L’escriptor i filòleg Jordi Amat publica el assaig ‘Las batallas de Barcelona’ (Tusquets Editores), una obra de crítica cultural que examina les transformacions de la capital catalana entre els anys 1975 i 2025 per respondre si una urbs global pot considerar-se democràtica quan expulsa els seus propis habitants. Aquest llançament editorial de 2026 planteja el concepte clau de la despossessió urbana, analitzant com la ciutat ha passat de ser un projecte d’urbanisme socialdemòcrata durant els Jocs Olímpics a convertir-se en una marca explotada pel neoliberalisme. L’autor articula el relat a través de les disputes sobre l’imaginari col·lectiu, assenyalant un malestar contemporani que afecta la identitat de les grans metròpolis.
El trànsit de capital olímpica a mercaderia neoliberal
El text de Jordi Amat descriu un recorregut de mig segle on Barcelona transita des d’una condició provinciana en la Transició fins a la seva refundació com a capital democràtica. Aquesta evolució, segons el llibre, s’ha vist alterada per dinàmiques globals que transformen la identitat urbana en una mercaderia que expulsa la ciutadania nascuda a l’urbs. La investigació cultural de l’autor detecta els focus d’aquest malestar del present i qüestiona la legitimitat democràtica d’un model que prioritza la inversió econòmica per sobre de l’habitabilitat dels veïns.
La cultura com a reflex del malestar urbà
La gènesi i evolució d’aquesta disputa es reconstrueix mitjançant les manifestacions culturals que han definit la ciutat. L’assaig comença fixant la mirada en la contracultura i les cançons de Joan Manuel Serrat, travessa l’impacte estètic de directors de cinema com Almodóvar o Woody Allen, i recull fenòmens recents com la pel·lícula El 47 o el trauma polític del Procés independentista. Aquesta cartografia dels imaginaris culturals culmina amb la literatura actual de les novel·les del malestar, representades per autores com Llucia Ramis o Andrea Genovart, que plasmen l’experiència de la despossessió en la ficció contemporània.
Trajectòria literària de l’autor
Nascut a Barcelona l’any 1978, Jordi Amat compta amb una carrera reconeguda en l’assaig, la biografia i la història cultural. L’any 2007 va rebre el Premio Casa de América de Ensayo per ‘Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo’, i el 2016 va guanyar el Premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias amb ‘La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democrática’. Entre les seves publicacions destaquen obres com ‘Largo proceso, amargo sueño’, la investigació biogràfica ‘Vencer el miedo’ sobre el poeta Gabriel Ferrater, i l’èxit de vendes ‘El hijo del chófer’, una radiografia de la història política catalana.
