El 29 de maig, Toni Mulet, conegut artísticament com a Amulet, va lliurar al públic el seu tercer àlbum d’estudi, titulat ‘Es Desastre‘. Amb aquest nou treball, l’artista mallorquí consolida una profunda evolució estilística, acomiadant-se del folk que va marcar els seus inicis per endinsar-se en les sonoritats del pop d’autor de caràcter indie-pop. La producció musical, gestada als Tramuntana Estudis sota la direcció de Jaume Gelabert, s’enriqueix amb les col·laboracions de Jo Jet i Maria Ribot, Xisk i PJ Company. Lluny de conformar-se amb els èxits del passat, com la victòria al Concurs Pop Rock de l’Ajuntament de Palma l’any 2021, Amulet despulla el seu procés creatiu i vital en una obra que confronta les pors generacionals, l’esgotament de les fórmules conegudes i l’inevitable camí cap a la maduresa.
El vertigen de l’arrencada i el punt d’inflexió
Guanyar el certamen de Palma l’any 2021 va suposar un abans i un després per a la trajectòria d’Amulet. El músic assenyala aquest guardó com un catalitzador essencial per al desenvolupament de la seva carrera professional i la configuració del seu criteri artístic. Sobre el paper d’aquests esdeveniments, l’artista exposa: «Els concursos i els premis són una mica diferents, però et porten al mateix. Són molt guais per posar-te a arrencar i per posar-te en un escenari, obligant-te a prendre determinades decisions que de vegades, quan no tens un espai per mostrar el que estàs fent, no prens perquè no tens el perquè fer-ho».
L’exposició davant un jurat i la necessitat de materialitzar el projecte van ser decisius. El cantautor explica com aquella pressió es va transformar en impuls: «Quan et presentes davant d’un escenari, et dona aquest punt de ‘vinga va, ja estem en marxa, ja ho hem de posar damunt una taula’. A mi m’ha servit per això el concurs, i el fet de guanyar-lo també va ser com un toc d’atenció de dir ‘ostres, igual hi ha alguna cosa que estic fent bé’ si hi ha un jurat de gent especialitzada dins la indústria que considera que estàs per guanyar».
«La manera de compondre que tenia jo, amb aquell estil i de producció, sentia que em limitava a l’hora d’explicar les coses que volia explicar. Vaig intentar fer un esforç una mica conscient per començar a escriure des d’una altra perspectiva»
– Amulet
L’esgotament de la fórmula i la recerca de noves sonoritats
Amb ‘Es Desastre’, Amulet s’enfronta a l’etern dilema de la continuïtat o la ruptura. Després de dos treballs fonamentats en una sonoritat acústica i propera al folk, el músic reconeix haver experimentat un bloqueig estructural. El creador detalla amb precisió aquest punt de no retorn creatiu: «Sempre he pensat que hi ha molts d’artistes que en els tercers discos se’ls hi planteja una mica una qüestió, que és el que consider que m’ha passat a mi. Tens dos discos fent el que seria un perfeccionament de fórmula, buscant una manera de fer, un estil amb el qual tu et sents identificat, i estàs aquests dos primers discos perfeccionant una mica aquesta fórmula».
L’evolució vital, però, demanava un altre llenguatge. L’autor admet que l’arquitectura de les seves primeres composicions havia quedat obsoleta per a les noves narratives que necessitava explorar: «El que m’ha passat és que la fórmula d’alguna manera ja no em permetia explicar coses que volia explicar ara. La manera de compondre que tenia jo, amb aquell estil i de producció, sentia que em limitava a l’hora d’explicar les coses que volia explicar. Vaig intentar fer un esforç una mica conscient per començar a escriure des d’una altra perspectiva».
Aquesta nova perspectiva va exigir canviar radicalment el mètode de treball, desvinculant-se de les eines tradicionals per obrir la porta a l’experimentació a l’estudi. L’artista ho relata així: «Vaig deixar de banda asseure’m amb la guitarra acústica a la meva habitació tocant i escrivint, i vaig incloure elements de la producció ja des del principi en el procés compositiu i d’escriptura. Crec que m’ha ajudat que cada cançó tingués una personalitat concreta i que finalment són elements que acaben ficant-se en la producció amb en Jaume». Fruit d’aquest procés, les cançons han adquirit una nova dimensió on, segons confirma el músic, «s’han re-arranjat i tenen un altre color, una altra textura, tot plegat».
El valor enriquidor de deixar-se acompanyar
En aquest viatge d’exploració, l’aïllament ha cedit el pas a la col·laboració. ‘Es Desastre’ compta amb les veus i el talent de Jo Jet i Maria Ribot, Xisk i PJ Company. Amulet atorga un paper crucial a aquestes intervencions per desencallar estructures i aportar oxigen a la producció. «Les col·laboracions sempre són una part fonamental», afirma el músic. «Jo en aquest cas, les tres cançons que teníem en el disc sentia que necessitaven una volta extra i que les tenia encallades, per dir-ho d’alguna manera, i que jo tot sol no era capaç de dur-les a port».
