Alianza editorial ha comunicat la recuperació de dues obres fonamentals de l’escriptora Parinoush Saniee, una de les figures més rellevants i perseguides del panorama literari iranià actual. En un moment en què l’Iran torna a ocupar l’espai mediàtic internacional, marcat per la urgència dels titulars i l’estadística freda, la publicació d’aquests títols proposa un canvi de perspectiva: l’accés a la realitat del país a través de les vivències domèstiques i la veu dels seus ciutadans. Aquesta reedició posa en circulació dos relats que funcionen com a testimonis de mig segle d’història persa i que, malgrat la censura al seu país d’origen, dialoguen amb el present mitjançant la crònica de la vida íntima.
El silenci com a eina de resistència
El primer dels relats recuperats centra la seva atenció en la figura de Shahab, un infant que opta pel mutisme no per incapacitat, sinó com a decisió conscient d’espera. La narrativa plantejada per Parinoush Saniee s’inspira en un cas real documentat d’un nen que no va pronunciar paraula fins als set anys. A través d’aquest personatge, l’autora construeix una anàlisi sobre la incomprensió social i les dinàmiques d’exclusió.
Segons es desprèn de la trama, el protagonista veu com el seu entorn es desmorona quan la societat el classifica com a “tost”, objecte de burla i marginació. Aquest rebuig empeny Shahab a un tancament interior on el silenci esdevé un mecanisme de defensa i resistència davant la insensibilitat col·lectiva. La novel·la destaca el paper de la Mariam, la mare del protagonista, descrita com una dona culta i empàtica, l’única figura capaç de lluitar per rescatar el fill del seu refugi interior. L’obra planteja, així, una crítica al desconeixement i a la manca d’empatia com a motors de l’aïllament individual.
Crònica de la dona sota el fonamentalisme
La segona obra, un bestseller premiat internacionalment i traduït a vint-i-sis idiomes, segueix la trajectòria vital de la Masumeh. Aquest relat abasta cinquanta anys d’història convulsa a l’Iran, cobrint les etapes prèvies, durant i posteriors a la Revolució Islàmica. La vida de la protagonista serveix de fil conductor per examinar les transformacions sociopolítiques d’un país que, segons descriu el text, s’ha vist arrossegat progressivament cap a la intolerància i el fonamentalisme.
El focus de la narració recau en la discriminació sistemàtica cap a les dones. Els desitjos i projectes de la Masumeh es veuen truncats i travessats per les mutacions d’un sistema que restringeix les llibertats individuals. Malgrat les prohibicions i els obstacles derivats de l’odi institucionalitzat, el personatge cerca espais d’afirmació vital a través de l’amistat i l’amor. La novel·la exposa la lluita constant de la protagonista per esdevenir autora del seu propi destí en un context hostil, convertint-se en un document sobre la dignitat femenina enfront de l’estructura patriarcal i teocràtica.
De la sociologia a la ficció prohibida
Parinoush Saniee (Teheran, 1949) prové del camp acadèmic, amb formació en sociologia i psicologia. La seva trajectòria es va iniciar en la investigació, especialitzant-se en l’anàlisi de perfils humans i l’ús de l’estadística per comprendre comportaments socials. No obstant això, l’autora va transitar cap a la literatura en considerar la novel·la una eina més potent per expressar veritats complexes.
Els personatges de Saniee, construïts a partir de patrons reals detectats durant els seus anys d’investigació, encarnen les tensions existents entre l’individu i les imposicions socials. Actualment, Saniee ostenta el títol de ser l’autora iraniana més traduïda i llegida a escala global. Paradoxalment, i a conseqüència de la naturalesa crítica dels seus textos, la seva obra continua estant prohibida a l’Iran, fet que subratlla la vigència del conflicte entre la llibertat creativa i el control estatal que denuncien les seves pròpies pàgines.
