L’artista visual Alejandro Leonhardt aterra a l’auditori d’Es Baluard el pròxim 10 de setembre de 2026 per presentar la seva darrera monografia, una obra on l’exploració estètica s’endinsa en la quotidianitat i la poètica de la inutilitat. En aquesta entrevista, el creador xilè relata el procés darrere de la publicació ‘Hagas Lo Que Hagas, Toma Tiempo Hacer Nada’, la seva relació històrica amb la ciutat de Palma i la seva visió sobre l’art, les deixalles i la imperiosa necessitat de trobar espais per a l’oci. L’acte de presentació comptarà amb la conducció del mateix Leonhardt i l’acompanyament dels comissaris Àngels Miralda i Francesco Giaveri, autors dels texts inclosos al llibre, juntament amb l’artista Ian Waelder, que és el fundador de l’editorial Printer Fault Press. A través d’aquesta conversa, l’artista ens convida a una reflexió profunda sobre el temps, la productivitat i la creació contemporània.
Un pont traçat entre Xile i la ciutat de Palma
La vinculació de l’artista amb Mallorca no és un fet recent, sinó que es remunta a més d’una dècada enrere, consolidant-se a través de diverses galeries i arribant recentment a l’espai del Casal Solleric amb motiu dels Premis Ciutat de Palma. El mateix creador detalla com es va forjar aquesta connexió professional i personal amb l’illa des dels seus inicis.
«Com a primer apropament, em va unir l’extinta L21 Gallery, actual Florit / Florit«, explica Alejandro Leonhardt, situant l’origen d’aquesta relació. Tot seguit, relata els detalls d’aquell primer contacte decisiu: «A finals del 2013, Óscar Florit i Francesco Giaveri es van posar en contacte amb mi —estant jo a Xile— perquè penséssim un projecte per a ARCO Madrid». Tot i que la trajectòria d’aquella iniciativa no va ser l’esperada inicialment, va obrir una porta permanent cap a la capital balear: «El projecte no es va dur a terme, però uns mesos després vaig viatjar a Palma per preparar la meva primera exposició individual. Des de llavors, hi torno de tant en tant per fer exposicions».
«Investigo les deixalles perquè em permeten estudiar certes condicions culturals que possibiliten la seva aparició»
– Alejandro Leonhardt
L’estudi de les deixalles com a reflex cultural
El treball i la recerca visual de Leonhardt s’articulen de manera fonamental al voltant de la investigació i la utilització de deixalles. Aquesta pràctica no respon a una mera qüestió material, sinó a una voluntat d’entendre l’entorn. En ser interrogat sobre la naturalesa d’aquests materials i el motiu de la seva elecció, l’artista desgrana el seu enfocament: «Investigo les deixalles perquè em permeten estudiar certes condicions culturals que possibiliten la seva aparició. Això implica establir relacions entre agents humans i altres de més-que-humans i, per tant, especular sobre la temporalitat de les coses».
El mètode de treball de l’artista segueix una evolució pautada per la mateixa naturalesa dels objectes trobats. «Al principi, l’apropament és molt especulatiu; després, les peces van encaixant, o no, i vaig prenent decisions», detalla. Pel que fa a la idoneïtat de Palma com a escenari per a aquesta recol·lecció i estudi específic, Leonhardt fa una observació general però delega aquesta tasca a un altre col·lega de professió: «Sobre Palma, a simple vista, crec que els turistes fan la labor més significativa pel que fa a les deixalles, però en aquest camp no m’hi fico. Li deixo al col·lega Julià Panadès, que, amb coneixement de causa, en sap d’això».
Un relat visual i una declaració d’intencions
L’obra que es presenta, sota el títol ‘Hagas Lo Que Hagas, Toma Tiempo Hacer Nada’, actua com un contenidor d’imatges i reflexions. L’artista aclareix la dualitat d’aquesta monografia: «És tots dos. Hi ha un relat visual articulat per obres que recorren una dècada de producció, acompanyades per fotos del dia a dia que permeten conèixer el procés darrere de les idees».
