Amnistia Internacional Illes Balears ha fet públic un comunicat, aquest 10 d’octubre de 2025, en què expressa la seva preocupació per la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics, aprovada pel Parlament balear l’any 2018.
L’organització considera que la preservació de la memòria col·lectiva forma part del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i alerta de les conseqüències de suprimir aquestes polítiques públiques.
Reclamacions davant el Parlament i el Govern balear
El text, signat per representants d’Amnistia a les Balears, reclama que tant el Parlament com el Govern autonòmic garanteixin la continuïtat d’aquestes polítiques i reconeguin les víctimes de greus vulneracions de drets humans comeses durant la Guerra Civil, la dictadura franquista i el període de la Transició.
També demanen que es retin homenatge a les persones que varen patir danys físics, morals, patrimonials o la vulneració de drets fonamentals com a conseqüència de la repressió.
Referències a les obligacions jurídiques internacionals
Segons Amnistia, l’existència d’aquestes lleis respon a obligacions recollides pel dret internacional dels drets humans i el dret humanitari. Aquestes normes obliguen els estats a establir polítiques de memòria com a part del procés de reparació i com a eina de garanties de no repetició.
El comunicat cita el posicionament del Relator Especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat i la justícia, així com d’altres mecanismes internacionals de Nacions Unides.
Avaluació de l’aplicació entre 2015 i 2023
Amnistia recorda que durant les legislatures 2015–2019 i 2019–2023 es van desenvolupar actuacions públiques en matèria de memòria democràtica que han estat valorades positivament per organismes internacionals i entitats memorialistes.
També afirmen que aquestes polítiques no varen ser objecte de crítica per part de la ciutadania durant el seu període d’aplicació.
El pacte entre PP i VOX com a origen de la derogació
L’organització identifica el pacte entre els partits polítics PP i VOX com a origen de la derogació anunciada. Amnistia reitera que la condemna del règim franquista i la defensa dels valors democràtics formen part dels compromisos internacionals que Espanya ha assumit.
Finalment, subratllen que el dret a la memòria no és només un acte d’evocació, sinó un acte de justícia, i que el coneixement del passat és essencial per garantir la no repetició de greus vulneracions dels drets humans.
