El grup aragonès Amaral ha compost i interpretat «No quiero más canciones tristes», la cançó principal de la nova producció original de Movistar Plus+, Se tiene que morir mucha gente. El tema, creat en exclusiva per a aquesta ficció, s’estrenarà properament a les plataformes digitals, coincidint amb el llançament d’una sèrie que explora les crisis personals i els vincles generacionals de tres amigues a la maduresa.
Un impuls visceral contra la melancolia
La col·laboració d’Amaral en aquest projecte neix de l’afinitat del duet format per Eva Amaral i Juan Aguirre amb l’univers creat per Victoria Martín. Segons han explicat els músics, la composició de Se tiene que morir mucha gente ha estat un procés basat en un «impuls visceral», inspirat directament per les protagonistes de la història. La lletra busca funcionar com un «crit de guerra contra la melancolia», reflectint l’experiència vital de les dones que condueixen la trama.
La banda, que acumula reconeixements com el Premio Nacional de las Músicas Actuales i diversos Premios Ondas, s’ha encarregat de traslladar l’esperit de la narració a l’àmbit sonor. Els integrants del grup han destacat el privilegi que ha suposat conèixer la història abans de la seva finalització per poder ajustar el to de la cançó a la realitat dels personatges.
Adaptació de l’èxit literari de Victoria Martín
La sèrie, que arriba a la plataforma el 21 de maig, és una creació de Victoria Martín basada en la seva novel·la homònima. La direcció recau en Sandra Romero, que treballa conjuntament amb la mateixa Martín i Nacho Pardo. La producció de Se tiene que morir mucha gente s’ha realitzat en col·laboració amb Corte y Confección de películas i Living Producciones, estructurant-se en sis episodis de 30 minuts de durada.
El repartiment principal està encapçalat per les actrius Anna Castillo, Macarena García i Laura Weissmahr, que interpreten la Bárbara, la Maca i l’Elena. La trama segueix la vida d’aquestes tres dones, amigues des de l’escola, que vint anys després s’enfronten a situacions personals límit: des de la precarietat laboral i el consum de psicofàrmacs fins a les complexitats de la vida conjugal i l’embaràs. El repartiment es completa amb Sofía Otero, Alba Galocha, Óscar de la Fuente, Ramón Rados i Yunez Chaib.
