Miquel Barceló, el reconegut pintor mallorquí, es presenta davant nostre en la seva autobiografia visual titulada “De la vida mía”, publicada en francès per l’Editorial MERCURE DE FRANCE. Aquest viatge ens convida a explorar la vida i obra de Barceló, un artista mallorquí conegut internacionalment per la seva prolífica creativitat.

Barceló, les pintures del qual han conquistat el reconeixement a nivell mundial, ens convida a endinsar-nos en els entramats de la seva existència a través dels seus quaderns, pintures i dibuixos. Aquest relat visual es teixeix entre París, Mallorca i la seva llarga estada a Mali, a la terra dels dogons. Colors vibrants, rostres, peixos, fruites, sorra, animals, coves, llibres i fins i tot un rinoceront componen aquest fascinant tapís narratiu.

En les seves pròpies paraules, “Majorque est mon île de naissance, je suis né d’elle” (“Mallorca és la meva illa de naixement, he nascut d’ella”). La connexió de Barceló amb l’illa del seu origen és palpable. La pintura, la natació i la lectura són les activitats que ha cultivat des de sempre. També escriu, en francès, tot i confessar que prefereix llegir-lo que escriure’l. Barceló reflexiona sobre la seva infantesa a Felanitx, un poble que va experimentar una transformació radical amb l’arribada del turisme el 1957.

El relat abasta l’evolució de Mallorca, des d’una vida agrícola tranquil·la fins a la pertorbació causada per la irrupció del turisme i l’eurozona en els anys 70 i 80. Barceló, testimoni d’aquests canvis, lamenta la desorganització de l’agricultura i l’ecologia, describint un desastre que només va deixar les vinyes com a testimonis muds.

La pintura, segons Barceló, està intrínsecament lligada a la infantesa. A través dels seus pinzellades, reviu moments de la seva infància a Mallorca, on va aprendre sobre la natura, la cacera i la cuina. La seva obra es nodreix d’experiències viscudes, des de la marina mallorquina fins a les coves i els penya-segats de Mali, on redescobreix la intensitat de la seva joventut.

Miquel Barceló, nascut a Felanitx el 1957, destaca com un dels artistes mallorquins contemporanis més reconeguts a nivell internacional. La seva obra, predominantment figurativa, reflecteix un interès evident per la natura, amb temes recurrents d’animals, biblioteques i naturaleses mortes. Influït per artistes com Joan Miró, Jackson Pollock i Tàpies, Barceló ha deixat la seva empremta en diverses formes artístiques, des de la il·lustració de llibres fins a obres en ceràmica i gravats.

El seu recorregut artístic culmina en obres com el mural ceràmic a la capella de Sant Pere de la catedral de Mallorca i la cúpula de la sala XX del Palau de les Nacions Unides a Ginebra. Miquel Barceló, amb el seu enfocament expressionista proper a l'”action painting”, segueix sent una figura clau en el panorama artístic contemporani, fusionant la seva infantesa a Mallorca amb les influències africanes que han marcat la seva trajectòria.