Antonina Canyelles, anomenada la poeta punki o la dona bala de la poesia catalana.

A la poesia d’Antonina Canyelles no hi ha fletxa sense diana, fil sense puntada ni hòstia consagrada. La seva mà inconformista és seda i puny, nuesa de paraules, és la pinta que pentina el món després d’una ventada.

Exercicis d’una mà insomne (Lapislàtzuli, 2021) és el darrer recull de poemes de la dona bala de la literatura catalana. Una partitura literària plena d’ironia, ritme i coratge.

Les coses de valor
les he perdudes
pel camí.
Ja només em queda
el valor.
Antonina Canyelles

Antonina Canyelles (Palma, 1942)
Considerada una de les 60 escriptores catalanes més representatives de tots els temps, els seus poemes han gaudit i han patit diverses transformacions: han estat traduïts a l’amazic, al francès, a l’anglès, al castellà, a l’alemany i al coreà, han sobrevolat els principals festivals poètics del país, els han vestit de teatre sobre un escenari, els han esquarterat en algun que altre assaig literari,
els han il·lustrat i fotògrafs prestigiosos els han acompanyat amb les seves instantànies.

La seva escriptura manté una mateixa coherència i força des del primer Quadern de conseqüències de l’any 1979 fins aquest llibre recent que tens a les mans. Entremig, hem gaudit amb cada pàgina de Patchwork, Piercing i D’estructura circular, amb l’antologia Putes i consentits (3 edicions), amb La duna i la cascada (2013), Nus baixant una escala (2015) i Les banyes del croissant (2018).

De petita volia ser violinista i ha acabat sent poeta.

Recentment, li han descobert una placa d’homenatge a la plaça de Na Camel·la de Manacor.