Quan parla, Armando Buika projecta una calma intensa, una veu que travessa la memòria i la història. Actor, poeta i activista, Buika torna a Mallorca després d’anys de carrera a Madrid i ho fa amb un projecte teatral que neix d’una trobada casual i d’una necessitat profunda: tornar a fer teatre a la seva illa. Al febrer de 2026 estrenarà Memorias de la Luna Grande juntament amb Antonio Morales, autor del text i soci a la nova companyia The Black Iris Company.
“Vaig passar per davant del Teatre Principal i vaig pensar: com és possible que visqui a Palma i no faci teatre aquí?”, recorda Buika. Quatre dies després, un desconegut el va aturar en un supermercat: “Tinc moltes obres escrites per a tu”, li va dir. Aquell home era Antonio Morales. D’aquella conversa sorgí una complicitat immediata i una idea: fundar una companyia que reivindiqués noves mirades dins les arts escèniques.
Una infantesa marcada per la diferència
Fill del poeta i assessor cultural, Juan Balboa, Buika va créixer en una família vinculada a la literatura i la política. “Record la imatge del meu pare escrivint de matinada, absorbit en les seves idees. Aquella llum, aquell silenci, em varen marcar”, explica. Tots els germans —Guillermo, Concha, Robacho, Oli— escriuen, i ell també ho fa: “He heretat la passió per la paraula”.
Però la seva infantesa a Palma no fou fàcil. “La meva família va ser de les primeres famílies negres que varen viure a Mallorca”, diu. “Va ser dur, perquè el lloc era hostil. He sentit el rebuig, he viscut situacions molt dures, i durant anys aquella ferida va estar oberta.”
Recorda anècdotes que ara observa amb perspectiva. “Una mare d’un amic sempre em posava el plat més gran. Pensava que passàvem fam, perquè a la televisió només sortien imatges de nins negres desnodrits. Ella ho feia amb bona fe. Però jo no ho entenia.” Ara, diu, ha après a veure-ho com una mostra del desconeixement profund que encara pesa sobre la identitat negra.
“La comunitat negra i les minories hem d’aprendre a mirar-nos d’una altra manera. Si no cedim aquest poder, el racisme no pot actuar”
– Armando Buika
“El racisme són prejudicis amb poder”
El seu activisme neix d’aquesta experiència. “Vaig fundar The Black View perquè calia un espai on defensar i visibilitzar el treball dels artistes negres a Espanya”, explica. Amb el temps, però, la seva mirada ha evolucionat: “El racisme comença dins un mateix. No és només com et veuen, sinó com et veus tu. Els prejudicis només fan mal quan els dones poder.”
Per a Buika, aquesta és la clau de la seva trajectòria: “La comunitat negra i les minories hem d’aprendre a mirar-nos d’una altra manera. Si no cedim aquest poder, el racisme no pot actuar.”
De Madrid a Palma: un retorn amb sentit
Després d’una carrera llarga a Madrid, Buika ha decidit establir-se a Mallorca. “Ja no cal viure a Madrid per treballar. Viatjo sovint, però aquí he trobat pau. Ara vull tornar a fer teatre aquí, des d’aquí.”
Recorda amb amargor la seva darrera experiència al Principal amb El combat del segle, estrenada en plena pandèmia. “El teatre era al trenta per cent d’aforament. Era trist veure el pati de butaques buit.” Aquella sensació el va empènyer a voler tornar-hi, però amb el teatre ple: “Vull veure’l complet. Vull sentir-lo viu.”
Neix The Black Iris Company
A partir de la trobada amb Antonio Morales, Buika va veure clara la direcció. “Ell tenia la idea de fundar una companyia. Jo volia tornar a actuar. I vam dir: per què no ho feim junts?” Així neix The Black Iris Company, amb una premissa compartida: “Les arts escèniques varen sorgir com una expressió del poble. Servien per mostrar els conflictes d’una societat. Això s’ha oblidat. Nosaltres volem recuperar-ho.”
El seu objectiu és oferir una altra visió de la història. “Volem contar-la des de les mirades que mai han tingut veu: els col·lectius LGTBIQ+ i les comunitats racialitzades.” Buika ho resumeix amb claredat: “No és qüestió de fer discursos, sinó d’existir sobre l’escenari amb naturalitat. Mostrar que som part d’aquesta societat.”
“El teatre és el lloc ideal per poder parlar d’això, de nosaltres, de la història que no s’ha contat”
– Armando Buika
“Memorias de la Luna Grande”: Lorca i Chavela, una trobada impossible
El primer projecte de la companyia és Memorias de la Luna Grande, escrita per Antonio Morales i guardonada al Torneo de Dramaturgia de Andalucía. L’obra parteix d’un episodi real: la darrera nit de Chavela Vargas, quan va dir haver passat tota la nit parlant amb Federico García Lorca.
“Chavela verbalitzà que havia vingut a acomiadar-se del seu amic Federico. I nosaltres partim d’aquella confessió.” Morales ha construït una dramaturgia on Lorca acompanya Chavela en el seu trànsit cap al món intangible.
A l’escenari, Armando Buika interpretarà a Federico García Lorca i Queralt Albiñana donarà vida a Chavela Vargas. “Federico serà negre, perquè en el món espiritual el color no existeix. A més, Lorca estimava les pells fosques. A Nova York va viure envoltat de persones negres, i això forma part de la seva història.”
L’obra es representarà del 27 de febrer a l’1 de març de 2026 al Teatre Mar i Terra. Dirigida per Héctor Seoane, la posada en escena vol combinar poesia, espiritualitat i memòria. “És una obra potent, amb una escenografia senzilla però simbòlica, pensada per poder viatjar fàcilment”, explica Buika. “La nostra il·lusió és portar-la també a Mèxic i als Estats Units.”
“El teatre és el lloc on es poden dir aquestes coses”
La conversa torna sempre a un mateix punt: la necessitat de parlar des de l’escenari. “El teatre és el lloc ideal per poder parlar d’això, de nosaltres, de la història que no s’ha contat.” Per a Buika, la seva tornada a Mallorca no és només un moviment personal, sinó també una declaració artística: “Aquí vaig créixer, aquí vaig sentir el rebuig i aquí vull fer teatre per transformar-lo en diàleg.”
Amb Memorias de la Luna Grande, The Black Iris Company obre un nou capítol en la trajectòria de Buika. Un capítol que uneix memòria, identitat i art, i que el torna a posar davant del públic de la seva illa, allà on tot va començar.
