La Premi Nobel de Literatura 2022, Annie Ernaux, ha presentat la seva nova obra, Diario del afuera, una col·lecció d’impressions sobre el dia a dia en la ciutat perifèrica de París on resideix. La publicació ja és disponible a llibreries, oferint un relat que busca captar la realitat de l’època a través d’una “escriptura fotogràfica”.
Escriptura fotogràfica: una aproximació al quotidià
En el pròleg de Diario del afuera, Ernaux destaca que no pretén fer un reportatge o un estudi sociològic, sinó documentar la vida quotidiana amb una mirada atenta. A través d’escenes aparentment trivials com els intercanvis a supermercats o a estacions de tren, Ernaux reflecteix les aspiracions i les frustracions que s’amaguen en aquests entorns, segons les seves pròpies paraules.
La novel·lista explica que va recollir aquestes observacions entre 1985 i 1992, en un exercici per retenir la realitat de l’època i documentar les vides anònimes amb què es va creuar. Aquesta perspectiva neutra manté l’opacitat dels personatges, sense intentar desvetllar-ne més detalls del necessari, sinó deixant que cada moment mantingui el seu enigma.
Un retrat de la perifèria parisenca
Amb el pas del temps, el barri on resideix Ernaux es va transformant per ella en un espai de descobriments continus. En descriure aquest entorn, Diario del afuera il·lustra com la ciutat perifèrica ofereix una diversitat de situacions que capturen l’atenció de l’autora, sense necessitar d’una narrativa intensificada.
L’obra busca resseguir moments senzills i espontanis que sorgeixen en aquests espais quotidians, transmetent una perspectiva dels barris allunyats del centre de París, on les vides s’entrecreuen en una proximitat anònima.
Una obra que explora la identitat a través dels altres
Ernaux expressa que aquest tipus de literatura li permet explorar la identitat personal a través de l’observació dels altres. Els escenaris i els diàlegs transcorren en espais compartits amb desconeguts, com el metro o les sales d’espera. Ernaux sosté que són aquests intercanvis anònims els que activen records i autodescobriments.
“Estic convençuda que ens descobrim més projectant-nos cap al món exterior que no pas a través de la introspecció”, afirma l’autora. La novel·lista observa que el seu entorn provoca sentiments com la indignació o la curiositat, elements que desperten una reacció emocional que la porta a reflexionar sobre ella mateixa i el seu context.
Un recorregut per la trajectòria d’Annie Ernaux
Nascuda a Lillebonne, Normandia, el 1940, Annie Ernaux ha dedicat la seva vida a la docència en literatura francesa, amb una producció centrada en la seva pròpia experiència vital. És autora de diverses obres autobiogràfiques, entre les quals destaquen Els armaris buits (1974), Una dona (1987), Els anys (2008) i Memòria de noia (2016).
La seva obra ha estat àmpliament reconeguda, amb guardons com el Premi Formentor de les Lletres 2019 i el Premi de la Llengua Francesa 2008. Ernaux, reconeguda pel seu estil introspectiu, es manté com una de les veus literàries més destacades del panorama literari actual.
Traducció a càrrec de Lydia Vázquez Jiménez
La traducció espanyola de Diario del afuera és obra de Lydia Vázquez Jiménez, catedràtica de Filologia Francesa a la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Especialista en literatura francesa i gènere, Vázquez ha traslladat al castellà diverses obres d’autors destacats, com Balzac, Baudelaire i la pròpia Ernaux. La seva experiència en traducció literària assegura una versió fidel a l’estil original d’Ernaux, facilitant l’accés a la seva obra per al públic hispanoparlant.
