En un racó de Palma, la ciutat que el va veure néixer i a la qual ha tornat en una carambola vital, el dramaturg Antonio Miguel Morales Montoro ens obre el cor. Entre assajos i correccions de la seva primera novel·la, l’autor reflexiona sobre la memòria, la identitat i el seu darrer projecte: un encontre impossible entre Chavela Vargas i Federico García Lorca que promet sacsejar l’escenari del Teatre Maruja Alfaro.
Un encontre real, una història dramàtica
Antonio Miguel Morales ens presenta la seva darrera creació, Memorias de la Luna Grande, una peça que neix d’un episodi històric gairebé oníric. “En aquesta història cont un encontre real que es va produir entre Chavela Vargas i Federico García Lorca a la Residència d’Estudiants”, explica el dramaturg. La gènesi de l’obra és un desig de comiat: “Chavela Vargas volia acomiadar-se de Federico García Lorca abans de marxar d’aquest món. Ella verbalitza aquest desig en vida i viatja fins a Madrid, a la Residència d’Estudiants, on demana allotjar-se a l’habitació de Federico”.
Segons relata Morales, aquesta experiència no es va quedar en el silenci de l’habitació. “Segons ella, té unes converses amb el poeta. Aquestes converses les explica al seu cercle privat d’aquells dies, entre els quals es troben alguns amics meus com Martirio o el seu fill Raúl Rodríguez, i Paco Pavía que per aquell temps era el manager de Martirio”. Amb aquests testimonis i la seva “imaginació dramatúrgica”, Antonio ha construït una història on Chavela i Federico es troben cara a cara.
Un Lorca negre: la reivindicació de la “negritud”
Una de les apostes més agosarades de l’obra és la representació de Lorca, interpretat per Armando Buika. “A Federico li concedesc el do de la ‘negritud’. En el meu imaginari sempre he pensat en un Federico García Lorca negre perquè era un ésser que estimava el món dels negres”, confessa Morales. Aquesta decisió no és aleatòria, sinó que connecta amb l’essència de l’obra del poeta: “Amb el món dels negres com a rerefons va escriure Poeta en Nueva York i estimava el món dels marginats en general, dels gitanos també, com va demostrar en el seu Romancero Gitano“.
Per a Morales, aquesta elecció era irrenunciable: “En el meu imaginari, de sobte se m’ha aparegut un Federico negre i no vaig voler renunciar a ell per parlar de la ‘negritud’ i per donar-li veu des d’aquest ésser que ell tant estimava, que era el negre mític del seu Poeta en Nueva York“.
“En aquests temps que corren, cal donar veu a determinats col·lectius que són fagocitats pels discursos de la ultradreta més voraç”
– Antonio Miguel Morales
El retorn a les arrels mallorquines
Tot i ser una figura reconeguda a Andalusia, el retorn d’Antonio Miguel Morales a Palma és una tancada de cercle personal. “Jo en realitat vaig néixer a Palma. Els meus pares eren migrants econòmics, treballaven aquí als hotels i jo vaig néixer aquí”, revela. Als cinc dies de néixer va marxar a Morón de la Frontera, però la vida l’ha portat de nou a l’illa per motius familiars i professionals. “Crec que és una carambola vital, com un tancament de cercle per històries familiars. El meu fill va haver de venir aquí a estudiar i jo vaig decidir acompanyar-lo”.
La seva integració a la vida cultural balear ha estat total. “Em vaig apuntar al C1, vaig treure el títol de català, vaig fer un concurs de trasllats i vaig venir aquí a treballar, perquè com ja saps treball en la docència”. Un cop a l’illa, el teatre va tornar a trucar a la seva porta: “El món del teatre se m’empetitia perquè jo estava treballant ja molt a la Península i a Andalusia, i aquí havia d’obrir-me nous horitzons”. Aquest camí va començar amb el torneig de dramatúrgia de les Illes Balears amb la seva primera obra en català, El temps de les agulles.
“Memorias de la Luna Grande”: Un repte de producció
L’estrena de Memorias de la Luna Grande marca també el seu debut com a productor amb The Black Iris Company. “Aquesta història la tenia al calaix perquè sempre havia volgut produir-la jo mateix i encara no havia començat la meva aventura en la producció”, comenta. El procés ha estat intens: “Està sent de debò una immersió que requereix molta dedicació, moltes hores de feina i d’esforç per posar dempeus una obra d’aquestes característiques”.
L’equip que l’acompanya és, segons les seves paraules, “formidable”. Compta amb Sara Sánchez en el paper de Chavela i Armando Buika com a Federico, sota la direcció d’Héctor Seoane. Morales destaca la “sensibilitat fora del comú” de Seoane per dirigir un text que requeria una mirada especial. L’univers sonor i lumínic va a càrrec de Joan M. Albinyana, amb la música de Jaume Oliver i la coordinació de moviment de Maite Villar.
“Crec que vivim un moment molt important de la dramatúrgia a les Balears”
– Antonio Miguel Morales
L’escriptura com a taula de salvació
A més del teatre, Morales està immers en la correcció de la seva primera novel·la, que s’espera que surti aquest any. Tot i haver publicat poemaris (Olidarium i Calcetines impares) i nombrosos contes, la novel·la és un territori nou que parteix de la seva experiència com a dramaturg i aborda la memòria històrica.
“L’escriptura per a les persones que ens hi dediquem és la taula de salvació de la nostra memòria, tant íntima com pública”, reflexiona Morales. I afegeix amb contundència la necessitat de donar veu als col·lectius silenciats: “En aquests temps que corren, cal donar veu a determinats col·lectius que són fagocitats pels discursos de la ultradreta més voraç… preferesc no donar veu a aquest partit al qual tots sabem que m’estic referint”.
Un diagnòstic de la dramatúrgia balear
Antonio Miguel Morales no es perd res del que passa als teatres de Palma. “Soc un ‘ionqui’ del teatre i ho saps, que vaig a tot, intent no perdre’m res”, confessa. Gràcies a la seva col·laboració amb Uep! Mallorca reflexiona sobre el que veu a l’escena. El seu diagnòstic és clarament optimista: “Jo diria que estem en un moment d’eclosió total, amb una autoria en constant ebullició, amb traduccions d’autors a altres països molt diversos… crec que vivim un moment molt important de la dramatúrgia a les Balears”.
Aquesta passió el porta a ser membre actiu de l’Associació de Dramaturgs i Dramaturgues de les Illes Balears (ADIB), on actualment exerceix de secretari. La seva integració és absoluta, i el seu futur sembla lligat irremeiablement a la creació en aquesta llengua que ha après a estimar: “Estic desitjant provar-me en català, aquesta llengua que m’estim tant… serà un repte la presentació d’un projecte escènic en aquesta llengua tan estimada”.
