El Teatre Principal d’Inca ha presentat el Projecte GÀBIA, una proposta escènica que reinterpreta les Cello Suites de J.S. Bach a través d’un format multidisciplinari que combina dansa contemporània, vídeoart i arts visuals.
El projecte, amb suport de l’INAEM, es desplega en tres concerts els dies 28 de novembre, 6 i 12 de desembre, i converteix cada sessió en un díptic escènic en què el violoncel entra en diàleg amb artistes de disciplines diverses.
Una gàbia de metacril·lat com a centre escènic
Cada sessió del Projecte GÀBIA gira al voltant d’una gàbia de metacril·lat, un element escènic que dona nom a la proposta. Aquesta estructura simbolitza l’aïllament, la solitud i la relació entre cos i espai dins la contemporaneïtat.
El violoncel forma el nucli de cada concert, però sempre en diàleg amb dues veus escèniques convidades. El públic podrà veure la interacció entre música, cos i imatge en un espai pensat per a estimular la percepció artística i interpel·lar l’experiència directa de l’espectador.
Tres cites, sis suites
El Projecte GÀBIA es desplega en tres sessions, amb dos artistes convidats a cada una:
28 de novembre: Suite 1 i 2
El violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló actuarà amb la ballarina i coreògrafa Mar Aguiló i l’artista visual Suso33, considerat pioner de l’art urbà a l’Estat.
6 de desembre: Suite 3 i 4
El mateix Aguiló compartirà l’escenari amb el director i creador de vídeo Miquel Àngel Raió, i amb el coreògraf Daniel Abreu, Premi Nacional de Dansa.
12 de desembre: Suite 5 i 6
La tercera sessió comptarà amb la presència de l’actriu i creadora Conchi Almeda i la coreògrafa Sol Picó, també guardonada amb el Premi Nacional de Dansa.
Un díptic per escoltar Bach des d’avui
Cada concert es concep com un díptic escènic, que posa la música de Bach en relació directa amb llenguatges del present. La proposta no pretén il·lustrar la música sinó establir-hi un diàleg crític i visual.
El Projecte GÀBIA proposa tornar a mirar Bach des del present, tot connectant-lo amb les inquietuds i condicionants del nostre temps a través de la creació contemporània.
