Autobiografia d’Angela Davis, icona de la lluita feminista

Autobiografia d'Angela Davis, icona de la lluita feminista

L’Autobiografia d’Angela Davis, traduïda per Lola Fígols i il·lustrada per Maria Conill, recentment publicada per Editorial Tigre de Paper, ofereix un relat apassionant dels anys de joventut d’aquesta destacada figura, convertida en una icona internacional de la unificació de les lluites feministes, antiracistes i de classe.

Angela Yvonne Davis va néixer el 1944 a Birmingham, Alabama, i la seva infància a Dynamite Hill va ser el punt de partida d’una vida marcada per la lluita i la perseverança. A través d’un estil de narració sobri, precís i fascinant, Davis narra la seva evolució des dels seus primers anys fins a esdevenir part d’un dels judicis polítics més significatius del segle XX. En aquest judici, va ser acusada injustament d’assassinat, segrest i conspiració, i fins i tot va arribar a figurar a la llista dels deu fugitius més buscats de l’FBI.

Les pàgines d’aquesta obra relaten amb detall els anys de fervorosa activitat política de Davis, des de la seva etapa a l’institut fins als seus anys universitaris, passant per la seva implicació amb el Partit Comunista dels Estats Units, el Partit dels Panteres Negres i els Germans de Soledad. Tot això en un moment històric en què els Estats Units estaven immersos en agitacions polítiques tant a nivell nacional com internacional, amb la Guerra del Vietnam i diversos fronts d’alliberament.

Publicada per primera vegada el 1974, quan Angela Davis tenia 28 anys, la seva autobiografia es converteix avui en dia en un clàssic de l’època de l’Alliberament Negre que conserva tota la seva rellevància i impacte.

La professora emèrita d’Història de la Consciència i d’Estudis Feministes a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, Angela Yvonne Davis, no només és una activista i escriptora destacada, sinó que la seva obra es centra en qüestions crucials com les presons, la policia i les interseccions entre la raça, el gènere i la classe. Entre les seves obres més destacades es troben “Podem abolir les presons?” (2020) i “Dones, raça i classe” (2022), que continuen generant diàleg i reflexió sobre qüestions essencials de la nostra societat.

Redacción

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore