LaBreu Edicions publica Els mascarells, novel·la d’Anne Hébert traduïda per Antoni Clapés. L’obra, escrita originalment en francès i guardonada amb el prestigiós Premi Femina, situa el lector a Griffin Creek, un petit poble costaner del Quebec. En aquest escenari aïllat, exposat als elements i al pes de la tradició, dues cosines adolescents desapareixen una nit d’estiu del 1936. La seva absència desencadena una onada de sospites, records i silencis en una comunitat marcada per l’endogàmia i el control social.
Amb una estructura fragmentada, la narració es construeix des de múltiples veus, que exposen no només els fets sinó també les seves pròpies ferides, pors i contradiccions. La història fa emergir una violència latent, amagada sota la religiositat, les convencions i la por a trencar amb l’ordre establert.
Un poble tancat, una llibertat impossible
Nora i Olivia Atkins són cosines germanes, joves, belles i vives. El poble les observa amb fascinació i inquietud. En una comunitat marcada per generacions de dones submises i silencioses, la seva actitud representa una ruptura. Elles cerquen el desig, la llibertat, i no amaguen el seu rebuig a seguir la genealogia marcada per les normes familiars i socials. Però en aquest entorn, qualsevol transgressió és castigada, i l’estiu del 1936 esdevé el punt d’inflexió.
La desaparició de les adolescents no només commociona el poble, sinó que treu a la llum la fragilitat d’un sistema basat en la repressió. A mesura que les veus dels habitants prenen la paraula, la narració revela el conflicte entre la voluntat individual i les lleialtats col·lectives.
Anne Hébert i la literatura del Quebec
Nascuda el 1916 a Sainte-Catherine de Fossambault, Anne Hébert és una figura central de la literatura quebequesa. Poeta, dramaturga i narradora, va començar a escriure de ben jove, influïda per l’ambient intel·lectual familiar. Després de diversos intents fallits de publicar al Quebec, es traslladà a París, on consolidà la seva trajectòria literària. Els mascarells, publicada originalment el 1982 sota el títol Les Fous de Bassan, li valgué el reconeixement internacional.
La seva obra recorre sovint temes com la solitud, la repressió emocional i la tensió entre individu i col·lectivitat. Altres títols destacats del seu corpus són L’Enfant chargé de songes (1992), Un habit de lumière (1999), i peces teatrals com Le Temps sauvage (1963) o La Cage.
Traducció i edició en català
LaBreu Edicions incorpora aquesta obra al seu catàleg amb traducció d’Antoni Clapés, que manté la intensitat i el ritme d’una prosa que oscil·la entre la duresa dels fets i la densitat poètica del llenguatge. Els mascarells és una novel·la que no ofereix respostes clares, però sí una immersió en una atmosfera carregada de tensió i fatalisme, on el passat pesa tant com el paisatge que envolta el poble.
