La modernitat occidental ha estat marcada per una concepció controvertida de l’emancipació. Segons l’assaig d’Aurélien Berlan, Autonomía y subsistencia, aquesta visió ha privilegiat les elits eximint-les de les tasques de subsistència, mentre que aquestes han recaigut sobre col·lectius com dones, camperols, obrers o migrants. Berlan denuncia que aquesta divisió entre «el regne de la necessitat» i «el regne de la llibertat» ha perpetuat relacions de dominació social.
L’autor exposa que la concepció clàssica d’emancipació ha eclipsat la intenció original d’abolir aquestes desigualtats, creant una fractura que, fins i tot en moviments d’esquerra, es va veure reforçada per il·lusions tecnològiques que prometien l’alliberament de la humanitat. Aquest enfocament resulta avui insuficient per afrontar les crisis actuals.
Una teoria ecosocial i materialista de la llibertat
Berlan proposa una alternativa basada en la connexió entre l’organització col·lectiva de recursos per a la subsistència i l’exercici de la llibertat. Segons l’autor, la transformació social requereix la reducció de la dependència del capitalisme, així com la creació de mecanismes locals per gestionar recursos i resoldre conflictes. Aquest model demana assumir tant les tasques materials com el compromís polític.
El llibre defensa que no n’hi ha prou amb desvincular-se del sistema capitalista o establir comunitats allunyades del conflicte. L’autor destaca que cal també qüestionar i, fins i tot, sabotejar les estructures de poder existents. Aquesta idea posa de manifest la complexitat d’una transició cap a formes més equitatives de convivència i organització.
Qüestions clau per al debat actual
Berlan planteja interrogants fonamentals sobre el paper de la llibertat en un context de destrucció ecològica i autoritarisme creixent. El llibre respon a preguntes com quin hauria de ser el rol de la societat davant les crisis i com gestionar el conflicte en processos de canvi social.
Adrián Almazán, expert en filosofia i ecologia política, assenyala la rellevància de l’obra en abordar aquests desafiaments. Segons Almazán, Berlan connecta els debats teòrics amb la pràctica, oferint una perspectiva transformadora.
Perfil de l’autor
Aurélien Berlan (París, 1976) és doctor en filosofia, traductor i membre del Grup Marcuse. La seva trajectòria combina la militància, el treball agrari i la investigació. Després de doctorar-se amb una tesi sobre la sociologia alemanya, es va integrar en una experiència rural col·lectiva, que continua formant part de la seva vida.
Autor d’articles sobre la pràctica de la llibertat, també ha traduït obres de Max Weber. La seva producció inclou títols com La fabrique des derniers hommes (2012) i ara Autonomía y subsistencia (2024). Aquesta última obra aprofundeix en la relació entre la crisi ecosocial, la subsistència material i la llibertat.
Un llibre per repensar el futur
Autonomía y subsistencia proposa repensar la llibertat des d’una perspectiva col·lectiva i materialista. L’obra posa èmfasi en la necessitat d’integrar les tasques de subsistència en els processos emancipatoris i de superar les barreres artificials entre necessitat i llibertat. Aquesta anàlisi ofereix eines per reflexionar sobre els reptes ecosocials del segle XXI.
