Lluc Fluxà Espai d’Art acull fins al 5 de desembre Daños colaterales, l’exposició de l’artista Amable Villarroel. La mostra, ubicada a la Plaça Cavalleria de Palma, planteja una reflexió visual sobre la impunitat de la violència armada i el paper de l’art davant l’horror.
Amb obres que combinen làtex, pigments i grafit, Villarroel construeix un relat visual que interpel·la el visitant des d’un lloc directe. Les peces s’articulen entorn d’una denúncia explícita del cinisme amb què s’ha justificat la destrucció de vides civils en escenaris bèl·lics, des de la Guerra del Vietnam fins a l’actualitat.
Una frase nascuda de la propaganda militar
El títol de la mostra parteix d’un concepte que l’artista qualifica de “cínic”: daños colaterales. Aquesta expressió es va popularitzar durant la Guerra del Vietnam, arran de les primeres retransmissions televisades on es mostraven operacions militars que afectaven directament la població civil. El terme s’utilitzava per suavitzar la percepció pública dels efectes devastadors de les ofensives armades.
En el text que acompanya l’exposició, Villarroel estableix una connexió directa entre aquell episodi històric i l’actualitat, afirmant que “els poders es lleven les màscares” i que “es pot cometre un genocidi a la vista de tothom amb total impunitat”. D’aquesta manera, l’exposició planteja un posicionament explícit contra el silenci institucional i la normalització del patiment civil en contextos de conflicte.
Un fil amb Goya: Los desastres de la guerra
L’artista proposa una relació conceptual amb la sèrie de gravats Los desastres de la guerra, de Francisco de Goya. “Murió la verdad, No hay quién los socorra, Enterrar y callar, Farándula de charlatanes… qualsevol d’aquests títols podria ser el títol de l’exposició”, escriu Villarroel.
A través d’aquest vincle, l’exposició es connecta amb una tradició artística que utilitza la imatge com a forma de testimoniatge i resistència. En aquest context, Daños colaterales es planteja com un espai on, segons paraules de l’artista, es vol “obrir una esquerda d’esperança”.
Una trajectòria autodidacta
Amable Villarroel (Tejerina, León, 1959) és autodidacta. Segons el seu propi relat, el dibuix l’ha acompanyat “des de sempre” i va començar a pintar als 19 anys, inicialment com a “teràpia de desbloqueig personal”.
Amb el temps, va desenvolupar una recerca enfocada a traslladar la història de la pintura a la contemporaneïtat. Un dels punts d’inflexió de la seva trajectòria, segons explica, va ser quan va aconseguir “alliberar la pintura del cossatge narratiu de la imatge pintada” i trobar una forma pròpia de “fusionar-ho d’una manera eficaç i equilibrada”.
El paper de l’art davant el dolor
L’exposició parteix d’una pregunta oberta: “Amb el dibuix, amb la pintura, des de l’Art… què fer?”. Davant un context marcat per la repetició d’imatges de violència, Villarroel es planteja com transformar aquest horror quotidià en representacions que accentuïn el sentit crític.
En lloc d’oferir respostes, l’artista proposa obrir un espai de reflexió visual on el dolor, la impotència i la crítica es transformin en matèria artística. Aquesta intenció es plasma tant en el títol com en la selecció de materials i tècniques, que busquen generar una reacció immediata en l’espectador.
Daños colaterales es pot visitar de dimecres a divendres, en horari de tarda, a la galeria Lluc Fluxà Espai d’Art.
