguatge escènic que no busca tant contar una història com provocar una experiència. «És com entrenar la mirada del públic per poder veure i experienciar altres coses des de l’escena», diu. En aquest sentit, Betadine no busca respostes clares, sinó espais oberts a la interpretació i a la incomoditat.
«Fira B! és una finestra cap al món, però també una pregunta com a creadora: on estic, amb qui he de xerrar, quin és el meu lloc?»
– Alba Vinton
El repte i l’aprenentatge de participar a Fira B!
Per a Vinton, presentar-se a Fira B! suposa una oportunitat, però també una prova de maduresa: «És una finestra cap al món, però també una pregunta com a creadora: on estic, amb qui he de xerrar, quin és el meu lloc?». Després de diverses edicions com a espectadora i participant, reconeix que el festival l’ha ajudada a entendre millor el sistema i a situar-se dins del circuit.
També destaca les dificultats que implica el ritme de la fira: «Hi ha molta programació, molta demanda, has de muntar la peça molt ràpid i tens aquesta pressió de qui et vindrà a veure, si encaixaràs o no». Aquestes experiències, diu, són part de l’aprenentatge com a artista emergent.
Sortir de l’illa per trobar noves mirades
Després de presentar-se a la Fira l’any passat amb una proposta anterior, Vinton va viatjar als Estats Units, on va ser artista resident al Watermill Center, vinculat al director Robert Wilson. Allà va tenir l’oportunitat de treballar amb altres creadors i madurar la seva peça anterior. Aquest intercanvi, diu, li va obrir portes i li va permetre veure la seva feina des d’un altre angle.
També ha passat per ciutats com Weimar, Nàpols o Montpellier, i actualment manté col·laboracions internacionals com la que du a terme amb una artista italiana i un tècnic de Costa Rica. «Potser no tenc tots els doblers per comprar grans instal·lacions, però sí per pagar la qualitat humana i professional de gent que m’enriqueix», explica.
Fiblada, una companyia en xarxa
La companyia Fiblada va néixer el 2020 dins l’entorn acadèmic de l’ESADIB, impulsada per Alba Vinton i Arantxa Lepe. Des d’aleshores ha crescut en col·laboracions i formats. «Ara tenim un dramaturgista, un tècnic, una intèrpret italiana…», enumera. El projecte aposta per la diversitat i la mobilitat, i Vinton insisteix que no es tanquen a cap tipus de perfil: «Volem fer feina amb gent de dins i de fora, sense filtres».
«És una locura, no té cap sentit com està dissenyat el circuit. Falta molta escolta. Tothom fa, fa, fa… però falta escoltar»
– Alba Vinton
La precarietat com a motor de reinvenció
La multiplicitat de rols que assumeix Vinton —coreògrafa, intèrpret, directora— té també una lectura estructural. «És aquesta cosa de ser ‘chica para todo’, perquè vull fer feina i la feina no arriba», diu. Per això escriu projectes, es presenta a convocatòries, assumeix assistències de direcció i continua formant-se.
La situació es complica, segons explica, pel fet de ser dona, jove i artista emergent a Mallorca: «És una locura, no té cap sentit com està dissenyat el circuit. Falta molta escolta. Tothom fa, fa, fa… però falta escoltar».
Residències i circularitat del sistema
Vinton reconeix que el model de residències ha estat clau per desenvolupar Betadine, però també mostra els seus límits. «És com el peix que es mossega la coa: has de dissenyar un projecte per anar a una residència, que et permetrà fer una altra residència, per poder estrenar…», explica. La manca d’un espai propi d’assaig i la dependència de convocatòries i terminis poden frenar la continuïtat del procés creatiu.
Tot i així, ella manté actiu un calendari de treball amb noves residències, com ara la prevista per a novembre. Està també en procés de finalitzar el seu màster i prepara l’estrena del seu primer llibre, una obra teatral que publicarà per primera vegada a finals d’any.
Mirar endavant, tornar transformada
L’horitzó de Vinton és el moviment. «El moviment provoca moviment», diu. Per això defensa la importància de no frustrar-se, malgrat la precarietat. El seu objectiu és seguir obrint xarxes, col·laborar amb altres artistes, compartir processos. «Ara potser no m’entenen aquí, però confio que arribarà un moment que sí. O no ho sé. Però ho he de fer igualment.»