L’entrada de visions externes ha estat determinant en el resultat final. «Les col·laboracions sempre t’ajuden en això. Entra una persona amb una manera d’escriure, de fer música, de produir molt diferent de la teva i sempre consider que és molt enriquidor, no només en el producte final, sinó també en el procés i en tot el que aprens».
Anatomia d’un procés humà: de la foscor a la llum
El nucli conceptual de l’àlbum resideix en la transformació del dolor. Malgrat l’aparent fatalisme del títol, ‘Es Desastre’ és un viatge cap a l’acceptació i l’aprenentatge. L’autor desgrana la narrativa que vertebra les cançons: «El disc segueix aquest procés, començant amb una cosa negativa, amb una experiència traumàtica, una cosa que et marca en negatiu. Això, a mesura que avança, passa per diferents processos humans d’entendre el que ha passat, d’acceptar-ho, d’assumir-ho, i com tot aquest procés té el potencial de dur-te a un lloc millor, a un lloc de creixement i d’aprenentatge, i a fer-nos créixer com a persones al final».
El contrast entre el títol i el missatge esperançador de fons no és accidental. Amulet reconeix que es tracta d’un joc de miralls deliberat: «Per això aquesta cançó que obre el disc, i per això el títol, és un petit contrasentit, però sí que és cert».
«Ara hi ha tota una sèrie de problemàtiques que he vist que ens afecten, i depèn de com les encarem i de com les visquem arribem a unes conclusions o a unes altres»
– Amulet
El retrat d’una generació davant l’abisme
Darrere de les metàfores i les textures lo-fi s’amaga un profund retrat generacional. El músic fa servir la seva obra per vehicular la incertesa d’una joventut marcada per aturades globals i expectatives frustrades. La reflexió d’Amulet assenyala directament les seqüeles de la pandèmia en la transició cap a la responsabilitat: «Crec que en aquest disc queden molt plasmades les vivències que tenim la gent de la meva generació ara mateix, que estem començant a jugar a això de fer-nos adults. Ens va tocar fer-nos adults en el moment en què va esclatar la Covid i com que semblava que no acabaria d’arribar el moment de ser responsables i que ens toqués fer les coses de debò».
Aquesta entrada forçada a la realitat ha inspirat gran part del discurs del disc. «Ara hi ha tota una sèrie de problemàtiques que he vist que ens afecten, i depèn de com les encarem i de com les visquem arribem a unes conclusions o a unes altres», indica. «Crec que ‘Es Desastre’ d’alguna manera confronta tot això, confronta el sentit que li trobem a tota aquesta carrera de rata, de sentir que sempre et toca fer el mateix i que potser no li trobes el sentit perquè veus tot el que passa al voltant».
L’ofici de viure per poder-ho cantar
Assumint el rol de cronista emocional, Amulet reflexiona sobre la figura de l’artista i la seva obligació cap a l’audiència. Citant influències clau, el cantautor exposa una visió visceral del seu ofici: «Una de les persones que consider més guru dins el que ha estat el meu viatge musical és en Charly Chicago. Ell té una frase que diu: ‘L’artista ha de viure perquè la gent pugui viure les coses a través del seu art’. És part d’aquesta feina el viure-ho i després traduir-ho al paper».
L’objectiu final és aconseguir que el missatge transcendeixi l’experiència individual i es converteixi en un mirall per a l’oient, fugint de l’exclusivitat del relat romàntic tradicional. Sobre aquesta universalitat, el músic puntualitza: «Jo intent que sigui des d’una altra perspectiva, utilitzant aquest llenguatge i aquesta manera d’escriure sobre l’amor, però que tingui una temàtica que pugui apel·lar a altres coses. Al final un desastre pot ser un desastre romàntic, però després també tots tenim els nostres desastres en el nostre dia a dia. Pot ser un desastre laboral, un desastre familiar… El que he intentat és que el disc i aquest procés fos el més universal possible, que cada persona el pugui escoltar des de la seva perspectiva i sentir-se identificat».
El retorn a la carretera i els escenaris
Després del tancament a l’estudi i la conceptualització del disc, l’atenció se centra ara en el trasllat d’aquesta nova sonoritat al directe. El procés de llançament ha obligat a aturar temporalment la planificació exhaustiva de la gira, però el músic ja fixa la mirada en les pròximes cites confirmades. «Hem estat posant la banya en llançar el disc perquè tampoc em volia posar a cercar concerts d’una cosa que encara no havia sortit», detalla el cantautor referint-se a la gestió dels temps.
Tot i això, Amulet anuncia els primers escenaris on es podrà viure l’experiència en rigorós directe durant l’estiu: «El dia 25 de juliol fem la Mobofest a Lloret de Vistalegre, que a més és la darrera edició i ens fa moltes ganes ser-hi, i la setmana anterior, el dia 17 de juliol, tocarem a Santa Maria». Aquests esdeveniments marcaran el retrobament de l’artista amb el seu públic, consolidant en viu el salt creatiu que representa ‘Es Desastre’.
Fotografies: Aina Maria Cantallops
