Amb tan sols vuit anys, a Antoni Ballester li van denegar una beca per considerar que no tenia la capacitat suficient i, als catorze, va haver de canviar d’escola pel seu baix rendiment acadèmic. Als ulls de molts, era un jove que no servia per als estudis, no obstant, ell mateix començava a qüestionar-se si realment la metodologia del professorat, basada en la pròpia autoritat, funcionava. Va repetir la selectivitat en dues ocasions sense aconseguir aprovar-la, però va poder accedir a la carrera de Magisteri, ja que en aquell moment no s’exigia aquest requisit. En aquests estudis va obtenir unes qualificacions que mai abans havia assolit, cosa que li va obrir un camí directe per convertir-se en funcionari de l’Estat.
Una transformació motivacional de les aules
Als 20 anys va començar a exercir la docència i es va adonar que prop d’un 30% de l’alumnat no aconseguia superar les proves d’avaluació i, a més, generava problemes de comportament. Va ser aleshores quan va decidir investigar quins eren els factors que depenien d’ell, com a professor, per fer que els estudiants aprenguessin a partir de la motivació i la inspiració cap a la formació. “Em semblava clau que aprenguessin, perquè la prioritat de l’escola és aquesta, la resta ve després. Quan l’alumnat aprèn, la majoria de problemes ja no es presenten, i quan n’hi ha algun, és una bona oportunitat per aprendre”,
detalla Antoni Ballester.
El Mètode Ballester és un sistema d’aprenentatge fàcil, pràctic i útil que busca reduir i evitar problemes disciplinaris, donar resposta a la diversitat a l’aula, alleugerir la càrrega de treball del docent, optimitzar el rendiment acadèmic i augmentar la participació activa de l’alumnat. Amb aquesta metodologia s’aconsegueix entre un 90% i un 97% d’aprovats. “Quan el professorat entra a l’aula i el més important és l’estudiant, tot canvia. El mètode facilita els passos al professorat per passar d’una situació en què els estudiants no aprenen i generen problemes de comportament a una altra en què millora el clima de l’aula i es desperta el seu interès pel treball. Quan treballen i aprenen, és evident que no molesten, només poden o treballar i aprendre, o molestar, no es poden fer totes dues alhora”, afirma Ballester.
Els professors com a guies
Els docents adopten un nou rol dins d’aquest mètode, en què no perden protagonisme, sinó que canvien la seva funció. “Fins ara, la majoria de professors hem fet dictat bàsicament les classes”, reconeix Antoni. L’alumnat tendeix a no escoltar ni a atendre a causa de la monotonia de les classes, i és per això que moltes vegades els mestres recorren a recursos diferents i donen varietat als materials didàctics. “Jo sempre pregunto als professors si els agrada la paella, i tots em diuen que sí. Aleshores els pregunto: us agradaria menjar paella al matí per esmorzar, al migdia per dinar i al vespre per sopar, i l’endemà igual? I em diuen que no. Doncs amb els estudiants passa el mateix, si utilitzem sempre el mateix recurs, acaben desconnectant i avorrint-se”, observa Antoni.
Les claus per transformar l’ensenyament
Aquest aprenentatge significatiu recull sis variables per poder portar-lo a la pràctica, entre elles el treball obert, la motivació o la creativitat. “Els problemes d’educació són majoritàriament d’informació. No crec que hi hagi una variable que sigui més difícil d’aplicar a la pràctica, sinó que totes elles, si les coneixem i ens informem, les podem aplicar ràpidament”, subratlla el docent.
Dins de l’escola tradicional, ja hi ha molts professors que apliquen metodologies actives i mantenen l’alumnat motivat i interessat en el treball escolar. “El meu mètode consisteix a sistematitzar el treball dels professors que ja ho fan de manera activa per predeterminar bons resultats d’aprenentatge”. Per a aquells professors que apliquen metodologies més tradicionals, el Mètode Ballester els obre les finestres cap a un camí que abans semblava estar vetat. “El més satisfactori per al professor és que rep retorn de l’activitat que han realitzat els estudiants i dels productes que han creat. Això fa que se senti molt més satisfet i content, perquè rep retroalimentació no només dels treballs ben fets, sinó també dels estudiants, que li comuniquen com de bé estan treballant d’aquesta manera”, afirma Ballester.
Un sistema que porta l’aprenentatge més enllà de les fronteres
Perquè mètodes com aquest es puguin aplicar amb facilitat, cal que hi hagi un treball de comunicació de la informació, on s’informi de manera urgent a tot el professorat sobre les metodologies actives que donen bons resultats. “Aquesta fase d’informació és fonamental i urgent en el moment que vivim”. Cada vegada augmenten més els problemes de comportament, l’assetjament o el percentatge de suicidis o d’abandonament escolar. “Estem davant d’un 30% d’estudiants que abandonen, que és exactament el mateix 30% que jo em trobava fa 25 anys, quan vaig fer la meva tesi doctoral. En les estadístiques del Ministeri d’Educació d’aleshores, pràcticament un de cada quatre estudiants no obtenia el graduat.
Aquesta situació s’ha allargat en el temps, i el meu mètode, juntament amb altres mètodes d’aprenentatge innovadors que estan donant bons resultats, la resol de manera ràpida”, manifesta Antoni. Al Brasil s’està ensenyant a llegir i a escriure amb el Mètode Ballester, on s’ha defensat una tesi sobre aquest sistema davant un tribunal especialitzat. “Crec que el més important en aquest moment és la comunicació de la recerca, que aquesta arribi al major nombre possible de professorat. I suposa una gran satisfacció veure que l’esforç i la dedicació que hi hem invertit té aquests resultats”, reconeix el docent. El
seu mètode s’està aplicant en països com la Xina, el Canadà o Mèxic, posant en valor l’ardua feina que un grup de recerca de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pública de Navarra i un professor dels Estats Units han realitzat per desenvolupar i difondre aquesta metodologia.
