El paisatge de la Provença francesa, amb les seves similituds amb Mallorca i altres illes de l’arxipèlag balear, és l’escenari principal de “Cartes des del meu molí”, un clàssic de la literatura francesa escrit per Alphonse Daudet. Aquesta obra, traduïda per Maria Antònia Perelló, ha estat recentment publicada per Nova Editorial Moll amb un pròleg de la traductora. Les narracions epistolars de Daudet inclouen referències a les taronges de les Balears i als menorquins coneguts com “maonesos”, que es van establir a Algèria quan aquesta era colònia francesa. Daudet, admirat per l’escriptor mallorquí Miquel dels Sants Oliver, va escriure aquestes cartes des d’un molí imaginari situat a Provença.
La presentació del llibre tindrà lloc el pròxim dijous 20, a les 19 hores, a la llibreria Quart Creixent, situada al carrer d’en Rubí 5, de Palma. L’acte comptarà amb la participació de Maria Gràcia Vila, professora de francès, Pere Rosselló Bover, catedràtic de literatura, i la mateixa traductora, Maria Antònia Perelló.
L’obra “Cartes des del meu molí” recull vint-i-cinc històries que Daudet va publicar inicialment a la premsa parisenca abans de compilar-les en un llibre l’any 1869. Provença és l’escenari central d’aquestes narracions, on l’autor descriu amb detall els paisatges, la llum, la natura i els personatges. Algunes històries també s’ambienten a Algèria i Ajaccio, basant-se en les experiències personals de Daudet. Una narració destacada és la de la seva amistat amb Frederic Mistral, Premi Nobel i restaurador de l’occità com a llengua literària, de qui Maria Antònia Salvà va traduir el poemari “Mireia” al català, també publicat per Moll.
Les històries de Daudet són diverses en contingut: des de narracions costumistes fins a històries de caire fantàstic, inquietant o humorístic. L’autor sovint frega registres poètics i mostra una sensibilitat marcada per les persones desafortunades que, en alguns casos, arrisquen la seva vida per amor, com el protagonista de “L’Arlesiana”, o per llibertat, com la intrèpida Blanqueta de “La cabra del senyor Seguin”. Miquel dels Sants Oliver va destacar la “poètica ironia” de Daudet en la narració “El far de les illes sanguinàries”.
Maria Antònia Perelló, en el seu pròleg, destaca que “els personatges que Daudet retrata a ‘Cartes des del meu molí’ es mouen per l’afecte, la passió i la dignitat moral, dibuixats amb una pinzellada de tendresa”.
Alphonse Daudet
Alphonse Daudet (Nimes, 1840 – París, 1897) va ser un escriptor occità en llengua francesa. Als disset anys es va instal·lar a París, on va conèixer la bohèmia artística i literària i va viure una història d’amor amb Marie Rieu, que va inspirar la seva novel·la “Safo. Costums parisencs” (1884). Va viatjar a Algèria, on va ambientar la novel·la d’aventures “Tartarí de Tarascó” (1872) i alguns contes de “Cartes des del meu molí”. A Còrsega va trobar inspiració per a altres relats, com “El far de les illes sanguinàries”. Entre les seves obres més destacades també hi ha “Contes de lundi” (1873) i “Poqueta cosa. Història d’un infant”.
Maria Antònia Perelló
Maria Antònia Perelló Femenia (Inca, 1957) és llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears. És professora de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat i autora de diverses novel·les i estudis literaris, entre els quals destaca “Itinerari poètic de Joan Alcover, vida i obra”. Ha publicat nombrosos treballs sobre la poesia i els poetes mallorquins, i ha traduït diverses obres importants al català.
