Ann Perelló torna a l’escenari del Teatre Principal de Palma amb Burpees, una obra que combina el to cinematogràfic amb la denúncia social, i que convida l’espectador a reflexionar sobre els límits de la identitat digital. Les funcions es representaran els dies 5 i 6 d’abril a la Sala Gran. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Perelló parla de l’obra, del seu recorregut com a actriu i de com projectes com Nua han marcat un abans i un després en la seva trajectòria.

Un road drama amb estructura de thriller

A Burpees, Ann Perelló interpreta la Sofia, germana d’en Nold, un influencer desaparegut de manera sobtada. El punt de partida és el retrobament forçat amb aquest germà amb qui havia tallat la relació. Acompanyada d’un tercer personatge, en David, la Sofia emprèn un viatge per carretera per trobar en Nold. L’obra es construeix com una aventura física i emocional, amb tocs de thriller, però també amb elements de comèdia i un fort rerefons social.

“El que passa a l’escenari té molt de ritme, molta tensió. És una peça que atrapa”, explica Perelló. La posada en escena aposta per una narrativa dinàmica i visual, amb una estructura que s’inspira en el llenguatge cinematogràfic. Però el nucli del muntatge és el món interior dels personatges i les seves relacions.

La manosfera i les comunitats digitals

Una de les trames centrals de Burpees gira entorn de la manosfera, un conjunt de discursos masculins que s’estenen per xarxes i fòrums, i que sovint promouen missatges d’odi o discriminació. “És un fenomen que afecta sobretot joves que cerquen un lloc al món, que volen sentir-se part d’alguna cosa”, comenta l’actriu.

L’obra no jutja els personatges, sinó que obre preguntes sobre com s’arriba a aquests espais i què hi cerquen les persones que s’hi senten identificades. “No vol ser una alarma. Vol entendre. Mostrar que això no és nou: sempre hi ha hagut col·lectius que s’han sentit perduts i han necessitat aferrar-se a alguna cosa”.

“M’interessen els personatges que no són evidents, que et fan dubtar, que et fan pensar”.

– Ann Perelló

Papers amb conflicte, amb aristes

Ann Perelló no tria papers amb l’objectiu explícit de fer denúncia social, però reconeix que li atrauen aquells personatges amb capes, amb contradiccions. “M’interessen els personatges que no són evidents, que et fan dubtar, que et fan pensar. No m’interessa explicar històries en blanc i negre”.

Ha participat en obres com Sí, sí, sí, que abordava el consentiment en les relacions, i en projectes que qüestionen estructures socials o discursos dominants. Però també defensa el valor de les comèdies i dels formats més lleugers. “El que m’agrada és sentir que hi ha una pregunta, una inquietud al darrere. Això pot passar tant en una peça dramàtica com en una comèdia”.

Perelló se sent especialment còmoda quan pot entrar a fons en un procés creatiu, quan hi ha temps per explorar els personatges i la història. “Actuar és el que més m’agrada. Escriure i crear m’agrada molt, però el que em fa vibrar és estar a escena, o davant la càmera, i deixar-me endur pel procés de construcció del personatge”.

Nua, una història pròpia

L’obra Nua va ser escrita i protagonitzada per la mateixa Perelló. El projecte, estrenat fa uns anys, va néixer de la voluntat de donar veu a una vivència pròpia: el trastorn de conducta alimentària. “Va ser un acte molt personal. Tenia por de com ho rebria la gent. Però explicar la meva història m’ha fet créixer, i ha fet que moltes persones m’expliquessin la seva”.

L’impacte de Nua va ser doble. Per una banda, va trencar el silenci al voltant d’un tema sovint silenciat i viscut amb aïllament. Per l’altra, li va donar visibilitat com a actriu i creadora. “A partir de Nua, vaig començar a viure realment de la meva professió. També em va impulsar a crear altres projectes”.

Actualment, està immersa en el desenvolupament d’una sèrie basada en l’obra, que trasllada el relat al llenguatge audiovisual. “És una altra manera d’explicar la mateixa història, adaptada a un format diferent, però amb la mateixa honestedat”.

“A partir de Nua, vaig començar a viure realment de la meva professió”.

– Ann Perelló

Feina en gira i produccions fora de Mallorca

Perelló ha treballat els darrers anys en diverses produccions teatrals i audiovisuals tant dins com fora de l’illa. Ara mateix, La Compostura, una obra escrita per Héctor Seoane, s’estrenarà del 26 al 28 de juny al Teatre Principal de Palma. Paral·lelament, ha participat en rodatges com Favàritx, una sèrie pendent d’estrena, i en la segona temporada de Vintage, de TV3.

Sobre les diferències entre formats, ho té clar: “Cada mitjà té el seu encant. El teatre et permet una recerca més profunda, el cinema té una màgia especial, i la televisió et dona l’oportunitat de treballar històries amb continuïtat. M’agrada combinar”.

Maternitat i podcast

A nivell personal, Perelló també ha participat recentment al podcast Malabars, d’IB3 Ràdio, dedicat a la conciliació. Mare de dues criatures, parla de manera directa sobre com compagina la vida familiar amb la feina creativa. “Conciliar vol dir tenir una xarxa. Algú ha de cuidar. No és només cosa teva ni de la teva parella”.

Aquest vessant personal s’ha anat integrant en la seva mirada artística, sense renunciar a la professionalitat ni al compromís amb els projectes que lidera o interpreta.

Un 2025 amb reptes

L’any ha començat intens, amb funcions de tancament de gira de Nua, representacions de Burpees i nous rodatges. El calendari inclou també temporada a Barcelona, encara per anunciar oficialment. “S’estan obrint projectes interessants. Em motiven els reptes, i aquest personatge de Burpees ho és. És una història complexa, amb ritme, amb espais per a la comèdia i la reflexió”.

Perelló confessa que li agradaria reprendre papers protagonistes al cinema i a la televisió. “Ara fa temps que no ho faig. Però sí, m’agradaria. Són històries diferents, amb una altra profunditat, i també amb un altre impacte”.