Hi ha llibres que comencen amb un misteri. En el cas de Cant i treball a Mallorca, de la musicòloga i escriptora manacorina Bàrbara Duran Bordoy, tot parteix d’uns materials desapareguts, una màquina d’escriure i un quadernet retrobat. El llibre, guardonat amb el Premi Mallorca d’Assaig, parteix del rastre de les emissions de recollida de cançons que Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey van dur a terme l’agost de 1932 a diversos pobles de l’illa, en el marc de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. “Vaig escriure aquest llibre pensant en la meva padrina”, diu Bàrbara Duran en aquesta entrevista amb UEP! Mallorca.
El projecte, iniciat una dècada abans, va quedar interromput pel cop d’estat de 1936 i la posterior Guerra Civil. La memòria d’aquelles veus populars, transcrites sobre paper o enregistrades en discs de cera, ha estat durant dècades dispersa, parcialment perduda o oblidada. Fins que una investigació pacient —alimentada per la passió i la precisió— ha permès reconstruir-ne el recorregut.
Una feina de fons, entre la tesi i l’autoexigència
“Va ser una feina de molts anys, una feina d’amor per la investigació”, explica Duran, que es va endinsar en aquest arxiu mentre treballava en la seva tesi doctoral. El pare Josep Massot li va obrir les portes dels materials de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. Però no tot era allà. La memòria de l’any 1932, precisament la corresponent a la campanya mallorquina, no hi figurava.
La pista definitiva va arribar quan Duran va detectar buits inexplicables en la documentació d’algunes localitats. La recerca va desembocar en el descobriment d’un quadern manuscrit custodiat a la Biblioteca Bartomeu March, que contenia dades valuoses sobre les localitzacions, els noms, les edats i les cançons interpretades pels informants d’aquella expedició.
Gràcies a aquest material, Bàrbara Duran ha pogut identificar més de 1.500 ítems, amb una base de dades elaborada conjuntament amb el seu fill. El resultat combina anàlisi qualitativa i lectura estadística: nombre de cançons, nombre de dones, professions, localitzacions. “És un llibre de consulta, d’investigació, però també de divulgació. Hi ha fotografies, hi ha context, i hi ha sobretot dades que ens permeten reconstruir una part del treball femení invisible”, afirma.
“Aquest tipus de dones han estat fonamentals, però rarament tenen un lloc als relats oficials”
– Bàrbara Duran
Les cançons com a registre de treballadores
A través de les cançons recollides, Duran proposa una lectura paral·lela: entendre aquest arxiu sonor també com una forma de registre laboral. Tallers de brodadores a Sant Llorenç, espardenyeres a Campanet, barraqueres a Santa Maria. Professions i oficis femenins no documentats per cap cens oficial, però que apareixen esmentats a les notes de camp de Samper.
L’autora destaca que només en comptades excepcions, com la fàbrica de perles de Manacor, es conserven llistats complets de dones treballadores. En la resta de casos, les dades són fragmentàries. “Per això, el treball que va fer Samper és tan important: ho anotava tot. Això ens permet accedir a una imatge més precisa del treball femení de l’època”, afirma Duran.
Un enfocament constant sobre el paper de les dones
Aquest interès pel rol femení no és nou en la trajectòria de Duran. En llibres anteriors com El col·lectiu de dones de Llevant. 10 anys de feminisme actiu, Música per a un crim. La balada d’en Jordi Roca i sa madona des Caparó o Vaig veure John Lennon, la mirada crítica i documentada sobre la presència —o absència— de les dones en la història recent de Mallorca és un fil conductor.
“No es tracta de fer grans proclames, sinó de posar nom i lloc al que ha estat. A la portada del llibre hi ha una fotografia de la meva padrina Bàrbara, mare de vuit fills, feta pel pare d’en Guillem d’Efak. Aquest tipus de dones han estat fonamentals, però rarament tenen un lloc als relats oficials”, explica.
Dones, festes i cançons: la Mallorca viscuda
Duran ha dedicat diverses recerques a analitzar la participació femenina en festes tradicionals com Sant Antoni. En el cas de les cançons de sala i penades, per exemple, el repertori era exclusivament masculí durant dècades. Però des dels anys setanta i vuitanta, les dones han assumit un paper decisiu en la seva transmissió.
“Si avui encara se canten aquestes cançons, és gràcies a les nines. En molts casos, elles han estat qui han sostingut els grups de mitjana edat”, comenta. Aquesta observació encaixa amb les conclusions d’un article publicat per Duran a la revista Trans, on distingeix tres models de participació femenina a la festa: el silenciós, el reivindicatiu i l’apropiatiu. Aquest darrer és el que defineix l’experiència de les Dimònies de Manacor, que van crear un esdeveniment paral·lel a la festa tradicional quan se’ls va negar el dret a ballar.
“La pràctica musical és una part fonamental de la meva feina. No només l’escric o l’estudio, també la visc”
– Bàrbara Duran
Un record d’infantesa: quan va veure John Lennon
Entre les històries que han marcat la seva trajectòria, hi ha un episodi singular que anys després es convertiria en un llibre: Vaig veure John Lennon. El relat parteix d’un record d’infantesa que va romandre adormit durant dècades. Un dia, a la sortida de l’escola, Duran va presenciar una escena estranya al centre de Manacor: un petit grup de gent envoltava dues figures inusuals, una d’elles una dona japonesa.
“Va ser la primera japonesa que vaig veure en la meva vida, i me’n vaig quedar fascinada”, explica. Anys més tard, revisant fotografies familiars fetes per Miquel Sureda, va reconèixer aquelles imatges: havia vist John Lennon i Yoko Ono durant la seva estada a Mallorca el 1970. Aquell record va esdevenir el punt de partida d’una investigació sobre el Maharishi Mahesh Iogui i la influència de la música nord-americana i anglesa dels anys setanta a l’illa.
Pràctica musical, investigació i projectes internacionals
Des de fa dos anys, Bàrbara Duran ha deixat la docència per dedicar-se plenament a la investigació i a la música. Aquesta decisió li ha permès integrar-se en diversos projectes internacionals de recerca, alguns d’ells en col·laboració amb universitats com Oxford o Cambridge. Al llarg del 2026 té previst participar en dues estades de recerca: una a Tunísia i una altra a Mirna, dins un equip multidisciplinari especialitzat en música i antropologia.
Al mateix temps, continua activa com a música i divulgadora. Forma part dels grups ForaDesConvent i Polissonia, formació dedicada a la música medieval que prepara actuacions per a aquest hivern. “La pràctica musical és una part fonamental de la meva feina. No només l’escric o l’estudio, també la visc”, afirma.
Escriure, investigar, fer música i recuperar la memòria col·lectiva són, per a ella, activitats complementàries. “La musicologia és també història. I la història de la música ens ajuda a entendre com som, com vivim, i com hem estat. M’interessa molt més això que no el fet purament artístic”, conclou.
Una presentació per fer memòria
Cant i treball a Mallorca es presenta el dimecres 10 de desembre a les 18.30 h a la Llibreria Embat de Palma. El llibre forma part del catàleg de Publicacions de la Fundació Mallorca Literària, editat amb motiu del Premi Mallorca d’Assaig 2024. L’acte serà una oportunitat per descobrir les cançons i les històries d’un país que també es va cantar treballant.