L’estructura del llibre troba el seu eix vertebrador en el mateix nom de l’obra. «Tot això va articulat pel títol del llibre, que serveix com una columna vertebral des de la qual s’activen diverses veus d’artistes i comissaris amb els quals he treballat en diferents oportunitats, als qui admiro i, per sobre de tot, estimo», assenyala el creador visual.
Aquest projecte editorial té unes arrels molt clares en el context de l’aïllament global. L’artista recorda la gènesi de la publicació: «Va sorgir com una idea en pandèmia. Va començar com una publicació per a una exposició que tenia al Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile, però, poc després de començar, em vaig adonar que tenia material per a un llibre». Aquest descobriment el va portar a cercar complicitats: «Li vaig presentar la idea a la comissària xilena Carolina Castro Jorquera i li va encantar. Després vaig convocar aquells que creia pertinents».
Aquesta convocatòria va donar forma a l’equip que l’acompanya en la presentació a Es Baluard. Leonhardt relata la naturalesa d’aquests vincles professionals i personals: «Amb l’Àngels ens havíem conegut anys abans, perquè va ser comissària d’una altra exposició al MAC de Santiago, a la qual em va convidar a participar. A Francesco ja el coneixia molt bé per ser part de L21 Gallery i perquè compartim gustos similars. És molt entretingut conversar amb Francesco. El mateix amb Ian, que és com un germà».
«Durant els darrers dos anys, el meu flotador ha estat l’escriptura. Ho faig per retenir l’ara, el meu dia a dia, el que observo, i entendre què dimonis passa»
– Alejandro Leonhardt
L’evasió com a salvació: El doctorat imaginari
El concepte del no fer res i la recerca de temps lliure formen el nucli reivindicatiu del discurs de l’artista. Preguntat sobre si existeix una edat prematura per aturar-se i no fer res, respon amb rotunditat: «Mai. Sota l’extrema productivitat i immediatesa que se’ns exigeix, no fer res és la salvació». Seguidament, fa una confessió sobre la seva situació vital actual i la seva estratègia de resistència: «Als meus 41 anys, estic cursant un doctorat imaginari en evasió per poder aconseguir aquests temps lliures. Provo d’evadir l’extrema productivitat per poder trobar-me».
En aquest exercici de resistència personal, el creador descriu la mecànica que ha fet servir darrerament i com l’entorn l’afecta. «Durant els darrers dos anys, el meu flotador ha estat l’escriptura. Ho faig per retenir l’ara, el meu dia a dia, el que observo, i entendre què dimonis passa», relata. Tanmateix, subratlla una revelació recent sobre el seu propi comportament: «El més curiós —i me n’adono ara— és que quan propicio espais per a l’oci, no escric». Aquesta constatació s’ha materialitzat durant la seva estada a Mallorca per a aquesta presentació. Leonhardt ho narra així: «Vaig arribar a Palma fa poc més d’una setmana i només vaig escriure el primer dia; després, res. Això vull dir: si em permeto l’oci, els temps morts em fan sentir viu, torna la gràcia i no em cal retenir la vida amb paraules a la llibreta».
L’horitzó de la Nit de l’Art i les runes bancàries
L’agenda de l’artista visual a la ciutat de Palma no es tanca amb la presentació de la monografia editada per Printer Fault Press el 10 de setembre. Leonhardt ja treballa en un nou projecte artístic directament lligat a la memòria econòmica i física de la ciutat. «Estic preparant una instal·lació amb les restes d’un banc de Palma, el qual va ser tancat després de la crisi del 2008», avança l’artista.
Aquest nou format expositiu comptarà amb un diàleg creatiu compartit. «Serà un duo show en el qual es trobaran dibuixos de l’artista estatunidenca Dasha Shishkin«, puntualitza. Finalment, emplaça el públic a aquesta pròxima cita artística que s’integrarà dins del gran esdeveniment cultural del setembre mallorquí: «La inauguració és el 19 de setembre, des de les 18 h, a la galeria Florit / Florit. Tot això s’emmarca dins la Nit de l’Art. Us hi estaré esperant».
